Lista de peisses d'aqüari d'aiga doça

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Se pòt separar los peisses d’aqüari d’aiga doça en diferents gropes (aqueste classament correspond pas necessàriament al classament sistematic actual). Aqueste article presenta doncas una lista dels peisses d'aqüari d'aiga doça, classats per grop puèi per genre.

Pensatz d'illustrar las fichas de descripcion dels peisses amb de fotografias, dessenhs o illustracions. Rendètz-vos sus la lista dels imatges.
Participatz tanben en MANDANT vòstras illustracions.

Los Caracids[modificar | modificar la font]

Aqueste grop acampa d'espècias originàrias d’America del Sud, d’America Centrala e d’Africa. S'i tròba tant plan d'espècias de qualques centimètres coma d’un mètre. Son d'òstes de tria en aqüariofilia del fach de lor granda diversitat e de lor mantenença aisida.
Vivon per la màger part en flòtas e cal velhar a lor provesir sufisentament d’espaci perque nadan fòrça.

Caracids Americans[modificar | modificar la font]

Se ne coneis mai de 1000 espècias, las espècias mai conegudas apartenon als genres seguents :

Caracids Africans[modificar | modificar la font]

Se coneis mai de 200 espècias :

Los Ciprinids[modificar | modificar la font]

Aqueste grop compren fòrça peisses fòrt populars en aqüariofilia, tals los barbuts, daniòs, rasboràs, …
Lor distribucion geografica s’espandís sus Euròpa, Asia, Africa e l’America del Nòrd. Los genres de la familha dels Ciprinids ressembla a s’i mesprendre als Caracoïdes e ocupan los meteisses rodòls ecologics. Se ne distinguisson especialament per lor abséncia de nadarèla adiposa.

Los Silurifòrmes[modificar | modificar la font]

Aqueste grop compren d'espècias infeodadas al substrat. An totes de barbilhons. Se rescontran pertot dins lo mond a l’excepcion de las regions fòrt frejas. Se subdevesisson en 3 grandas familhas :

Los Callictids[modificar | modificar la font]

Son de peisses cuirassats originaris d’America del Sud.

Los Loricarids[modificar | modificar la font]

Coneguts jols noms de « lèpa vitra » o « netejaire de vitra », presentan de formas particularas e una multitud de color.

Un pleco reial sus una raiç

Los Mococids[modificar | modificar la font]

Aquestes peisses an 4 parelhs de barbilhons. Se tròban principalament en Africa.

Los Poecilids[modificar | modificar la font]

Se tròba dins aqueste grop de peisses fòrt populars tals los platys e los guppys. Presentan una multitud de formas e de colors. Son originaris d’America del Sud e d’America Centrala. Son ovovivipars : los uòus se desvolopan dins la cavitat ovariana e son de rabans complètament formats que daissan lo ventre de la maire.

Un Guppy mascle

Los Ciprinodontids o Killies[modificar | modificar la font]

Los killies son de peisses ovipars de l’òrdre dels Ciprinodontifòrmes. Se pòdon trobar pertot dins lo mond, a l’excepcion d’Austràlia e de las regions tròp frejas. De nombrosas espècias tropicalas, dichas « annalas », se son quitament adaptadas a de mitans fòrt cambiadisses ont l’aiga ven a mancar pendent mantun mes.
Son d'espècias pas gaire exigentas e quitament pro aisidas a la condicion de los manténer en aqüari especific.

Los Ciclids[modificar | modificar la font]

Se rescontra los peisses de la familha dels Cichlidae en America Centrala, America del Sud, en Africa e qualques espècias en Asia.

Ciclids nans americans[modificar | modificar la font]

Ciclids americans[modificar | modificar la font]

Ciclids d’Africa de l’Oèst[modificar | modificar la font]

Ciclids del lac Malawi[modificar | modificar la font]

Ciclids del lac Tanganyika[modificar | modificar la font]

Ciclids del lac Victòria[modificar | modificar la font]

Los Labirintifòrmes (Anabantoidei)[modificar | modificar la font]

Los peisses d'aqueste grop devon lor noms a l’organ situat dins lo cran, al nivèl de las brànquias, que gràcias a el los peisses alenan d’aire atmosferic.
Al moment de la reproduccion, fòrça espècias de Labirintifòrmes construson un nis de bullas ont depausan lors uòus.

Los Melanotenids[modificar | modificar la font]

Tanben coneguts jol nom de peisses arcanèls, son originaris d’Austràlia e de Nòva Guinèa.
A la condicion de respectar la qualitat de l'aiga que lor es necessària (aiga dura e alcalina, sens nitrat), lor mantenença pausa pas cap de problèmas. Aquestas espècias preferisson viure en grop.

Los autres[modificar | modificar la font]