Loís Belaud de la Belaudiera

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
«Loís Belaud de la Belaudiera» sembla tractar d'arguments fusionables amb la(s) pagina(s) «Loís Bellaud» (vejatz la discussion).
Loís Belaud de la Belaudiera

Loís Belaud (tanben coneissut coma Loís Belaud de la Belaudiera), foguèt un poèta provençau e mèstre dau sonet nascut a Grassa en 1543 e mort en 1588. Es un dei noms lei mai renomats dins l'istòria de la literatura en lenga provençala.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Fiu d'un doctor en drech de la pichona noblessa, sa familha s'installèt a-s-Ais ; dins sa jovença li foguèt collèga amb lei fius de Joan de Nòstra Dama (Carles e Miquèu).

Engatjat dins l'armada en 1572, s'embarquèt a Bordèu avans de deure s'entornar en França per se batre dins lei guèrras de religion, coma lo cònta dins un sonet :

Provençau (grafia de l'autor) Provençau (nòrma classica)

Après aver roudat sept mez per lou terraire
De Bourdeaux et Pouictiers, enfin mourrian de fan:
Esperant toutos fes d'au jour à l'endeman
De nous tous embarquar per nostro viagi fayre.

Mais tan leou qu'à Paris fon acabat l'affaire
Dau jour sant Bourtoumiou, venguet un Patatan
Per fayre proulongar lou viagi à un' autr' an:
Et cascun interin aness' à son repaire.

So que fort gentioument feran tous en bon oudre
Et coumo gens de ben vivian sensso desourdre,
Miracles ey soudars per non y estre inclins.

Mays lou diantre fet ben que passant per Chantello
Foury fach presonnier dessus mon haridello,
Et puis de caut en caut menat drech, à Moulins

Après aver rodat sept mes per lo terraire
De Bordèu e Poictiers, enfin morriam de fam:
Esperant totas fes dau jorn a l'endeman
De nos tots embarcar per nòstre viatge faire.

Mais tan lèu qu'a París fon acabat l'afaire
Dau jorn sant Bertomieu, venguèt un Patatan
Per faire prolongar lo viagtge a un autr' an:
E cascun interin aness' a son repaire.

Çò que fòrt gentiument feram tots en bòn ordre
Et coma gents de ben viviam sensa desordre,
Miracles ai sodars per non i èstre enclins.

Mais lo diantre fèt ben que passant per Chantela
Fori fach presonier dessús mon aridela,
E puei de caut en caut menat drech, a Molins

Fach presonier sus lo camin dau retorn, foguèt empresonat 20 mes de temps a Molins a partir dau 20 de novembre de 1572. Estèt en preson dètz e nòu mes de temps, que passèt a compausar una granda partida de son òbra literària. Fòrça influenciat per la poesia barròca e manierista, e per l'univèrs dei canzonieri, escriu la nostalgiá dei joineis annadas, en provençau, lenga que ne'n prèn la defènsa. Esperèt per sa liberacion que son fraire, canonge, l'ajudèsse despuèi París.

Placa d'omenatge a Belaud
Placa que rènde omenatge au poèta, a Grassa.

Tornat en Provença, s'installèt a-s Ais onte menèt una vida leugiera dau ponch de vista morau, a la tèsta d'un grop d'amics coneissut coma leis arquins (amb eu coma lo Paire deis arquins). Per amòr d'aquela vida dissoluda, coneissèt d'autrei còps la preson, çò que marquèt una granda partida de son òbra (lo "don-don" es justament la campana de la preson). Sa liberacion foguèt ajudada per Enric d'Engolèime, Grand Pregaire de l'Òrdre de Malta e per l'escrivan Malherbe. Intrèt puei au servici dau Grand Pregaire coma membre de sa cort en dependent de sei bens fins a sa mòrt violenta e a la destruccion dramatica de sa cort. Anèt puei a Marselha auprès de Pèire Pau, l'oncle de sa frema.

Morèt a Grassa, sa vila nadala, en 1588. Lo Don-don foguèt la soleta de seis òbras estampadas de son vivent. La rèsta de son òbra foguèt estampada per lo premier còp en 1585 a Marselha per Pèire Pau, dau temps de la Republica de Marselha de Carles de Casaus.

Una placa ficada en 1878 sus la torre Sarrasina (uei lo sèti de l'ostau de comuna), a costat de la catedrala, li rènde omenatge.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • Òbras e rimas provençalas
  • Don-don infernau
  • Passa-temps
Sonet dedicat au legidor en tèsta deis Òbras e rimas provençalas
Grafia de l'autor Grafia moderna
Coumo plezer de nouueu amassar,

Fa souuenir la doulour qu'és passado,
Coumo doulour de nouueu amassado,
Fa souuenir lo plezer qu'és passat.

Vela perque eyssi you ay trassat,
Ben de plezers una pichota ardado,
Et de doulours une pleno tinado,
Qu'a crebo-couor lo detsin m'a brassat,

Per un plezer millo doulours tirasso,
L'home que vou emplegar sa vidasso,
A cent hazars per lo Diou Mars seguir,

Perque ligent ma rimo trop groussiera,
Planhe (Letour) un pau Belodiero,
Que de pendus a tort lan fach langui.

Coma plaser de novèu amassar,

Fa sovenir la dolor qu'es passada,
Coma dolor de nouvèu amassada,
Fa sovenir lo plaser qu'es passat.

Velà perqué aicí ieu ai traçat,
Ben de plasers una pichòta ardada,
E de dolors una plena tinada,
Qu'a crèba-còr lo destin m'a brassat,

Per un plaser milla dolors tirassa,
L'òme que vòu emplegar sa vidassa,
A cent asards per lo Dieu Mars seguir,

Perqué legènt ma rima tròp gròussiera,
Planhe (Lector) un pauc Belaudiera,
Que de penduts a tort l'an fach languir.

Liames extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • FABRE, Augustin. Louis Bellaud de la Bellaudière, Poète provençal du XVe siècle. (1861). V. Boy, Marseille.
  • VÉRANE, Léon. Bellaud de la Bellaudière ou un "Arquin" provençal au XVIe siècle, étude sur la vie et l'œuvre de ce poète provençal, suivi d'un choix de ses poèmes avec traduction française. (1927). Facettes, Toulon.
  • BRUN, August. Bellaud de la Bellaudière, poète provençal du XVIe siècle. (1952). Aix-en-Provence. Réédition : Laffitte, Marseille, 1974.
  • CAMOURY, Charles. "Bellaud et la Pléiade", in Annales de l'Institut d'études occitanes, p. 54-57. (1960).
  • LAFONT, Robert. "La situation des langues dans l'œuvre de Bellaud de la Bellaudière", in Bulletin de l'Association d'étude sur l'humanisme, la réforme et la renaissance, n° 15, p. 63-70. (1982).
  • Louis Bellaud de la Bellaudière (1543?-1588), Actes du Colloque de Grasse, 8-9 octobre 1988, Association historique du Pays de Grasse, 12 articles réunis par Georges Gibelin.
  • Analyse de MAZURELLE, S., in Bulletin de l'Association d'études sur l'humanisme, la réforme et la Renaissance, numéro 39, p.114-117. (1994).
  • CHABEAUD, Sylvain. Louis Bellaud de la Bellaudière : Obros et Rimos (Sonnets et autres rimes de la prison). Presses universitaires de la Méditerranée. (2011).
  • PROKOP, Josef ."Bellaud de la Bellaudièra et les troubadours de Jehan de Nostredame ?", in Écho des études romanes, Université de Bohême du Sud, p. 27-32, volume VIII, n° 2. (2012). (ISSN 1804-8358) (Online).