Geografia de Còsta Rica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Mapa de las províncias de Còsta Rica.

Geografia[modificar | modificar la font]

La Còsta Rica es gaire mai bèla que la Soïssa, los País Bas, o la region de Miègjorn-Pirenèus (50 700 km2) e pasmens a doas façadas marinas. Gausís amai d’una granda diversitat de si mitans naturaus. Una cadena volcanica centrala - (3432 m d’auçada a l'Irazú), esperlongada al nòrd-oèst per la cordilhèra de Guanacaste (2028 m d’auçada al Miravalles) e al sud-èst per la de Talamanca (3820 m d’auçada al Chirripo Grande), - forma ambé las planesas centralas l’ossamenta del país. Al nòrd e a l'èst d’aquessi relèus i a una plana alluviala boscada, mentre qu'a l’oèst altèrnan planas costièras e peninsulas (de Nicòya e d'Òsa).

Aquessi relèus e la varietat de l’ensoguilhament bailan una granda diversitat bioclimatica atanben. Lo pendís orientau es sovent asaigat per lis alisèus. Lo clima tropicau fòrça umide favoriza lo desvolopament dei mangròvas[1] sobre la còsta e de la seuva sempervirenta[2] per las planas. Après aquessas tèrras caldas (600-700 m), lo clima es mai temperat, de bèlas seuvas de chassanhs cobrisson li sòus roges fertils. Las tèrras «freidas» son al dessús de 2600 m: an de seuvas de resinós. Sobre las tèrras bassas del penjau pacific, la sason seca es pus marcada, la seuva tropicala dei fuelhas caducas laissa la plaça ai savanas per varachs.

Populacion[modificar | modificar la font]

Es formada a 80 % de creòles, descendents de colons espanhòus, e compòrta 3,5 milions de personas segon lo recensament de 1997. Visca principalament sobre las tèrras naltas del centre que an li sòus li milhors, e onde se situa la capitala San José. La quichada demografica dins lo Valle Central provòca de corrents migratòris vers las tèrras caldas. Chau dire que la mitat de la poblacion del país se concentra sobre mila quilometres carrats, l’equivalent d’un carrat de 31 quilometres e mieg de costat. Lo taus de creissença naturala demòra nalt (2 %), que la natalitat se manten quand la mortalitat es febla. Lo país es urbanizat a 49 %, e la poblacion gausís dins l'ensems d'un bon enquadrament medicau. La distribucion sectoriala de la poblacion evoluís lèu : atau la poblacion emplegada dins l'agricultura es passada de 48 % en 1970 a 28 % en 1993 al profieit di sectors segondari (24 %) e terciari (48 %) de l'economia. Lo nivèl d’alfabetizacion es nalt. Li tres quarts de la poblacion an la seguretat sociala.

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Airaus palunós ambe d’aures dei rasigas aerianas e de plantas flotantas.
  2. « Totjorn verd ». La seuva se compausa de plantas que son verdas en totas sasons, sens èsser de plantas espinosas.