Josèp Garibaldi

Aquest article es redigit en niçard.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Giuseppe Garibaldi)

Josèp Garibaldi
Profession: sordat
País: Bandièra d'Itàlia Itàlia
Data de naissença: 4 de julhet dau 1807
Luèc de naissença: Niça (actualament part de França)
Data de decès: 2 de junh de 1882
Luèc de decès: Ísola de Caprera, Itàlia


Josèp Garibaldi (Jousé Garibaldi en nòrma mistralenca, Giuseppe Garibaldi en italian) (Niça 1807 - Caprera 1882) foguèt un sordat e patriòta italian d'origina niçarda, un dei actors màgers de l'unificacion d'Itàlia, entre lo 1859 e lo 1870.

Garibaldi nasquèt a Niça, coma ciutadan de l'Empèri Francés de Napoleon 1er. En lo 1833, rescontrèt Giuseppe Mazzini, defensor de l'unificacion italiana a Marselha, dins lo mitan de la comunitat italiana de la Bèla de Mai. En lo 1834 participèt a un movement d'implantacion de la repùblica en Piemont, sensa poder capitar. Condamnat a mòrt, s'escapèt en Tunisia pi en Brasil.

Tanben participèt a la Guèrra dis Farrapos (tanben coneguda coma Revolucion Farroupilha), un movement de liberacion de l'estat brasilièr dau Rio Grande do Sul. Per aquesti participacions en movements en Itàlia e Brasil, Garibaldi es conoissut coma eròi de Doi Mondes.

En Brasil, Garibaldi rescontrèt Anita Ribeiro al Rio Grande do Sul, que venguèt mai tardi Anita Garibaldi, la sieu frema. En lo 1841 la cobla foguèt a Montevideo, Uruguai, e, en lo 1842, combatèt contra lo dictator argentin Juan Manuel de Rosas.

En lo 1848 tornèt en Itàlia, durant li revolucions dau 1848. Ofriguèt lu sieu servicis au rei Carlo Alberto di Savoia, mas lo monarca refudèt. Mentre, una república foguèt proclamada a Roma, capitala dei Estats Papals. Garibaldi defendèt Roma emb la sieu frema Anita, mas la ciutat si revoltèt. Li tropas de Garibaldi s'escapèron au nòrd, e Anita moriguèt pendent la retirada.

Garibaldi s'escapèt tornarmai en America. Demorèt a Nòva York e en Peró. Tornèt en Itàlia en lo 1854.

L'unificacion italiana[modificar | Modificar lo còdi]

En lo 1859 comencèt una guèrra tra la Sardenha e l'Empèri Austroongrés. Garibaldi foguèt nomenat Major-general e, embé un grop de volontaris, trionfèt dei austriacs a Varese, Como e dins d'autri ciutats. Mas la sieu vila materna, Niça, foguèt balhada a França, en retorn d'una assistença militara cruciala.

Au començament dau 1860, una revòlta contra lo monarca absolutista dau Reiaume dei Doi Sicílias porgiguèt l'escasença d'agir a Garibaldi. Amassèt mila òmes (conoissuts coma i Mille en italian) e desembarquèt a Marsala, lo ponch mai occidental de Sicília, l'11 de mai dau 1860. Lo 13 de mai portèt desfacha a una garnison de 3000 òmes mandats dau rei Borbon a Calatafimi. Lo jorn seguent, s'autoproclamèt dictator de Sicília en nom dau rei Victor Emmanuèl II. Pilhèt Palèrmo lo 27 de mai.

Cap a la fin dau mes de julhet, la campanha en Sicília èra gaireben acabada. Garibaldi portèt pi la sieu atencion devèrs lo continent. Traversèt l'estrech de Messina e, lo 7 de setembre dau 1860, intrava dins Nàpoli. Embé l'ajuda de Victor Emmanuel II, lu Sicilians si rendèron.

Garibaldi, lo rei de Sardenha, e lu Estats Units[modificar | Modificar lo còdi]

Garibaldi odiava lo promièr ministre de Sardenha, Camillo di Cavour, e avia jamai acceptat la vèndita de la vila de la sieu naissença, Niça, ai francés. Totun, li agradava lo sobeiran de Sardenha, Victor Emmanuel II, que, segon l'idèa de Garibaldi, devia venir lo liberator d'Itàlia. Quora encontrèt Victor Emmanuel II lo 26 d'octobre dau 1860 a Teano, Garibaldi lo proclamèt Rei d'Itàlia.

Lo 5 d'octobre Garibaldi creèt la sieu Liga Internacionala, embé de sordats de nacionalitats divèrsi, e un eslogan: Liures despí li Alps fins a l'Adriatica. Giuseppe Mazzini contunhèt d'agitar l'ideal republican, e Garibaldi, frustrat per l'inaccion dau rei per l'unificacion, organisèt una nòva expedicion. La tècola èra de s'apoderar dei Estats Papals.

Quora la Guèrra Civila Americana espetèt en lo 1861, Garibaldi si presentèt coma volontari au president Abraham Lincoln. Totun, Lincoln refudèt, que Garibaldi avia pauat doi condicions: 1) l'aboliment definitiu de l'esclavatge, e, 2) que li donèssen lo comandament complet de l'armada. Li doi condicions èran impossibli da satisfar.

Expedicion contra Roma[modificar | Modificar lo còdi]

Una expedicion contra lu domenis políticos dau Papa èra vista emb una desfidança grana per lu Catòlicos dau monde entièr, e l'emperator francés Napoleon III autregèt l'independença de Roma d'Itàlia, en establir una garnison a Roma. Victor Emmanuel èra finda preocupat per aquela expedicion, mas Garibaldi si pensava qu'avia lo sosten secret dau rei.

Roma foguèt pilhada en lo 1870, après l'esclatament de la guèrra francoprussiana, e doncas li tropas francesi podion pas mai ajudar lo Papa contra li fòrças italiani, que pilhèron pi la vila sensa l'assistença de Garibaldi.

Garibaldi tanben ajudèt la terça República Francesa contra li tropas alemandi, en lo 1870.

Garibaldi moriguèt sus l'Ísola de Caprera, lo 2 de junh dau 1882.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Giuseppe_Garibaldi.