Joan Vesòla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Joan Vesòla (Jean Vezole) foguèt un escrivan auvernhat nascut en 1923 a Sant Sernin (Cantal), e mòrt lo 27 de novembre de 2014 a Eitrac (Cantal). Ancian institutor, publiquèt tres recuelhs de contes, e nombroses obratges e articles istorics e fililogics. Foguèt president de l'I.E.O. de Cantal a partir de 1983, puèi president d'onor.[1]

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Filh de païsans de Sant Sarnin, sa lenga mairala foguèt l'occitan; aprenguèt pas lo français qu'a l'escòla. Dintrèt a l'Escòla normala d'Orlhac en octobre de 1939. En 1943, refractari al STO, s'amaguèt al campèstre jos una faussa identitat. Las vint darrièras annadas de sa carrièra d' institutor se passèran al Roget.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Contes e racontes
  • Contes mai qu'a meitat vertadiers, I.E.O. Cantal, Orlhac, 1985.
  • Contes pas tròp messorguièrs, Ostal del libre, 1996.
  • Racontes per gardar la santat, Ostal del libre, 2005.
Istòria
  • Lo Vielh Orlhac, les Racines Occitanes d'Aurillac, Ostal del Libre, 2005
Filologia
  • Le moyen occitan cantalien. 68 actes notariés des XIVe, XVe et XVIe siècles en langue d'oc avec notes et lexique. Lo Convise, 2005 [Documents reculhits als Archius Departamentals del Cantal]
Collaboracion a de revistas
  • Revue de la Haute-Auvergne, la Cabreta, Vai-i-qu'as paur, Monde en òc.
Articles
  • «Quelques lettres inédites d'Arsène Vermenouze», Revue de la Haute-Auvergne, 2002, vol. 64, pp. 219-224

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Institut d’Estudis Occitans, Aicí Occitània. Catalòg de la creacion occitana, Puèglaurenç, 1999, ISBN 2859102485 Version en linha, 2006