Grand Can

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Constellacion dau Grand Can (Canis Major).

La constellacion dau Grand Can (Canis Major en latin) es una constellacion de l'emisfèri sud. Es un ensems relativament luminós qu'assosta Sirius, l'estela pus luminosa dau cèu, e Adharra que fa partida dei 25 estelas pus lusentas.

Definida per Ptolemèu, l'origina d'aquela constellacion es liada a divèrsei legendas. La premiera es aquela d'Argos, can d'Ulisses que foguèt guierdonat per Zèus de sa fidelitat après aver esperat son mèstre durant 20 ans. Una autra version i vetz Lelaps, can de Procris, guierdonat per Artèmis. Enfin, certaneis astronòms depintavan aquela constellacion coma la representacion dau can dau caçaire Orion que caça la lèbre.

L'objècte celèst pus important de la constellacion es l'amàs dubèrt M41 situat au sud de Sirius a una distància de 2 300 ans lutz de la Tèrra. Format d'un centenau d'estelas, a una talha de 38'.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]



Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge