Ipotèsis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


«Una ipotèsis es una frase l'aquel veritat es presunta en un moment dat, l'aquel significat es además de tode dudos.» -Albert Einstein

Una ipotèsis (del grèc ancian ὑπόϑεσις hypothesis, compost de hypo, "baj' e thesis, "posicion", e emai que suposicion) es la premisa subtendida a un razonamient o a una demostracion.

Lo significat del mot als origens èra una idèa inteligente o un metòde matematic capaz de simplificar los cálcles, mas qu'èra pas necesariament reiala. Amb aqueste significat lo cardenal Bellarmine usèt lo mot quand advertièt Galileo Galilei de pas tratar lo movement de la Tierra coma reial.

Dins l'us común, una ipotèsis es una idèa provisionala l'aquel valor a d'èsser acertat. L'ipotèsis exig así qu'un esforzo de part dels investigadores per confirmarla o negarla. Dins lo metòde ipotetico-deductiu, una ipotèsis i aviá d'èsser falsificable, e emai que i aviá d'èsser posible declararla falsa, usualament a través d'observacion e consequente formulacion d'una autra ipotèsis logica.

Lo mot "ipotèsis" es estat utilizat en mode pas correcte per l'ipotèsis de Riemann, que i aviá d'èsser mai propiament llamada conjetura.

Vers exemple, una persona que llega en un país e que ve una oveja blanca, podería formular l'ipotèsis que totas las ovejas de quel país sean blancas.

Aquesta pòt èsser considerada una ipotèsis en cuánt es falsificable, vien a dire, pòt èsser ensajat lo contrari: basta ver una sola oveja de divers color.

De còps las demostracions matematicas vienen enunciadas en tres parts: ipotèsis, tesis e demostracion, ont l'enunciat de demostrar es pas l'ipotèsis mas la tesis, las ipotèsis son en cambi las condicions en aquel s'operan que vienen empleadas juntas als assiom de la teoria dins aquel s'opera per obtener la demostracion, a exemple:

La tesis es la proposicion d'aquel se desira acertar la veritat. Lo razonamient que se desira a far per llegar a una tala veritat se llama demostracion.

[modificar] Voces relacionadas