Jolverd

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Lo jolverd (Petroselinum crispum) es una espècia del genre Petroselinum. Es una planta erbacèa de la familha de las Apiacèas (Ombelifèrs), fòrça utilizat en cosina per sas fuèlhas fòrça divisadas, e en Euròpa centrala per sa racina pivòt[1],[2]. Es tanben una planta medicinala.

Nom scientific: Petroselinum crispum (Mill.) Nyman ex A. W. Hill, (sin. Petroselinum sativum).'

Tres varietats de jolverd sont descrichas:

  • Petroselinum crispum var. crispum, lo jolverd frisat;
  • Petroselinum crispum var. neapolitanum, lo jolverd plat;
  • Petroselinum crispum var. tuberosum, lo jolverd tuberós.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Lo jolverd es una planta bisannala de 25 a 80 cm de naut, fòrça aromatica quand fresilhat, d'odor caracteristica.

Las tijas son raiadas e las fuèlhas son glabras.

Las fuèlhas, verd brilhant, son doblament divisadas, subretot a la basa, las fuèlhas superioras avent sovent sonque tres lòbes estreches e longs.

Las flors, d'una color jauna verdenca cap al blanc en plana florason, son massada en ombelas compausadas comprenent uèit a vint rais. Las ombelulas an un involucèl de fòrça bractèas.

La racina alongada de tipe pivotant es plan desvelopada. Es jaunenca, d'odor fòrta e aromatica.

Lo jolverd de fuèlha plata se pòt confondre amb la ciguda (Aethusa cynapium), planta toxica de la mèsma familha. La ciguda pareis fòrça al jolverd per la fuèlhas, mas se coneis per de traças rogencas a la basa de las tijas e per son odor desagrabla.

Autras espècias del genre Petroselinum[modificar | modificar la font]

  • Petroselinum segetum

Espandiment[modificar | modificar la font]

Planta espontanèa en Asia del sud-oèst, Africa del Nòrd e Macaronesia, largament cultivada dins totas las partidas del mond. Existís a l'estat subspontanèa o naturaliza çai e lai pels cinc continents.

Composicion[modificar | modificar la font]

Es una planta rica en òli essenciala que lo constituent màger es l'apiòl , present dins los fruchs, accompanhat de mristicina. Conten un glucosid flavonin, l'apiin o apiosid, que l'aglicòn es l'apiginina.

Las fuèlhas son ricas en vitaminas A e C.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Planta condimentària[modificar | modificar la font]

Lo joverd fresc es a l'encòp un assasonament e una garnitura. Coma condiment, s'emplec entièr (per una marinada) o mai sovent picat. Es utilizat per ornar los plats de peissons o de carn bolhits. Una garnitura de jolverd frit (2 minutas) accompanha los plats de peissons frits, o mai fregidas. Se prepara tanben en gelada.

Las fuèlhas, ricas en vitaminas A e C (de notar: 170mg/100g vitamina C siá dos còp mai que lo kiwi e tres còp mai que lo citron) son utilizada, ciselada en petit coma condiment, dins la cosinas orientala, europèa, e americana mejana. Doas formas de jolverd son utilizada: jolverd de fuèlha frisada e jolverd de fuèlha plata. Fòrça gents penson que lo jolverd de fuèlha plata a una sabor mai fòrta. Lo jolverd de fuèlha frisada, sovent utilizat per la decoracion dels plats, a l'avantatge d'evitar la confusion amb la ciguda. Lo jolverd aromatiza las cruditats e saladas e tanben las sopas, salças, plats de legums e de carn. Lo jolverd es l'un element del ram garnit.

Legum[modificar | modificar la font]

Petroselinum crispum var. tuberosum, lo joverd tuberós. Mercat de Budapèst
  • Las fuèlhas de jolverd an un ròtle màger dins la cosina levantessa qu'es utilizat coma legum dins lo taboulé libanés per exemple.
  • De varietats de jolverdl foguèron seleccionada per lor racina comestibla[3]. Sa racina carnosa, de carn blanca, de la talha d'una carròta o d'una pastenaga, ~15 cm, se consoma coma l'escorzonèra.
  • D'autra varietats son cultivadas per las còstas (petiòl de las fuèlha).

Planta medicinala[modificar | modificar la font]

S'emplec la racina coma diuretic, en infusion (de 50 a 100 g/L). Las fuèlhas e semença son utilizadas coma estimulant e emenagòg, en polvera a dosi de 2 g, o en siròp de la fuèlhas (dos a tres culherats). S'extrai l'apiòl de l'esséncia de jolverd. Las fuèlhas son emplegadas en medecina populara coma resolutivas en aplicacion extèrna (cataplasma contra los engorjaments laitoses).

Las granas de jolverd de macedònia èran un element de la de la teriaca de la farmacopèa maritima occidentala al sègle XVIIIe siècle[4].

Cultura del joverd[modificar | modificar la font]

Es una planta de climat temperat, que preferís los sols abodrits e rics en umús.

Lo jolverd plat e frisat se semena de març a agosy, en broa, o sus una pichona superfícia resevada. Es recomandat banhar las granas per preissar la germinacion e quitament de las abrasar leugièrament. devon èsser enterradas d'1 a 2 cm, amb una densitat d'1,25 a 1,50 g/m2 pour un massís, et 0,20 g/m2 en broa. La butada de las granas es fòrça longa e capriciosa (un mes). La capitada de la cultura d'estiu es condicionada pels asagatge.

Se deu esperar tres meses entre la semanada e la primièra culhida que se fa amb la butada.

La segonda annada, las tijas montan en granas e las fuèlhas venon mai duras. Se pòt retardar lo fenomèn en copant los axes florals.

Principals enemics: limac e cagaròl. La mosca de la caròta pòt atacar lo jolverd.

Sèrva[modificar | modificar la font]

A la fin de l'estiu, las fuèlhas seràn culhidas e secadas a l'ombre, dins un luòc caud e gardadas dins un sacon de papièr. Per l'utilizar mai tard es banhat dins l'aiga caudeta

Pòt èsser de congelat un còp picat.

Se fa tanben aquela receta: lo jolverd es ciselat e cobèrt d'òli d'oliva dins un veire gardat al fresc. Tanben se pòt apndre l'alh picat.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr)cultivar lo jolverd tuberós sus www.webjardiner.com
  2. Lo jovers tuberós sus www.cuisiflor.com
  3. (fr)Le Goût des Plantes - Le Persil racine
  4. (fr)segons Maistral, in Yannick Romieux, De la hune au mortier, ed: ACL, Nantas, 1986.