Ligam covalent

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo ligam covalent (var. liame covalent) es un tipe de ligam quimic onte dos atòms partejan un parelh d'electrons o mai. L'atraccion que resulta de la comparticion d'aqueles parelhs d'electrons manten amassa la molecula. Los atòms tendon a partejar d'electrons de tala manièra que lor rusca demòre plena. Aquel tipe de ligam es mai fòrt que lo ligam idrogèn e similar en fòrça al ligam ionic. Lo ligam covalent se tròba abitualament entre atòms amb electronegativitat semblabla, ont cap dels dos atòms a pron energia per arrancar un electron d'un autre atòm. Lo ligam covalent es pus comun entre los atòms non metallics, mentre que lo ligam ionic es pus comun entre dos atòms de metal o entre un atòm de metal e un non metallic. A diferéncia del ligam ionic, que la fòrça d'atraccion electrica non direccionala manten amassa los ions, lo ligam covalent es extrèmament direccional. Es per aiçò que las moleculas covalentas tendon a formar un nombre relativament pichon de formas caracteristicas, amb de ligams dispausats segon d'angles determinats.

Ligams intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]