José Bonaparte

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Josèp Bonaparte.

José Bonaparte ei un paleontològ argentin, vadut en 1948, que discurbiguéc un pilièr de dinosaures de Sud America e siguec un mentor tamben de plan de paleontològs argentins coma Rodolfo Coria. Segontes Peter Dodson, paleontològ dera Universitat de Pensilvània, "a sigut responsable qu'Argentina ei aué eth siesau país en eth monde des dinosaures"(1).

Biografia[modificar | modificar la font]

Bonaparte ei eth hilh d'un marinièr. Vadut en Rosario, Argentina, demorec de joen en Mercedes, Buenos Aires. Shens auer encara ua formacion en paleontologia, comencec a colleccionar fossils e tamben creec un museu ena sua vila natal. Dempús siguec eth responsable dera Universidad Nacional de Tucumán. Aciu siguec aperat Doctor Honoris Causa (2) en 1974 e en aguesta epoca tamben siguec un scientific en eth Museu Nacional de Sciéncies Naturaus de Buenos Aires (3).

Discurbiments[modificar | modificar la font]

Eth supercontinent Pangèa se desseparéc en Laurasia en eth nòrd e Gondwana en eth sud pendent eth Jurassic. Pendent eth cretacèu, Sud America se desseparéc encara més dera resta de Gondwana. Aguesta desseparacion provoquéc ua divergéncia demest eth biòma deth nòrd e eth biòma deth sud. Es trobalhes de Bonaparte illustren aguesta divergéncia e comportéc qu'eth paleontològ Robert Bakker l'aperés eth senhor deth Mesozoïc (4).

En Sud America, es titanosaures desvoloparen ua armadura e prosperaren pendent qu'es sauropòdes deth continent deth nòrd s'escandien e eren remplaçats pes adrosaures; es terapòdes carnivòrs eren representats pes abelisaures e tamben dinosaures estranhs coma eth carnotaurus, un dinosaure damb banha e pauques defenses. Sembla qu'un pont de terra amassaua Nòrd e Sud America pendent eth cretacèu tardièr pr'amor que diuersi titanosaures an sigut discurbits en lòcs tan luenh com Utah o es dinosaures-guit ena Patagonia.

Lista de dinosaures discurbits[modificar | modificar la font]

º Abelisaurus comahuensis (1985, damb Novas), un terapòde carnivòr coma Allosaurus.

º Agustinia ligabuei (1998, auans Augustia), un sauropòde coma Brachiosaurus damb plates damb espies coma Stegosaurus.

º Alvarezsaurus calvoi (1991), er originau e malaisit de classar membre des alvarezsaurides, en forma d'audèth.

º Amargasaurus cazaui (1991, damb Salgado), un diplodocid coma eth Diplodòcus, damb espies que corren enjós.

º Andesaurus delgadoi (1991, damb Calvo), un titanosaurid e un des dinosaures més grani.

º Argentinosaurus huinculensis (1993, damb Coria), un titanosaurid e un des dinosaures més grani.

º Argyrosaurus superbus (1984), un titanosaurid e un des més grani dinosaures.

º Carnotaurus sastrei (1985), un carnivòr ceratosaurid.

º Coloradisaurus brevis (1978, auans Coloradia), un lèu saurodomòrf (Triass).

º Dinheirosaurus lourinhanensis (1999, damb Octávio Mateus), un sauropòde portugués.

º Guaibasaurus candelariensis (1998, damb Ferigolo), un saurischi primitiu.

º Kritosaurus australis (1984, damb Frenchi, Powell e Sepúlveda), eth més conegut dinosaure-guit de Sud America.

º Lapparentosaurus madagascariensis (1986), un sauropòde.

º Ligabueino andesi (1996), un petit ceratosauri.

º Mussaurus patagonicus (1979, damb Vince), un lèu (Triass) sauropodomòrf conegut sonque per ueus e crans de joen dinosaure.

º Noasaurus leali (1980, damb Powell), a ceratosauri que se pensaua qu'auia ua urpa coma Deinonychus.

º Patagopteryx (1992) - er audèth més conegut que podia pas volar.

º Piatnitzkysaurus floresi (1979), un tetanurid teropòde.

º Pterodaustro (1970), un pterosaure.

º Rayososaurus agrioensis (1996), un sauropòde rebbachisaurid.

º Riojasaurus incertus (1969), un lèu (Triass) sauropodomòrf.

º Saltasaurus loricatus (1980, damb Powell), un titanosaurid armat.

º Velocisaurus unicus (1991), un ceratosaurid bastit tà córrer.

º Volkheimeria chubutensis (1979), un sauropòde.

º Ligabuesaurus leanzai (2006), un sauropòde.

Filosofia[modificar | modificar la font]

Bonaparte ei un tradicionalista e utiliza pas es metòdes modèrnes tà classar. Atau aplica eth principi dera parsimonia en plan de causes. Pr'açò madeish a rebutat de trabalhar en un tractat modèrne coma The Dinosauria. Totun, de 200 a 2007 utilizéc cladogrames tà classar eth sòn trabalh e trabalhéc dur tà compréner e usar aguest metòde.

Aué es sòns trabalhs sus es sauropòdes (coma sus Ligabuesaurus) e protomamifèrs de Brasil mòstren cladogrames héts per eth madeish e d'autes autors. Ei plan conegut per sòns discurbiments de dinosaures més adara preferís trabalhar sus mamifèrs. Ei tamben conegut pera sua constància, trabalh dur e horta personalitat (3).

José Bonaparte ei un famós paleontològ argentin

Referéncies[modificar | modificar la font]

1.- ^ Dodson is quoted in Omni, 1993.

2.- ^ "Tras las huellas de los dinosaurios" - CAECE University (Spanish)

3.- ^ a b Omni, 1993.

4.- ^ Bakker is quoted in Omni, 1993.