Herbert Hoover
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naissença | q1798762 |
|||||||||||
| Decès | Nòva York |
|||||||||||
| País | Estats Units d'America | |||||||||||
| Conjunt | q233669 | |||||||||||
| Enfants | q4730703 e q5734467 | |||||||||||
| Estudis | q41506 q5539406 | |||||||||||
| Periòde de govèrn: | entre lo 4 de març de 1929 e lo 4 de març de 1933 | |||||||||||
| Predecessor: | John Calvin Coolidge, Jr. | |||||||||||
| Successor: | Franklin Delano Roosevelt | |||||||||||
| {{{Títol_politic2}}} | ||||||||||||
| Periòde de govèrn: | ||||||||||||
| Predecessor: | ||||||||||||
| Successor: | ||||||||||||
| {{{Títol_politic3}}} | ||||||||||||
| Periòde de govèrn: | {{{Periòde_govèrn3}}} | |||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor3}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor3}}} | |||||||||||
| {{{Títol_politic4}}} | ||||||||||||
| Periòde de govèrn: | {{{Periòde_govèrn4}}} | |||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor4}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor4}}} | |||||||||||
| Partit politic: | Partit Republican
|
|||||||||||
| VIAF | 14778660 | |||||||||||
| GND | 118706985 | |||||||||||
| ISNI | 0001 2099 256X 0000 0001 2099 256X | |||||||||||
| LCCN | n79021421 | |||||||||||
| NDL | 00522710 | |||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Herbert Hoover. | ||||||||||||
Herbert Clark Hoover (1874-1964) comerçant e òme politic, foguèt president dels Estats Units d'America entre 1929 e 1933.
Politica exteriora[modificar]
Durant la siá presidéncia, intervenguèt entre Chile e Peró perque resolguèsson lo conflicte que mantenián sus la sobeiranetat de Arica e Tacna, ambedoas possessions chilencas en vertut del Tractat de Patz e d'Amistat signat en 1883 e que metèt fin a la Guèrra del Pacific. Fin finala, ambedós païses signèron un nòu tractat en 1929 que Tacna tornava per el a sobeiranetat de Peró, en demorant lo conflicte resolgut.
Herbert Hoover, engenhaire de profession, faguèt fortuna en gerint de minas e d'indústrias de capitala nòrd-americana a l'estrangièr, retirat de l'activitat empresariala desvolopèt una ampla campanha filantropica, principalament après la Primièra Guèrra Mondiala, que li donèt un notable prestigi social, après aiçò dintrèt en politica.
La siá administracion foguèt marcada per l'inici de la Granda Depression economica de 1929-1933, dempuèi l'esfondrament de la Borsa de Valors de Nòva York (Wall Street). Las siás mesuras economicas, que se basavan en la considerar una crisi passatgièra, talhèt pas, çò que lo portèt a pèrdre en las presidencialas.
Malgrat aiçò, lo sieu prestigi de gestor se mantenguèt. Après la Segonda Guèrra Mondiala presidiguèt doas comissions presidencialas destinadas a la reforma de l'administracion.
Referéncias[modificar]
- Claus Bernet: Herbert Hoover, in: BBKL, 30, 2009, 644-653: http://www.bautz.de/bbkl/h/hoover_h_c.shtml
| Precedit per John Calvin Coolidge, Jr. |
President dels Estats Units 4 de març de 1929 - 4 de març de 1933 |
Seguit per Franklin Delano Roosevelt |
- Secretari al Comèrci dels Estats Units
- Candidat a la presidéncia dels Estats Units designat pel Partit Republican
- Quakerisme
- Decès en 1964
- Naissença en 1874
- President dels Estats Units d'America
- Ancian estudiant de l'universitat Stanford
- Personalitat del Partit Progressista (Estats Units)
- Personalitat americana d'origina alemanda
- Personalitat americana d'origina anglesa
- Personalitat americana d'origina irlandesa