Lista dei dirigents de Provença

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lista dei ducs, reis, còmtes e marqués de Provença.
Lo títol de còmte de Provença venguèt tardivament un títol de cortesiá a la cort dau Reiaume de França.

Ducs de la Provença merovingiana[modificar | modificar la font]

Despuei lo partiment dau Reiaume entre lei fius de Clotari en 561, la Província d'Arle es dins sa totalitat restacada au reiaume de Gontran, es dire a Borgonha, segon una solidaritat naturala. Mai en rason de l'importància de la fenèstra mediterranèa, lei reis d'Austrasia an obtengut un corredor nomenat corredor austrasian que partent de lor territòri Auvernhat passa per Avinhon e arriba a Marselha[1].

A la mòrt de Sigebèrt en 572, son fiu Childebèrt II deguèt cedir a Gontran la mitat de Marselha. En realitat, la vila devèn una indivision sota l'autoritat dei dos sobeirans, representats per un solet foncionari nomenat per lo rei d'Austrasia. Aqueu corredor inclutz la ciutat d'Arle e sei territòris[2].

Reis de Provença[modificar | modificar la font]

855-863 : Carles de Provença, fiu de Lotari I

863-875 : Loís II, fiu dau precedent

875-877 : Carles II lo Cauvet, oncle dau precedent

879-887 : Boson V de Provença (bosonide), espós de Ermengarda, filha soleta de Loís II. Còmte de Provença (870-879) nomenat per Carles lo Chauvet. Se proclamèt rei en 879 e nomenèt son parent Teobaud coma còmte d'Arle per bailejar Provença.

887-928 : Loís III l'Òrb, fiu dau precedent

911-933 : Uc d'Arle, maridat amb una filha de Boson V, bailejador dau renhe despuei 905.

còmtes d'Arle[3][modificar | modificar la font]

879-895 : Tibaud d'Arle (bosonide) († 895), maridat a Bèrta, filha de Lotari II.

...

905-928 : Uc d'Arle († 947), fiu dau precedent. En 928, devèn rei d'Itàlia e dona lo comtat d'Arle a son fraire Boson.

928-936 : Boson d'Arle (885936), fraire dau precedent.

936-947 : Uc d'Arle tornarmai

Còmtes de Provença[modificar | modificar la font]

Lo comtat de Provença es la continuitat dau comtat d'Arle. Lei reis de Borgonha e de Provença avián fisat l'administracion de lor reiaume en de còmtes que s'intitulèron còmtes d'Arle.

A la mòrt d'Uc d'Arle, Conrad I, rei d'Arle, aparcelèt lo comtat d'Arle en tres e nomenèt :

  • Boson II, còmte d'Arle
  • Guilhèm (fraire de Boson), còmte d'Avinhon
  • Grifon, còmte d'Ate

Guilhèm e Boson eliminèron Grifon e Guilhèm morèt sens enfant, çò que fa que Boson reünifiquèt l'ancian comtat d'Arle que venguèt lo comtat de Provença. Lo títol de còmte d'Arle se transmetrà entre lei descendents dau fiu ainat de Boson II.

Dinastias de Provença[modificar | modificar la font]

947-968 : Boson II d'Arle († 968), còmte d'Arle (949), espós de Constança de Provença[4]

Partiment de Provença au Sègle XII entre comtat e marquesat de Provença e comtat de Forcauquier

Lo comtat de Provença es puei una possession indivisa entre seis eiretiers : a la mòrt d'un còmte, sei fius devenon totei còmtes. Se lo còmte a pas de fiu, lo comtat revèn ai filhas (o sòrres) que son pas noviadas).

Quauquei còmtes se considerèron pron poderós per s'intitular marqués de Provença. Aqueu títol s'aplantarà definitivament dins l'Ostau de Tolosa. L'extincion de l'Ostau de Provença en 1093 e la transmission dau comtat dins mai d'un Ostau (de Tolosa, d'Urgèl e de Barcelona) met fin au regim de l'indivision, e abotiguèt ai Guèrras baucencas e a dos partiments. Lo premier, en 1125, se farà entre leis Ostaus de Tolosa (qu'a lo marquesat de Provença) e de Barcelona (qu'a lo comtat de Provença), au mesprètz dei drechs deis Urgèl e un segond partiment, vèrs 1150 devesirà lo marquesat en dos entre leis Ostaus de Tolosa e d'Urgèl (qu'a lo comtat de Forcauquier).



Branca ainada[modificar | modificar la font]

968-1008 : Rotboald I († 1008), fiu ainat de Boson II, còmte d'Arle, e de Constança
maridat a Emildis, filha d'Estève de Gavaudan, vescòmte de Gavaudan, e d'Anna

1008-1014 : Rotboald II († 1014), fiu dau precedent
maridat a Ermenjarda

1014-1037 : Guilhèm III († 1037), fiu dau precedent.
maridat a Lucia

1037-1063 : Emma, sorre dau precedent
maridada a Guilhèm III Talhafèrre (9521037), còmte de Tolosa

Ostau de Tolosa[modificar | modificar la font]

1063-???? : Bertrand I de Tolosa mòrt après 1081, fiu dei precedents
maridat a Alix de Diá

????-1105 : Ramon de Sant Geli († 1105), còmte de Tolosa e de Trípol, marqués de Provença, nebot e gendre dau precedent, fiu de Ponç, còmte de Tolosa (fiu de Guilhèm III e d'Emma) e d'Almodis de la Marcha
maridat en premierei nòças a Ne de Tolosa, filha d'un còmte de Provença (Bertran I o Jaufré)
maridat en segondei nòças a Mahaut d'Autavila, filha de Rogièr I de Sicília
maridat en tresenei nòças a Elvira de Castelha

1105-1112 : Bertrand III (†1112), marqués de Provença, còmte de Tolosa e de Trípol, fiu de Raimon e de Ne de Tolosa

1112-1148 : Anfós Jordan, marqués de Provença, còmte de Tolosa, (11031148), fiu de Raimon e d'Elvira de Castelha
maridat en 1125 amb Faidida d'Usès

Armas dei còmtes de Tolosa

1148-1194 : Ramon V de Tolosa († 1194), marqués de Provença, còmte de Tolosa, fiu dau precedent
maridat a Constança de França

1194-1222 : Ramon VI de Tolosa († 1222), marqués de Provença, còmte de Tolosa, fiu dau precedent

1222-1249 : Ramon VII de Tolosa († 1249), marqués de Provença, còmte de Tolosa, fiu dau precedent

1249-1271 : Anfós de Peitieus (12201271), marqués de Provença, còmte de Peitieus e de Tolosa, gendre dau precedent, fiu de Loís VIII lo Lion, rei de França
maridat a Joana de Tolosa, filha de Ramon VII

A sa mòrt, le marquesat de Provença, lei comtats de Peitieus e de Tolosa revènon a Felip III de França, que lei restaca a la Corona.

branca cabdèta[modificar | modificar la font]

968-993 : Guilhèm I lo liberator (v.953993), marqués de Provença, fiu cabdet dau precedent
maridat en premierei nòças (en 968, o 970) a Arsinda de Comenge
maridat en segondei nòças vèrs 984 a Azalaís d'Anjau

993-1018 : Guilhèm II (v. 9861018), fiu dau precedent
maridat en 1002 amb Gerberge de Borgonha

A sa mòrt, partiment entre sei fius :

1063-1093 : Bertran II († 1093), marqués de Provença, fiu dau precedent
maridat amb Matilda

Ostau de Milhau-Gavaudan[modificar | modificar la font]

1093-1115 : Gerberge (v. 10601115), sòrre dau precedent
maridada a Gerbert de Milhau (v. 10601111), còmte de Gavaudan

Ostau de Barcelona[modificar | modificar la font]

1115-1130 : Doça I (v. 10901130), filha dei precedents
maridada en 1112 a Ramon Berenguier I (v. 10821131), còmte de Barcelona (Ramon Berenguer III) e de Provença

Premiera branca de Provença[modificar | modificar la font]

1130-1144 : Berenguier Ramon (11141162), fiu dei precedents, còmte de Provença
maridat en 1135 a Beatritz de Meuguelh

1144-1161 : regéncia de Ramon Berenguier IV de Barcelona (fraire de Berenguier Ramon) qu'es sovent designat coma Ramon Berenguier II, còmte regent de Provença

1144-1166 : Ramon Berenguier III (11401166), fiu de Berenguier Ramon
maridat en 1137 a Rixa de Polonha († 1185)

1166-1167 : Doça II († 1172), filha dau precedent, despulhada per son cosin

Branca ainada[modificar | modificar la font]

Armas dei còmtes de Barcelona e de Provença

1167-1173 : Anfós I lo Cast (11521196), còmte de Provença e de Barcelona puei rei d'Aragon (Anfós II), fiu de Ramon Berenguier IV, còmte de Barcelona (fiu de Ramon Berenguier III e de Doça I de Provença) e de Peironela d'Aragon († 1174)
maridat en 1174 a Sança de Castelha

1173-1181 : Ramon Berenguier IV (11581181), fraire dau precedent

1181-1196 : Anfós I (11521196), tornarmai
maridat en 1174 a Sança de Castelha

Segonda branca de Provença[modificar | modificar la font]

1196-1209 : Anfós II (11801209), fiu dau precedent
maridat a Garsenda de Sabran, còmtessa de Forcauquier (11801242)

1209-1245 : Ramon Berenguier V (v. 11981245), fiu dau precedent
maridat en 1220 a Beatritz de Savòia1266)

Premier Ostau d'Anjau[modificar | modificar la font]

Armas deis Anjau reis de Sicília e de Jerusalèm

1245-1267 : Beatritz de Provença (12341267), filha dau precedent
maridada en 1246 a Carles I d'Anjau, còmte d'Anjau, rei de Nàpols (12261285), fraire de Sant Loís

1285-1309 : Carles II de Nàpols (12541309), còmte d'Anjau, rei de Nàpols, fiu dei precedents
maridat en 1270 a Maria d'Ongria (12571323)

1309-1343 : Robèrt lo Brave (12771343), rei de Nàpols, fiu dau precedent
maridat (1297) en premierei nòças a Violant d'Aragon († 1302)
maridat en segondei nòças amb Sança de Malhorca († 1345)

1343-1382 : Joana I de Nàpols, dicha la reina Joana, (13261382), reina de Nàpols, filha de Carles, duc de Calàbria (12981328), fiu de Robèrt I e de Violant d'Aragon) e de Maria de Valés.
maridada en 1333 amb Andrèu d'Ongria
maridada en 1346 amb Loís de Tarent (13201362)
maridada en 1363 amb Jaume IV de Malhòrca (13361375)
maridada en 1376 amb Oton de Brunswick (13201399)

Joana de Nàpols adòpta Loís d'Anjau per li succedir. Poirà pas eiretar de Provença.

Segonda dinastia d'Anjau[modificar | modificar la font]

1382-1384 : Loís I de Provença (13391384), duc d'Anjau
maridat en 1360 amb Maria de Castilhon (13451404)

1384-1417 : Loís II de Provença (13771417), fiu dau precedent
maridat en 1400 a Violant d'Aragon (13851443)

1417-1434 : Loís III de Provença (14031434), fiu dau precedent
maridat en 1432 a Margarida de Savòia (14201479)

1434-1480 : Rainier I de Provença dich lo bòn (14091480), fraire dau precedent
maridat en 1424 amb Isabèla de Lorena (1400-1453)
maridat en 1454 amb Joana de Laval (1433-1498)

1480-1481 : Carles V de Provença (14361481), nebot dau precedent, fiu de Carles IV de Provença, còmte dau Maine e d'Isabèla de Luxemborg

A la mòrt de Carles V de Provença, son cosin Loís XI, rei de França, escarta Rainier II duc de Lorena de la succession e annèxa Provença.

Leis armas de Provença, blason obtengut per simplificacion deis armas deis Anjau-Sicília

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. D'après Edouard Baratier, Istòria de Provença, pagina 93
  2. D'après Edouard Baratier, Istòria de Provença, pagina 93
  3. Foundation for Medieval Genealogy : Les Comtes de Provence
  4. De pas confondre amb Constança d’Arle, filha de Guilhem I e esposa dau rei Robèrt II de França
Provença Armas de Provença