Interlingue

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Interlingue
Nuvola apps gaim.png


ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas lenga artificiala
Dialècte
ISO 639-1 ie
ISO 639-2 ile
ISO 639-3 ile
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet alfabet latin
còde de lenga IETF ie
còde de lenga Wikimedia ie
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Regions -
Parlat per sens donadas personas
Classament pel nombre de locutors Se tròba pas entre la 100 primièraena
Tipologia -
Familha lingüistica Lenga artificiala
Grop Lenga artificiala
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
Lenga oficiala de -
Acadèmia Interlingue-Union (IU) [1]
ISO 639-1 ie (en)
ISO 639-2 ile (en)
ISO 639-3 ile (en)
Tipe -
Mòstra Patre nor (Pater noster)

Patre nor, qui es in li cieles. Mey tui nómine esser sanctificat, mey tui regnia venir. Mey tui vole esser fat qualmen in li cieles talmen anc sur li terre. Da nos hodie nor pan omnidial, e pardona nor débites, qualmen anc noi pardona nor debitores. E ne inducte nos in tentation, ma libera nos de lu mal.

Interlingue o occidental (nomenat aital entre 1922 e 1947) es una lenga artificiala creada per Edgar von Wahl, un dels primièrs esperantistas. Von Wahl nasquèt a Tallinn, uèi Estònia e alavetz província de l'Empèri Rus, dins una familha de lenga alemanda. Aviá, coma se pòt veire, de bons motius per èsser un dels precursors de l'esperanto, e los sieus conselhs foguèron seguits per Zamenhof. Sens formacion academica especifica, aviá instint lingüistic.

Oficièr de la marina de guèrra, optèt pel partit zarista en la Revolucion de 1917. Après lo trionf dels soviets, s'exilièt en França, en cambiant lo sieu nom de familha en De Wahl.

Malcontent de l'esperanto, decidiguèt de crear lo sieu pròpri projècte, que cridariá occidental Publica en 1922 lo sieu projècte de lenga. Formula la nòrma de Wahl. Atenguèt amassar un pichon grop de seguidors, que contunhariá d'editar la revista Cosmoglotta fins als ans 1950.

En 1947 decidiguèron de cambiar lo nom en lo de interlingue (Pas interlingua, nom usat per Peano per lo sieu "Latino sine flexione", e tanben pel Alexander Gode en projècte de IALA de 1953). Malgrat aiçò, l'associacion tornèt pas donar de senhals de vida fins al decenni dels ans 1990, a travèrs Internet.

Mòstra[modificar | modificar la font]

Occitan Occidental
L'Acadèmia de la Lenga Occitana es es un projècte d'autoritat de regulacion lingüistica de la lenga occitana. Se presenta coma una continuacion possibla del Conselh de la Lenga Occitana. Li Academia del Lingue Occitan es un projecte de autoritá de regulation linguistic del lingue occitan. It esset presentat quam un possibil continuation del Concil del Lingue Occitan.
Creacion Creation
Lo projècte se presentèt en mai 2008 a iniciativa de l'Institut d'Estudis Occitans e del Conselh Generau d'Aran ; lo sindic d'Aran, Francés Boya, lo president de l'IEO, David Grosclaude, la representanta de l'Euroregion Pirenèus-Mediterranèa, Margalida Tous, los representants dels conselhs regionals de lenga occitana, de la Generalitat de Catalonha e d'universitats èran presents. Li projecte esset presentat in may 2008 al initiative del Institute de Studies Occitan e del Consil General de Aran; li Sindic de Aran, Francés Boya, li presidante del IEO, David Grosclaude, li representante del Euroregion Pireneus-Mediterran, Margalida Tous, li representantes del consiles regional del lingue occitan, del Guvernament de Catalunia e de universitás esset present.
Objectius Objectives
L'Acadèmia deu definir, conservar e defendre la codification ortografia de la lenga e trabalhar sus la grafia, la gramatica, la lexicologia e la toponimia, en tot respectar l'unitat e la diversitat de l'occitan Li Adademia deve definir, conservar e defender li codification e ortografie del lingue e laborar pri li scrition, li grammatica, li lexicogolie e li toponomie, precipue respectar li unitá e li diversitá de occitan.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Haas, Fritz. 1956. Grammatica D'Interlingue in Interlingue. Interlingue-Servicie Winterthur (Svissia). [2] (En interlingua)
  • Jacob, Henry. 1947 Occidental (1922) by Edgar de Wahl en 0' A Planned Auxiliary Language Publicate: London, Dobson, London. 1947 [3] (en anglés)
  • Rodriguez, José María. 1999. Breve gramática D'Interlinguie/Occidental en Gazeto Andaluzia (órgano oficial de l'Asociación Andaluza d'Esperanto) N° 57 marzo 1999. [4] (en esperanto)
  • Stenström, Ingvar. 1997. Occidental-Interlingue: Factos e fato d'un lingua international. Societate Svedese pro Interlingua. ISBN 91-971940-2-6. (En interlingua)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Modèl:InterWiki Modèl:Wikibooks