Granda Via de las Corts Catalanas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

41° 23′ 20″ N 02° 10′ 16″ E / 41.38889, 2.17111 / 41.38889; 2.17111

Lo caireforc de la Granda Via amb la Rambla de Catalonha.

La Granda Via de las Corts Catalanas (Gran Via de les Corts Catalanes en catalan) es una de las vias mai importantas de la vila de Barcelona, que la trauèssa d'un costat a l'autre, amb un recorregut de mai de uèch quilomètres. La numerotacion de las fincas arriba fins a 1198.

Nomenada popularament Granda Via, arranca del limit amb la municipalitat de l'Hospitalet de Llobregat, près de la plaça d'Ildefons Cerdà, e acaba a l'autre extrèm de Barcelona, al limit amb Sant Adrià de Besòs. A lo sieu recorregut travèrsa las plaças d'Espanha, de l'Universitat, de Tetoan e de las Glòrias Catalanas. Lo tram Glòrias-Besòs coïncidís amb lo primièr tram de l'autopista del Maresme que se tròba a l'ora d'ara semicobert amassa amb un vial del Trambesòs. La linha 1 del mètro discorre per lo sieu subsòu entre plaça Espanha e Plaça Universitat; e la linha 2 entre plaça Universitat e lo caireforc amb la carrièra Marina.

Al plan Cerdà se nomenèt Letra N, Numèro 11, mas en 1900 aquel nom foguèt remplaçat per Cortes, que demorèt fins en 1931, an que passèt a se nomenar Avenida de las Cortes Catalanas, pendent la dictatura franquista foguèt oficialament nomenada Avenida de José Antonio Primo de Rivera. Al tram que va entre Balmes e Rambla de Catalonha tombèron divèrsas bombas lançadas per l'aviacion italiana en 1938 pendent la Guèrra Civila. L'an 2001 s'i levèt un monument commemoratiu que se pòt veire just davant lo cinèma Coliseum.