Joan de Ròcatalhada

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Manuscrich de Joan de Ròcatalhada 1350

Joan de Ròcatalhada, (en latin Johannes de Rupescissa, en catalan Joan de Peratallada) èra un alquimista franciscan occitan o catalan segon diferentas posicions istoriograficas,[1] que moriguèt benlèu en 1362 a Avinhon.[2] Malgrat que d'unes estudis o fagan naisser a Peratallada (Bas Empordan)[3][4] l'istoriografia modèrna es segura de son origina occitana[5] Seriá nascut a Marcolès en Auvèrnhe.

Amb Ramon Llull e Arnaut de Vilanòva, es considerat coma un dels grands mèstres de l'alquimia medievala,[6] que foguèt davancièr de la quimia modèrna abans l’establiment del metòde scientific e alara considerat ara coma una pseudosciéncia. Joan de Ròcatalhada, escriguèt un tractat fòrça influent titulat De consideratione quintae essentiae que designava l’alcoòl amb lo tèrmes aqua vitae o quinta esséncia, que considerava èsser la panacèa contra tota malautiá. La seuna defensa de la quinta esséncia animèt los farmacians per cercar d'autras quintas esséncias de minerals e plantas, fasent naisser atal las basas de la iatroquimica que se desvolupèt al sègle XVI.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Estudièt pendent cinc ans a l' Universitat de Tolosa, entrant après al monastèri franciscan d'Orlhac (Auvèrnhe). Entre 1340-1344, vei en somi l’Antecrist encara enfant, fasent partit del mitan de l’empereraire de China. Anoncia son trionfe per l'an 1366.

En 1344, lo ministre provincial d’Aquitània, futur ministre general de l'Òrdre, Guilhèm Farinièr, s’inquietava de sas declaracions e lo faguèt empresonar al convent de Fijac. En mai de sas visions apocalipticas, li repròcha sas violentas atacas contra lo papa d'Avinhon. Totes los escrichs de Ròcatalhada datant d'aquel epòca son totes perduts.

Demorèt presonièr, tot en essent transferit, mai d'un còps, dins de convents occitans (Fijac, Martèl (Carcin), Briva, ...). En 1345, profèita d'un transferiment entre dos convents, per convéncer sos gardias de lo menar a Avinhon près del papa Clement VI per li far una demanda.

Aprés aver expausat sa causa al Consistòri, foguèt empresonat dins la preson del Sodan, e li foguèt demandat d'escriure sas prediccions. Lo faguèt dins Liber perfectum secretorum eventuum, que descriu l'apareisson de l’Antecrist en 1366, l'exaltacion de son poder fins 1370, sa desfacha fins l’aveniment de Gog en l'an 2370.

Son deliri profetic contunhant encara, en 1349, foguèt interrogat mai d'un còp al consistòri. E lo cardinal de Peirigòrd esitèt pas a lo consultar malgrat la suspicion que pesava sus el. Lo convoquèt en 1351, per l'interrogar sus las menaças que podavan presentar los nòus cardinals pels ancians qu'avián escapat a la pèsta negra[7].

Autre pagina del manuscrich de 1350

Quand proclamèt, en 1356, qu’un rei lo filh de l’Agla subjugariá los Moros d’Espanha e recobririá la Tèrra Santa, Inocenç VI lo faguèt demorar dins una reclusion estrecha al palais dels papas d'Avinhon. Dos ans abanç, aviá fach del cardinal de Peiregòrd un enemic per aver fustigat debans dos cent doctors de la lei las riquesas de la Glèisa e declarat que lo mond seriá convertit a la fe vertadièra pels fraires minors. E li es atribuit la replica: «Fraire Joan, dises que devèm traversar de grandas tribulacions e èsser percaçats e pèrdre las nòstras riquesas e aquela glòria temporala qu'avèm. E quo lo poder del papa e l'autoritat de la Glèisa deuriá tornar a de pauvres de ton òrdre: totas causas que son impossiblas e fòlas»[7].

Dins los ans seguents, demorèt presonièr, mas dins de condicions confortablas, e escriguèt fòrça tractats, que pauc demòran levat "Visiones seu revelationes" e "Vade Mecum in tribulatione" [8].

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (ca)La Secretaria d'Universitats i Recerca ha presentat aquest matí un joc interactiu per donar a conèixer la vida i obra dels investigadors catalans al llarg de la història ed:gencat.cat 7/6/2011
  2. (en)New Advent art:John of Roquetaillade (de Rupescissa)
  3. (ca)Gran Enciclopèdia Catalana, art: Joan de Peratallada
  4. (es)Historia de los heterodoxos espanoles; art:Juan de Peratallada (Rupescissa)}}
  5. (fr)Miquel Batllori i Munné [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/mefr_1123-9883_1990_num_102_2_3121 La Sicile et la couronne d'Aragon dans les prophéties d'Arnaud de Villeneuve et de jean de Roquetaillade.] In: Mélanges de l'Ecole française de Rome. Moyen-Age, Temps modernes T. 102, N°2. 1990. pp. 363-379.
  6. (ca) Armand Sanmamed, Joan de Peratallada o Rocatallada (m.1362) ed:Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya
  7. 7,0 et 7,1 (fr)Crosadas e patz en Euròpa al sègle XIV. Lo ròtle del cardinal Elias de Talherand
  8. (en)New Advent art: John of Roquetaillade