Ginjorlièr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Ziziphus zizyphus

Lo ginjorlièr (Ziziphus ziziphus) es un arbrilhon o pichon arbre de la familha de las Rhamnaceae. Seriá originari de l'Africa del Nòrd o de Siria e viu dins divèrses païses del Bacin Mediterranèu dempuèi de temps alunhats. Foguèt introdusit mai tard en Índia e en China, onte buta dempuèi mai de 4000 ans. Es una planta caduca que pòt arribar a far mai de 10 m de naut, amb de cambas drechas en grops e una rusca fòrça cretada. Las fuèlhas, de 2 a 6 cm, son ovalas a lanceoladas amb lo bòrd finament dentat e d'una color verd clar brilhant, altèrnas e pauc pecioladas, amb tres nervaduras principalas longitudinalas, presentan doas estipulas espinosas a la basa. Las flors, qu'apareisson entre abril e mai, son pichonas, pentameras, verdencas e plaçadas en grops, inflorescéncias a las cimas, de 2 a 5 sus un pichon pecol comun a l'axilla de las fuèlhas. La fusta del ginjorlièr s'utiliza per far d'instruments de musica.

Fruch[modificar | modificar la font]

La ginjorla verda a l'aspècte d'una poma pichona
Ginjorlas secas

Lo fruch es la ginjorla, una drupa comestibla de forma ellipsoïdala o globulosa, de color rogenca o brunenca quand es madura, en setembre, e amb un clòsc dur. Pareis a una pruna d'aspècte, mai lo gost remembra puslèu aquel de la poma.

Las ginjorlas son ricas en sucres e mucilatges e contenon una importanta quantitat de vitamina C. Son presadas per sa valor nutritiva, naturas o dessecadas. Las preparacions culinàrias de las ginjorlas son las meteissas que las que se fan amb las pomas[1] e la prunas. Es un dels fruches del regim mediterranèu tradicional, foguèt mencionat per Erodòt. La ginjorla èra lo simbòl del silenci dins la Roma antica e s'utilzava dins los temples dedicats a Metis. Dins la region d'Emília-Romanha se plantava un ginjolièr per portar fortuna. Segon Plini[2] las ginjorlas èran fòrça presadas coma laxatiu leugièr e se conservavan a l'abric de l'aire dins de caissas de fusta de fau o de telh.

A l'ora d'ara la consomacion merma fòrça dins las zonas urbanas.

Actualament dins l'airal mediterranèu las ginjorlas se manjan subretot en Liban, Egipte, Tunisia, Grècia e Itàlia.

Usatge medicinal[modificar | modificar la font]

La ginjorla tanben s'utilitzava coma expectorant e coma remèdi contra las afeccions respiratòrias, de la gòrja, faringitis e traqueïtis. A de propietats pectoralas, emollientas e assuasissent. Las racinas del ginjorlièr s'utilitzavan contra la fèbre.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (ca)Eliana Thibaut i Comalada, La cuina de la poma: 250 receptes, Cossetània Edicions
  2. Plini 15, 65

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]