George Peabody

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
George Peabody
Q1979607 e  entreprenaire (WikiData)Q1979607
entreprenaire (WikiData)
Picto infobox character.png


Naissença
N. a Peabody (WikiData)
Decès
D. a Londres
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament Westminster Abbey
Lenga mairala
Fogal ancestral
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession Q1979607 e  entreprenaire (WikiData)
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Profession Q1979607 entreprenaire (WikiData)
Estudis
Títol {{{títol1}}}
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Distincions
Omenatge {{{omenatge}}}
Autras foncions {{{autrasfoncions}}}
{{{Títol_politic}}}
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn1}}}
Predecessor: {{{Predecessor1}}}
Successor: {{{Successor1}}}
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn2}}}
Predecessor: {{{Predecessor2}}}
Successor: {{{Successor2}}}
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn3}}}
Predecessor: {{{Predecessor3}}}
Successor: {{{Successor3}}}
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn4}}}
Predecessor: {{{Predecessor4}}}
Successor: {{{Successor4}}}
Partit politic: {{{Partit}}}


Identificants
Picto infobox character.png
GND 119335344
VIAF 37724333
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus George Peabody.

George Peabody (1) (1795-1869) siguec un american-anglés desquiet e filantrop que fundec eth Peabody trust en eth Reialme Unit e eth Peabody Institute en Baltimore, en es Estats Units. Siguec responsable de nombroses iniciatives de caritat.


Biografia[modificar | modificar la font]

Naishec en South Danvers (adara Peabody), Massachussets, de familha puritana més umil. Un més enter ueit hihls patiguéc plan d'endures pendent eth sòn creishement; aguesti factors enfluiguèren enes sues tendencies filantròpiques.

En 1816 se traslladec a Baltimore e visitec per prumèr viatge eth Reiaume Unit en 1827 tà hér negòci. Pendent es avenents detz annades hec quate viatges més, estbalint ua oficina en Liverpool e dempús era banca George Peabody&Co en Londres. En 1837 se traslladec definitivauments tà aguesta vila.

En 1867 en ua des dues visites as Estats Units e damb plan d'exitura en es sòns negòcis eth sòn nom foguec baralhat coma possible Secretari deth tresaur damb eth President Andrew Johnson. Totun, Peabody declinec aguesta oferta pr'amor que creia qu'era ja plan vielh(2).

Peabody non se maridec pas mai. Va auer damb tot ua hilha damb era sua mestressa (3). Moriguec en 1869 e foguec enterrat ena Westminster Abbey(4). Volguec éster enterrat ena sua vila de neishement, Danvers. era sua mort e funerari sigueren noves internacionals damb miliers (5) de persones que voliuen díder-li eth darrièr adiu.

Negòci[modificar | modificar la font]

Era guerra de 1812 trapec ajuda financera tà establir era companhia Riggs, Peabody & Co, qu'importaua des deth Reiaume Unit. Dubrigueren sucursals lèu en New York e Philadelphia. Va auer era retreta d'aguest negòci ja en 1829 e era companhia s'aperéc Peabody, Riggs & Co.

En 1835 establiguec era banca (6) George Peabody & Co en Londres. damb eth temps era sua banca erá era prumèra banca americana en Londres. En aguest negòci non se retirec enquia 1864. Quan en 1851 eth Congress american refuséc de pagar 3000 liures tà era Gran Exhibicion deth Crystal Palace, Peabody paguec es sós tà manténer era reputacion des Estats Units.

Quan se retirec en 1864 auia un capitau d'aprop de 16 milions de dolars.

Filantròp[modificar | modificar la font]

Estatua a Baltimore

Peabody siguec popular pr'amor que siguec un gran filantròp(7)(8) i (9). Establiguec ua practica que dempús tanben heren John Hopkins, Andrew Carnegie, John D. Rockefeller e Bill Gates. En es Estats Units era sua filantropia prenguec era forma d'iniciatives educatives. en eth Reialme Unit prenguec ostaus tas praubes.

En America Peabody establiguec e donec supòrt a nombroses institucions en Naua Anglaterra. Pendent era fin dera Guerra Civiu americana, establiguec era Peabody Education Fund tà "animar ena educacion intellectuau, morau e industriau des més petiti en es Estats deth Sud (10). Damb tot, era sua més grana benefisença siguec en Baltimore.

En 1862 establiguec era Peabody Donation Fund tà provéder ostaus de qualitat tas praubes e trabalhadors (11). Aqueth madeish an que foguéc aperat Freeman ena Vila de Londres. Sonque dus americans (l'aute foguéc Dwight D. Eisenhower) receveren aguest premi. Enauçaren ua estatua sua en Londres en 1869. un des sòns melhors amics siguec William Wilson Corcoran.

DonEc sós damb un valor de 8 milions de dolars. Enter es quals :

1852: The Peabody Institute (217.000 dolars) (12)

1856: The Peabody Institute, Danvers (100.000) (13)

1866: The Peabody Museum of Archeology, Harvard (150.000)

1866: The Peabody Museum of Natural History, Yale (150.000)

1867: The Peabody Academy of Science, salem (140.000)

1901: The Peabody Memorial Library, Texas.

1913: The Peabody Hall (40.00) (14)

Arreconéishença e desbrembament[modificar | modificar la font]

En 1862 siguec aperat Freeman de Londres

En 1867 siguec aperat Doctor Honoris Causa en Oxford (16)

En 1867 recebec era Medalha d'Aur deth Congress american (17)

En 1869 Eth Peabody Hotel de Memphis s'aperEc atau tà onor sòn.

En 1869 Londres anauçà ua estatua en onor sòn més Peabody podEc pas anar e moriguEc sonque quate mesi dempús. Ua replica s'enauçà tanben en Baltimore. En 1900 siguec escolhit enter es 29 onorats destinadi a éster en eth Hall of Fame for Great Americans, en New York University, NYC.

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Gville_UF_Peabody_plaque02.jpg

Referencies[modificar | modificar la font]

1.-^ This is the standard pronunciation in the United States, and presumably how Peabody himself pronounced his name. In Britain, however, the name of George Peabody himself, and of the Peabody Trust, is invariably pronounced as spelt, Pea-body (/ˈpiːˈbɒdi/).

2.-^ Parker 1995, pp. 164-5, 203, 214.

3.-^ Parker 1995, pp. 29-33.

4.-^ "Funeral of George Peabody at Westminster Abbey". The New York Times. 1869-11-13. p. 3. "As soon as the ceremony within the church was over the procession formed again, and advanced to a spot near the western entrance, where a temporary grave had been prepared... Here the body was deposited, and will remain until it is transported to America."

5.-^ Parker, Franklin (July 1966). "The Funeral of George Peabody". Peabody Journal of Education (Lawrence Erlbaum Associates (Taylor & Francis Group)) 44 (1): 21–36. doi:10.1080/01619566609537382. JSTOR 1491421.

6.-^ Chernow, Ron (1990). The House of Morgan: an American banking dynasty and the rise of modern finance. New York: Atlantic Monthly Press. ISBN 0871133385.

7.-^ Bernstein, Peter (2007). All the Money in the World. Random House. p. 280. ISBN 0-307-26612-5. "Even before the Carnegies and Rockefellers became philanthropic legends, there was George Peabody, considered to be the father of modern philanthropy."

8.-^ Davies, Gill (2006). One Thousand Buildings of London. Black Dog Publishing. p. 179. ISBN 1-57912-587-5. "George Peabody (1795-1869)—banker, dry goods merchant, and father of modern philanthropy..."

9.-^ "Peabody Hall Stands as Symbol of University's History". University of Arkansas. December 2009. Retrieved 2010-03-12. "George Peabody is considered by some to be the father of modern philanthropy."

10.-^ "George Peabody Library History". Johns Hopkins University. Retrieved 2010-03-12. "After the Civil War he funded the Peabody Education Fund which established public education in the South."

11.-^ "London People: George Peabody". Retrieved 2010-03-12. "By 1867 Peabody had received honours from America and Britain, including being made a Freeman of the City of London, the first American to receive this honour."

12.-^ Peabodylibrary.org

13.-^ Danverslibrary.org

14.-^ [1]

15.-^ Office of the Clerk, U.S. House of Representatives - Congressional Gold Medal Recipients

16.-^ Parker 1995, p. 203.

17.-^ A detailed account of the commissioning, erection and reception of the statue appears in Ward-Jackson 2003, pp. 338-41.

Libes tà léger[modificar | modificar la font]

º Burk, Kathleen (1989). Morgan Grenfell 1838-1988: the biography of a merchant bank. Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-828306-7.

º Burk, Kathleen (2004). "Peabody, George (1795–1869)". Oxford Dictionary of National Biography (online ed.). Oxford University Press. doi:10.1093/ref:odnb/21664. (subscription required)

º Hanaford, Phebe Ann (1870). The Life of George Peabody: Containing a Record of Those Princely Acts of Benevolence Which Entitle Him to the Esteem and Gratitude of All Friends of Education and the Destitute, Both in America, the Land of His Birth, and in England, the Place of His Death. B.B. Russell.

º Parker, Franklin (1995). George Peabody: A Biography (2nd ed.). Nashville: Vanderbilt University Press. ISBN 0-8265-1256-9.

º Ward-Jackson, Philip (2003). Public Sculpture of the City of London. Public Sculpture of Britain 7. Liverpool: Liverpool University Press. pp. 338–41. ISBN 0853239673.

Pàgines web externes[modificar | modificar la font]

Phillips Library, Peabody Essex Museum. Repository of 145 linear feet of Peabody's business and personal papers.