Giovanni Schiaparelli

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Giovanni Schiaparelli
q11063
Picto infobox character.png
Biografia
Picto infobox character.png
Naissença
a q20489
Decès
a Milan
País Flag of Italy.svg Itàlia
Autres informacions
Picto infobox character.png
Membre de Royal Society
Profession q11063


Identificacions d'autoritats
Picto infobox character.png
VIAF 51843791
GND 117225967
ISNI 0001 2279 8867 0000 0001 2279 8867
LCCN n85804243
ULAN
BNF 134896311
SUDOC 067720145
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Giovanni_Schiaparelli?uselang=oc Giovanni Schiaparelli Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Giovanni Schiaparelli.


Giovanni Schiaparelli
Schiaparelli Giovanni.jpg
Profession: astronom
País: Flag of Italy.svg Itàlia
Data de naissença: 14 de març de 1835
Luòc de naissença: Savigliano, Piemont, Itàlia
Data de decès: 4 de julhet de 1910
Luòc de decès: Milan, Itàlia

Giovanni Virgilio Schiaparelli (nascut a Savigliano lo 14 de març de 1835, mòrt a Milan lo 4 de julhet de 1910) foguèt un astronòm italian.

Foguèt a mai senador del Reialme d'Itàlia, membre de l'Accademia dei Lincei, de l'Acadèmia de las Sciéncias de Turin e de l'Institut Reial Lombard, e es particularament conegut gràcias a sos estudis sus Mart.

Foguèt Schiaparelli lo primièr qu'observèt al telescòpi un espés malhum de canals sus la planeta roja, los famoses canals de Mart, durant la "granda opposicion" de 1877, çò que donèt pas a una pluèja d'ipotèsis, d'especulacions e de folclòre de cap a la possibilitat de vida intelligenta sus Mart. Schiaparelli a mai foguèt lo primièr que demostrèt que las pluèjas de meteorits (particularament los Perseids e los Leonids) èran en realitat de residus de cometas. Donèt son nom a la descobèrta d'un asteroïde, 69 Hesperia, lo 26 d'abril de 1861.

Per l'omenatjar foguèron batejat de son nom l'asteroïde 4062 Schiaparelli, lo cratèr Schiaparelli sus la Luna e lo cratèr Schiaparelli sus Mart.

Es actualament enterrat dins lo Cimitero monumentale de Milan.