Joan Fuster

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Joan Fuster
jornalistaescrivan e  autor (WikiData)

autor (WikiData)


Naissença 23 de novembre de 1922
N. a Sueca
Decès 21 de junh de 1992
D. a Sueca
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession jornalistaescrivan e  autor (WikiData)
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis Q3178643
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Joan Fuster i Ortells
Genre(s) ensages
Identificants
SUDOC 028780000
GND 119049511
VIAF 100257353
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Joan Fuster.

Joan Fuster i Ortells (Sueca, País Valencian, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de junh de 1992) èra un dels escrivans valencians màgers en lenga catalana. Es reconegut mai que mai per sos ensages: Nosaltres els valencians publicat en 1962 per Edicions 62, Qüestió de noms, Diccionari per a ociosos (en 1963), etc. Es una de las figuras clau pel nacionalisme valencian contemporanèu e per la definicion dels Païses Catalans. A partir dels ans 60 del sègle XX venguèt un referent civic al País Valencian dins lo movement de recuperacion de la cultura catalana.

Biografia[modificar | modificar la font]

Retrach de Joan Fuster del pintor catalan Josep Pla-Narbona en 1973

Joan Fuster nasquèt en 1922 a Sueca, un vilatjòt del litoral valencian pas gaire alunhat de Valéncia, la capitala del país, al sen d'una familha de classa mejana, filh de Joan Baptista Fuster i Seguí, que malgrat sas originas pagesas èra vengut un dessenhaire e fabricaire d'imatges religioses, e de Maria Ortells i Morell, sortida d'una familha de proprietaris rurals. L'enfant s'abaliguèt dins un ambient conservador e religiós, que son paire èra carlista, amb pr'aquò la possibilitat d'accedir a la lectura de tota mena d'òbras. Gràcias als corses de dessenh que lo paire fasiá dins las escòlas, Joan Fuster poguèt aver una educacion gratuita e melhora que çò que son origina sociala li aguèsse pogut permetre normalament. E mai se dins lo primièr temps de la Guèrra Civila Espanhòla se trobèt per inércia e tradicion del costat de la rebellion franquista, per mejan de sas lecturas capitèt de se liberar d'aquela posicion politica e mai del catolicisme eiretat.

Joan Fuster obtenguèt sa Licéncia en drech en 1947 e venguèt doctor en filologia catalana en 1985. De 1946 a 1956 codirigiguèt la revista Verbo. De sos primièrs libres, de vèrses totes, se destaca Escrit per al silenci (1954). En 1952 trabalhèt pel jornal Levante, de Valéncia. Sas collaboracions dins la premsa foguèron puèi una de sas facietas mai marcadas e que contunhariá a Destino o a La Vanguardia

Amb El descrèdit de la realitat (en 1955) entamenèt una carrièra d'escrivan d'ensages brilhanta, amb una vasta amplitud tematica, un estil incisiu, d’adjectivacion precisa. Demest los autres aspèctes de son obra cal citar l’erudicion, l'istòria e la critica literàrias, que alternèt amb d'antologias. Son estrambòrd pels tèmas valencians culminèt en 1962 amb la publicacion de Nosaltres els valencians, Qüestió de noms e El País Valenciano, de libres màgers per tal de conéisser e comprendre l'istòria, la cultura e los problèmas d’identitat nacionala del País Valencian.

Dins aqueles libres, Fuster afirma que per redreçar la cultura autoctòna del País Valencian cal afortir los ligams amb los autres territòris de lenga catalana, e crear una comunitat culturala o, a mai, politica: los Païses Catalans.

Contunhèt dins aquesta dralha dins Raimon (1964), Combustible per a falles (1967) e Ara o mai (1981), e d’autres. Una part de sos estudis nombroses e sos articles erudits, istorics, biografics e de viatges, es estat reculhida dins los volums I e III de sas Obres completes, e lo Diari 1952-1960 n’ocupa lo segond volum.

Dins lo domeni dels ensages, publiquèt Figures de temps, prèmi Yxart (en 1957), Judicis finals (1960), Diccionari per a ociosos (1964), Causar-se d’esperar (1965), L’home, mesura de totes les coses (1967), etc, de longa dins la tradicion d’origina morala de l’umanisme classic a l’alè dels moralistas e reformadors franceses (de Montaigne als enciclopedistas), critic, sceptic e amb un umor corrosiu. Dins los trabalhs d’istòria, de critica e de divulgacion literària publiquèt La poesia catalana (1956), Poetes, moriscos i capellans (1962), Heretgies, revoltes i sermons (1968) e Literatura catalana contemporània (1972), e a mai tres gròsses prològs per l’òbra de Joan Salvat-Papasseit (1962), Salvador Espriu (1963) e Josep Pla (1966), amassats dins Contra el noucentisme (1978). També va escriure de paraulas de cançons per Lluís Llach.

Fuster es l’assagista valencian mai important de las generacions espelidas aprèp la Guèrra Civila, amb una fòrça que depassà l’àmbit literari e es projectà sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciéncia unitària dels quals contribuí poderosament a crear.

Obtenguèt lo Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (en 1975) e recebèt, en 1983, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. En 1984 foguèt nomenat doctor honoris causa de l'Universitat de Barcelona e, en 1986, catedràtic de literatura a l'Universitat de València. En 1987 recollí sa poesia (Set llibres de versos). Fruit del treball de recerca dels darrers anys són els estudis aplegats a Llibres i problemes del Renaixement (1989). En 1994 s'editèron las òbras Fuster inèdit e Fuster sabàtic.

Per son activitat de defensor de la catalanitat del País Valencian foguèt victima d'un atemptat amb bomba que destrudiguèt una partida de la bibliotèca e de l'archiu de son ostal. Aquelas agressions contunhèron vist que qualques annada aprèp que defuntèsse sa tomba foguèt profanada (en 1997).

Òbras[modificar | modificar la font]

Ensages[modificar | modificar la font]

  • Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952
  • La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
  • Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955
  • El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
  • Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956
  • La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
  • Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956
  • El món literari de sor Isabel de Villena. València, Lo Rat Penat, 1957
  • Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957
  • Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958
  • Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958
  • Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959
  • Un món per a infants. València, 1959
  • Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
  • Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961
  • Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
  • Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962
  • El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962
  • Poetes, moriscos i capellans. València, L'Estel, 1962
  • Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
  • El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963
  • Raimon. Barcelona, Alcides, 1964
  • Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964
  • Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965
  • Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965
  • Combustible per a falles. València, Garbí, 1967
  • L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967
  • Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968
  • Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968
  • Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968 (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1969)
  • Obres completes I. Llengua, literatura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968
  • Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969
  • Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969
  • "Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
  • L'Albufera de València. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
  • Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971
  • Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
  • Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972 (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1973)
  • Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
  • Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975
  • Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975
  • La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976
  • Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976
  • El blau en la senyera. València, Tres i Quatre, 1977
  • Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977
  • Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62
  • Destinat (sobretot) a valencians. València, Tres i Quatre, 1979
  • Notes d'un desficiós. València, Almudín, 1980 [prològ de Vicent Ventura]
  • Ara o mai. València, Tres i Quatre, 1981
  • Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [prològ de Carme Arnau]
  • País Valencià, per què?. València, Tres i Quatre, 1982
  • Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983
  • Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
  • Sagitari. València, Diputació de València, 1984
  • Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985
  • Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). València, Tres i Quatre, 1985
  • Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
  • Textos d'exili. València, Generalitat Valenciana, 1991 [prològs d'Alfons Cucó e Santiago Cortès]
  • Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991

Poesia[modificar | modificar la font]

  • Sobre Narcís. València, Torre, 1948
  • 3 poemes. Alacant, Verbo, 1949
  • Ales o mans. València, Editorial Torre, 1949
  • Va morir tan bella. València, 1951
  • Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953
  • Escrit per al silenci. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
  • Set llibres de versos. València, Tres i Quatre, 1987.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]