Joan Rebolh

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Joan Reboul)
Retrach de Joan Rebolh

Joan Rebolh (en francés Jean Reboul; Nimes, 23 de genièr de 1796-28 de mai de 1864) fuguèt un poèta e fornier occitan dau sègle XIX, ben conegut e apreciat dins lo país nimesenc. Rebolh, catolic e reialista, soventei-fes fuguèt opausat (d'un biais legitim ò non) a Antòni Bigòt (protestant e republican).

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Naissut a Nimes, èra filh d’un sarralhier qu'aviá capitat professionalament. Aqueste moriguèt jove mas la moneda que laissèt permetèt d'inscriure l'enfant dins un pensionat. Quand aviá pas que tretze ans Rebolh èra intrat coma copista per un avocat mas aguèt de laissar aqueste trabalh per venir fornier e ajudar sa maire a noirir sos quatre enfants. L'ostau que i grandiguèt venguèt puei sa fornariá, que i restariá fins a la mòrt. Se maridèt jove mas perdèt sa femna au cap de quauques meses. Se tornèt maridar e deviá conéisser tornarmai una autra tragedia. Après quauques ensages d'escritura, fuguèt mai que mai après la mòrt de sa femna e son enfant, en 1828, que Joan Rebolh s'inicièt a la poesia, en escriure lo famós poèma en francés l’Ange et l’enfant (L'Àngel e l'enfant). Demieg seis autreis produccions, son poèma le dernier jour (lo darrier jorn) fuguèt d'aquelei qu'assegurèron sa reputacion e sa plaça onorabla au mitan dei poètas e escriveires francés d'aqueu temps.

Emai Chateaubriand passèt quauqueis oras a Nimes e lo visitèt en lo felicitant per seis òbras. Lamartine e d'autrei celebritats d'aqueu temps visitèron tanben lo poèta nimesenc. Alexandre Dumas que lo passèt visitar en 1838 lo descriguèt ansin: C'était un homme de trente-cinq à trente-sept ans, d'une taille au-dessus de la moyenne, avec un teint d'un brun presque arabe, des cheveux noirs et luisants, des dents d'émail, Ce regard fut rapide et profond, et je m'aperçus alors qu'il avait des yeux magnifiques, de ces yeux indiens puissants et veloutés, faits pour exprimer l'amour et la colère.

En 1852, lo govèrn imperiau vouguèt decorar Joan Rebolh (qu'èra reialista), mai aqueu d'aquí respondèt que se pensava pas d'èstre passat a l'estat de monument e arrefusèt la recompensa.

Pauc de temps après que moriguèt d'una malautiá ben lònga, lo decrèt imperiau dau 17 de junh de 1865 fasent passar la deliberacion dau Conseu Municipau de Nimes dau 11 de junh de 1864 donèt lo nom de carriera "Joan Reboul" a l’anciana carriera Carretariá, pròche leis Arenas.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]