Joan Veny

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Joan Veny i Clar (Campos, Malhòrca, 22 d'agost de 1932) es un lingüista e dialectològ balear. Sa contribucion a la dialectologia catalana es immensa e comencèt tre 1978 amb la primièra edicion de son libre mai prestigiós, Els parlars catalans, òbra qu'elabòra una sintèsi de la variacion dialectala de la lenga catalana amb de descripcions de las caracteristicas màgers dels grands ensems dialectals del catalan. Mai recentament a mes en foncionament la publicacion de l'Atles Lingüístic del Domini Català. Son domeni de recerca es vast que s'es trachat de mantuna varietat baleara, del rosselhonés e de l'influéncia occitana o espanhòla sul catalan septentrional.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • Estudis de geolingüística catalana (1978).
  • Els parlars catalans (1978).
  • Introducció a la dialectologia catalana (1986).
  • Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes (1993)
  • La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà (1995)
  • Francesc de B. Moll: ciència i humanitat (1995)
  • Onomàstica i dialectologia (1996)
  • Aproximació al dialecte eivissenc (1999)
  • Llengua històrica i llengua estàndard (2001)
  • Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006)
  • Escrits lingüístics mallorquins (2007)
  • Petit atles lingüístic del domini català (2008)