Gernika
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Gernika-Lumo (en castelhan, Guernica y Luno) es una vila biscaïna dins la comarca de Busturialdea. Sa populacion es de 15 571 abitants (segon lo cens de 2004 de l'INE), sa superfícia es 8,6 km² e sa densitat es 1810 abitants/km².
Los gentilicis bascos son gernikar, lumotar.
Lo municipi de Gernika e Lumo sorgís al sègle XVIII coma union administrativa de l'anteiglesia de Lumo e la vila de Gernika (que s'èra fondada sus las terras de Lumo). Dins aquela union cada entitat conservèt son drech pròpri: l'anteiglesia conservèt lo drech foral (pròpri de la tèrra plana de Biscaia) e la vila lo drech comun castelhan. La vila es situada a 10 m d'altitud, dins la val del riu Oka, que s'i forma la ria de Gernika. Lo relèu, succession de vals e de montanhas en direccion NW-SE, es determinat estructuralament per l'anticlinal nòrd de Biscaia.
Gernika-Lumo confronta las comunas seguentas:
Dins aqueste domeni, lo comte Don Tello fondèt la vila de Gernika lo 28 d'abril de 1366. La vila èra originàriament sul caireforc dels camins de Bermeo a Durango e de Bilbao a Elantxobe e a Lekeitio. Sa localizacion es un punt estrategic que i a tanben una via naturala importanta, la del riu Oka, que los vaissèls podian i accedir fins a l'ostal del Pòrt de Suso. Per consequéncia, la fondacion aguèt de rasons mercantilas. Pus tard, Gernika aqueriguèt una tipologia urbanistica de vila basca, constituida per una sèria de carrièras parallelas (Goyenkale, Azokekale, Artekale e Barrenkale) crosadas per una carrièra transversala (Santa Maria), e per las glèisas del extrème del recinte urban. La populacion de Gernika al sègle XV èra 865 abitants e sa superfícia 5,8 ectarèas. La vila aviá una normativa municipala fòrça estrècha per tal de preservar los privilègis de la pichona borgesia dominanta, amb de paucs cambiaments pendent los sègles XVI e XVII. Al sègle XVIII la vilá aviá 749 ostals regulars, las carrièras referidas, al delà d'una plaça al centre, que i èra lo bastiment de l'ajuntament, una prison publica pel puniment dels delinquents o dels malfachors de tot lo senhoriu, un espital e un ostal de Misericordia per tal de aculhir los vesins paures de la vila. L'estructura dels bastiments, amb fòrça *lattis [fr] de fusta, causavan d'incendis frequents de la vila (1521, 1537 e 1835). La vila sofriá tanben d'inondacions pendent la sason de pluejas per la marèa nauta o plena mar. Davant d'aqueles malastres naturals, lo ritme jornalièr del guerniqués transcorriá entre las activitats agricòlas (coltiu de gran, de produches de l'òrta e d'arbres de fruches), las activitats artesanalas (faures, sartres, *sabatièrs, fabricacion de lin...) e las comercialas (transpòrt e venta de produches).
Lo parlament biscaïn, sonat Juntas Generalas de Biscaia, s'amassava ancianament jol rove conegut coma Arbre de Gernika, simbòl de las libertats dels bascos. Los senhors de Biscaia, après ne recéber lo títol, anavan a Gernika per tal de jurar que respectarián los Fòrs de Biscaia. La vila es coneguda per èsser victima d'un bombardament per la Legion Còndor de la Luftwaffe lo 26 d'abril de 1937, pendent la Guèrra Civila espanhòla, un bombardament aerian d'una intensitat desconeguda fins alavetz sus una populacion civila. Gernika foguèt destrucha, encara que la Casa de Juntas e l'arbre ancian sofriron pas de damatges. Pablo Picasso pintèt sa famosa pintura Guernica per tal de mostrar al mond las orrors de la guèrra e coma panèl d'Espanha dins l'Exposicion Universala de París de 1938. Al delà, los volontaris bascos que participèron dins la Brigada Carnot de las Fòrças Francesas de l'Interior pendent la Segonda Guèrra Mondiala prenéron lo nom de Batalhon Gernika.
 |
Comunas de Biscaia dins la Comunautat Autonòma Basca
|
