Karl Schwarzschild

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Karl Schwarzschild
Retrach de
Retrach de
Naissença 9 d'octobre de 1873
Francfòrt de Men
N. a
Decès 11 de mai de 1916
Potsdam
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Empèri alemand
Nacionalitat
Profession astrofisician
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions Medalha de la Societat fotografica de Viena
Mestressas
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Karl Schwarzschild (7 d'octòbre de 1873 - 11 de mai de 1916) foguèt un fisician alemand. Es magerament famós per sos trabalhs sus las implicacions de la relativitat generala d'Einstein.

Foguèt lo primièr d'aver trobat una solucion a las equacions gravitacionalas d'Einstein en 1916[1]. Amb la metrica de Schwarzschild, demostrèt que dins las equacions que describon la gravitacion d'una quantitat de matèria concentrada en un punt, apareis una singularitat a la distància del rai de Schwarzschild del centre[1], que n'es en fait qu'aparenta, coma lo mòstra la metrica de Kruskal-Szekeres[2].

Foguèt tanben lo primièr d'aver definit las leis d'interaccion entre los camps magnetics e la lutz, e d'aver descrit los fenomèns de corbura dels rais luminoses al vesinatge de punts gravitacionals, contribuïssent aital a fondar la teoria del trauc negre (cf. Rai de Schwarzschild) que serà desvolopat 50 ans après sa mòrt[1].

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 1,1 et 1,2  {{{títol}}}. ISBN 9782271065353. . Modèl:Commentaire biblio SRL
  2.  {{{títol}}}. ISBN 9782271065353. .