Lauburu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Lauburu
Lauburu primitiu.

Lo lauburu o crotz basca es un dels simbóls recents (sègle XVI a sègle XVIII) de la cultura basca.

Lo lau buru ("quatre caps" en euscar), es en realitat una esvastica que lo nom que ven del latin labarum el meteis procedís de l'estandard cantabra d'origina cèlta, nomenada labar. D'aquí la similitud amb l'esvastica, comuna a totes los pòbles indoeuropèus.

Lo sens original coma signalitica basca es discutit: per d'unes representariá lo solelh, per d'autres, es representacion nacionalista dels quatre teritòris bascs del sud dels Pirenèus: Alaba, Biscaia, Guipuscoa e Navarra, encara que siá fòrça improbable que siá atal. Una autra interpretacion ditz que la rotacion cap a la drecha es lo simbòl de la vida, e la rotacion cap a l'esquerra, lo simbòl de la mòrt, causa qu'aparéis d'aquela forma en monuments funeraris.

Lo lauburu pas jamai foguèt lo simbòl oficial dels bascs: aparéis sus cap d'escut d'armas dels territòris de cultura basca, ni tanpauc sus de bandièras ni autres estandards.

Símbòls associats[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]