Joana III de Navarra
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naissença | ||||||||||||
| a | Saint-Germain-en-Laye | |||||||||||
| Decès | ||||||||||||
| a | París | |||||||||||
| País |  França |
|||||||||||
| Paire | Enric II de Navarra | |||||||||||
| Maire | Margarida de Navarra | |||||||||||
| Conjunt (maridats) | ||||||||||||
| VIAF | 73943088 | |||||||||||
| GND | 102292906 | |||||||||||
| ISNI | 0001 0654 9684 0000 0001 0654 9684 | |||||||||||
| LCCN | n85010894 | |||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Joana III de Navarra. | |||||||||||
Joana de Labrit, o Joana III de Navarra, en francés Jeanne d'Albret (Saint-Germain-en-Laye, lo 7 de gener de 1528 - París, lo 9 de junh de 1572) que ho reina (la paraula regina qu'ei sovent emplegada en bearnés per qualificar lo son títol de sobeirana de Navarra, mei que mei a la soa epòca) de Navarra, comtessa de Foish e vescomtessa de Bearn. Qu'èra la hilha de Margarida de Navarra e d'Enric de Labrit e la mair deu Noste Enric. Convertida au protestantisme, qu'ensagè de l'impausar a Bearn en tot entrar en conflicte dab França.
Joana de Labrit qu'esposè, en purmèras nòças lo 13 de julhet de 1541 Guillaume de Clève (1516 - 1592). Aqueth maridatge que hore anullat en 1546 mercés au coratge e la determinacion (excepcionau per aqueras temporas) d'aquesta mainada (non nubila alavetz) qui he rampèu a totas las pressions deus sons pairs (au mens qu'aquestes e ajan calculat ua mermada avenidora de l'interès d'aquesta union), anant dinc a non pas prononciar la paraula òc e en tot adobar totas las aparéncias entà s'i escàder per aquesta anullacion.
En segondas nòças qu'esposè Antòni de Borbon a Molin, lo 20 d'octòbre de 1548. D'aqueth maridatge que vadón :
- Enric, duc de Baumont (1551-1553)
- Enric (1553-1610), conegut com Noste Enric, rei de Navarra en 1572 dab lo nom de Enric III, rei de França en 1589 dab lo nom d'Enric IV
- Loís-Carles (1555 - 1557), comte de Marles
- Magdalena (1556 - 1556)
- Caterina de Borbon (1559 - 1604), comtessa d'Armanhac e de Rodés, regenta de Navarra per lo son hrair, rei de França
A maugrat d'estar vaduda dens la cort catolica de Joan de Labrit, l'influéncia de la reina e escrivana Margarida de Navarra, pro ubèrta de cap a l'umanisme e a las idèas e aus òmis de la Refòrma que preparè la conversion, en 1560, de Joana de Labrit qui seguí la conversion d'Antòni de Borbon. En 1561, ua ordonança soa qu'autorizè lo protestantisme en Bearn. Que he arrevirar lo catequisme de Jean Calvin, que fondè l'universitat protestanta d'Ortès e que he arrevirar los psaumes en bearnés per Arnaut de Saleta, suu modèl de l'arrevirada de Clément Marot.
A la fin de la soa vita, que negociè dab la reina Caterina de Medici, lo maridatge deu Noste Enric dab Margarida de França dab la condicion que posquesse demorar catolica. Joana de labrit que's morí lo 9 de junh de 1572 abans la nòça celebrada lo 18 d'agost e qui ho marcada per lo massacre de Sant Bertomiu.
| Precedit per Enric II |
Vescomte de Bearn Comte de Fois Coprinci d'Andòrra Rei de Navarra |
Seguit per Enric III |
- Personalitat d'Òlt e Garona
- Personalitat dels Pirenèus Atlantics
- Istòria dels Pirenèus Atlantics
- Ostal de Labrit
- Rei de Navarra
- Comte de Fois
- Comte de Bigòrra
- Comte d'Armanhac
- Comte de Fezensac
- Comte de Rodés
- Vescomte de Bearn
- Naissença en 1528
- Decès en 1572
- Epistolièra
- La Rochèla
- Noblesa bearnesa
- Personalitat bearnesa
- Sobeiran de Bearn
- Personalitat protestanta occitana
