Joan Crisòstom

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Representacion de Joan Crisòstom sus una mosaïca bizantina dau sègle IX.

Joan Crisòstom (vèrs 345 - 407) foguèt un teologian crestian dau sègle IV. Foguèt tanben arquevesque de Constantinòble de 397 a 404. Pasmens, sa rigor e son zèl reformator còntra la corrupcion que començava de tocar lo clergat entraïnèron son exili e sa mòrt.

Nascut dins una familha crestiana d'Antiòquia, estudièt la retorica e foguèt batejat a 18 ans. Acomencèt d'estudiar la teologia. A la fin de seis estudis, venguèt ermita e s'installèt dins la region d'Antiòquia per perseguir sei recèrcas teologicas. En 380 ò 381, venguèt diague avans d'èsser ordonat prèire quauqueis annadas pus tard. Venguèt alora predicaire e director espirituau. Aqueu periòde veguèt la redaccion de mai d'un tractat sus lo maridatge, l'educacion ò la vida monacala. Son talent oratòri li donèt pauc a pauc una celebritat certana.

En 397, l'emperaire Flavius Arcadius lo chausiguèt per venir arquevesque de Constantinòble. S'i turtèt rapidament a d'oposicions fòrtas en causa de sa lucha còntra la corrupcion dei mors tant au sen dau clergat qu'au sen de l'aristocracia. En particular, ordonèt la destitucion de l'evesque d'Efèsi e s'ataquèt ais eretics, ai judieus e ai pagans. Enfin, capitèt d'impausar l'autoritat eclesiastica de Constantinòble sus lei diocèsis d'Anatolia. Pasmens, aquò lo privèt pauc a pauc dau sostèn imperiau. En 402, obligat d'organizar un sinòdi per jutjar lo patriarca d'Alexàndria, reuniguèt un nombre pas sufisent d'evesques e se trobèt en minoritat en fàcia d'una delegacion egipciana fòrça importanta. Seis enemics aprofichèron la situacion per obtenir sa condamnacion per lo sinòdi. Destituit un premier còp, foguèt rapidament restaurat per l'emperaire mai una segonda campanha còntra eu s'acabèt per una segonda destitucion que venguèt definitiva en 404. Exilat en 407 dins la region de Pònt, i moriguèt dins lo corrent dau viatge vèrs sa region novèla.

Es considerat coma un sant per la Glèisa Catolica — que reconoguèt pas sa destitucion — per la Glèisa Ortodoxa e per la Glèisa Còpta. Es tanben un Doctor de la Glèisa per lei Catolics.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]