Libertats fondamentalas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Las libertats fondamentalas o drechs fondamentals representon juridicament l'ensems dels drechs primordials per l'individú, assegurats dins un Estat de drech e una democracia. Coïncidisson en partida amb los drechs de l'Òme al sens larg, subretot aqueles de la primièra generacion.

Lo concèpte de libertat fondamentala es recent, alara i a pas unanimitat sus las limitas e quitament la definition. Es vist aquí, coma una nocion abstracha. S'agís d'estudiar la teoria de las libertats fondamentalas.

Presentacion[modificar | modificar la font]

Contengut[modificar | modificar la font]

Contengut de las libertats fondamentalas:

Diferéncias[modificar | modificar la font]

L'enancion de las libertats varia segon los sistèmas juridics:

  • De sistèmas tradicionals aparant de libertats ja afirmidas dins de tèxtes de natura juridica divèrsa (ex. : Common law).
  • D'autres privilegiant de tièras de drechs afirmits e aparats tre la Constitucion (Espanha e Alemanha).
  • Fin finala, França adòpta una actitud intermediária avent una jurisprudéncia « creatritz » de proteccion, a partir de tèxtes a l'origina purament declaratius (c.f. Conselh Constitucional, 16 de julhet de 1971, libertat d'associacion).

La proteccion de las libertats fondamentalas a l'internacional[modificar | modificar la font]

Existís una proteccion limitada dels drechs fondamentals a l'international. La majoritat de las libertats fondamentalas son reconegudas sul plan internacional mas los tèxtes de valor imperativa e generala son rares. Se pòt pasmens levar l'exepcion de la construccion d'una Euròpa dels drechs de l'òme.

Las primièras iniciativas particularas de proteccion de las libertats fondamentalas[modificar | modificar la font]

Las initiacivas dins l'encastre de l'ONU[modificar | modificar la font]

Las grandas declaracions[modificar | modificar la font]
Los autres acòrdis[modificar | modificar la font]

Las iniciativas europèas e americanas[modificar | modificar la font]

Las autras iniciativas[modificar | modificar la font]

L'Európa dels drechs de l'Òme, un fenomèn unic[modificar | modificar la font]

Doas proteccions :

La carta dels drechs fondamentals de l'Union Europèa es una declaracion dels drechs adoptada lo 7 de decembre de 2000 per l'Union Europèa qu'aviá pas, a l'origina, de valor constrenhenta d'un punt de vista juridic, perque aviá pas estat signada per las institucions europèas sens aver estat formelament ratificada pels Estats membres. Pasmens aquò cambièt lo 1èr de decembre de 2009 amb la dintrada en vigor del Tractat de Lisbona, que faguèt la carta juridicament constrenhenta.

La proteccion de las libertats fondamentalas sul plan nacional[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Istoric[modificar | modificar la font]

En França, la proteccion de las libertats fondamentalas es d'origina pretoriana. Es lo jutge administratiu que s'ipausèt lo primièr coma aparaire de la proteccion dels drechs de l'Òme. Aprèp, le jutge constitucional a amplifiquèt aquel movement li balhant una garantia mai fòrta: l'estatut constitucional per una decision de 1971.

La nocion de libertat tala que la coneissem es eissida de l'aplicacion dels concèptes de la Revolucion francesa. L'executiu (lo Rei) èra mesa en dobte a causa de sa tota poténcia envèrs los individú. En consequéncia, la doctrina volgava que sola una lei impersonala e generala podava aparar los individús. Dins aquela teoria, la libertat es doncas aparada tant pel contraròtle de l'executiu coma per la libertat del legislatiu.

La vision francesa de la lei protectritz de las libertats longtemps empachèt lo contraròtle de la lei.

La primièra estapa cap a la proteccion de las libertats foguèt doncas la soumission de l'Estat al drech. Enseguida, la noveltat del concèpte de libertat fondamentala èra de far aqueles drechs efectius e revendicables. En consequéncia, calguèt instaurar un procediment de proteccion de las libertats contre l'ingeréncia dels autres ciutadans.

Fonts de las libertats fondamentalas[modificar | modificar la font]

Las libertats fondamentalas son origináriament eissida de l'aplicacion dels principis genrals del drech visats pel jutge administratiu, puèi de l'aplicacion dels principis fondamentals reconeguts per las leis de la Republica (PFRLR).

Los principals tèxtes son : Declaracion dels Dreches de l'Òme e del Ciutadan, lo Preambul de la Constitucion de 1946, lo Preambul de la Constitucion de 1958, la Convencion Europèa de Salvagarda dels drechs de l'Òme e de las libertats fondamentalas e la carta de l'environament. Per precisar la Declaracion dels Dreches de l'Òme e del Ciutadan fa referéncia a de drechs dichs de primièra generacion. Son tant de drechs individuals (libertat, proprietat, seguretat, egalitat dels drechs…) coma des principis d'organizacion constitucionala (sobeiranetat nacionala, separacion dels poders…); Lo preambul de 1946 el fa referéncia a de drechs dichs de segonda generacion, relatius a l'Òme dins la societat (drechs concernissent la familha, la santat, lo trabalh, los sindicats…) ; la Carta de l'environament fin finala fa referéncia a de drechs de tresena generacion.

Alemanha e Espanha[modificar | modificar la font]

  • Las libertats fondamentalas son inscrichas e tieradas limitativament dins la Constitucion. Per verificar qu'una libertat pòt pas suportar d'èsser prejudiciada sufís doncas de se reportar al tèxte de la Constitucion o lei fondamentala.
  • S'agís doncas d'una vision declarativa de las libertats fondamentalas.
  • Se pòt remarcar que l'origina d'aquela declaracions de drechs remonta a la fin d'una dictatura. S'agissiá doncas de mostrar una ruptura amb lo passat, cap a un melhor respècte de las libertats.

Reialme Unit[modificar | modificar la font]

Lo Reialme Unit e subretot Anglatèrra son davancièrs al nivèl de l'afirmacion dels drechs fondamentals. En efècte, eissiguèron fòrça leu una idèa de necessitat de limitar lo poder del sobeiran e aquò amb e en favor de la proteccion dels drechs e libertats de l'individú. Aquela limitacion se faguèt pel renfortiment del poder del Parlament e doncas amb un esbòç de modèl parlementari. Montesquieu foguèt fòrça impressionat per aquel sistèma e menèt en França las estructuras anglesas.

Qualques tèxtes an una importança evidenta al nivèl de l'afirmacion dels drechs de l'Òme e en consequéncia de las libertats fondamentalas:

  • La Magna Carta de 1215: afirma diferents drechs e principis de reinar.
  • L'Habeas Corpus de 1679: pausa las basas de las garantias individualas, presas dins lo sens de la seguretat.
  • Lo Bill of Rights de 1689: mòstra lo caractèr primordial de la superioritat dels drechs essencials sul poder normatiu del Rei.
  • L'Acte d'Etablishment de 1701: torna afirmir lo deber del respècte dels drechs e libertats per la Corona e lo Parlament.

En conclusion, se pòt solinhar una singularitat anglesa qu'es lo pragmatisme de totes aqueles tèxtes tocant als drechs fondamentals. En efècte, al contrari de çò que se farà en França, las leis anglesas daissant una plaça extrèmament tèuna a la nocions abstrachas.

Estats Units d'America[modificar | modificar la font]

  • Lo país essent de forma federala, será logic de considerar que las libertats fondamentalas son aquelas aparadas per la Cort suprèma dels Estats Units d'America. Pasmens, aquel concèpte fa mens mòstra per las institucions americanas. S'agís d'un sistèma mai pragmatic.
  • Pel biais de l'excepcion d'inconstitucionalitat, se pòt considerar que les libertats fondamentalas son contengudas dins los arrèsts de la Cort Suprèma mas tanben dins la quita Constitution, e dins lo seus amendaments.
  • La nocion de libertat fondamentala sembla mai restrencha, mai pròcha de la nocion de democracia. S'agís en efècte, subreot de libertats publicas e politicas.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (fr)Protéger les droits humains : Outils et mécanismes juridiques internationaux, Amnesty International, Juris Classeur, 2003, Pratique professionnelle, 413 pages, (ISBN 2711003493) Frédéric Rouvillois ,Libertés fondamentales, Flammarion, coll. Champs Université, 2012

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Organizacions internacionalas[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

Estats Units d'America[modificar | modificar la font]