Franz Hünten

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Franz Hünten

Franz Hünten, qu'èra sovent sonat tanben François Hünten (Coblença, 26 de decembre de 1792 - Coblença, 22 de febrièr de 1878) foguèt un pianista e compositor alemand.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Franz Hünten nasquèt a Coblença en 1792 dins una familha musiciana. Son paire, Daniel Hünten, èra organista e èra estat lo professor de Henri Herz. Coma aqueste, Franz s'installèt a París ont s'inscriguèt al Conservatòri en 1819. Compausèt mai tard de melodias per piano plasentas e pas tròp complexas tecnicament undemanding: de rondos, de fantasiás, de variacions o de danças, demest d'autras genres. Son primièr succès venguèt gràcias a Variations militaires à 4 mains, op. 12, una imitacion simpla de las variacions sus l'Alexandermarsch d'Ignaz Moscheles. Pro lèu sa notorietat cresquèt de tal biais que per un trabalhet de dètz pages recebiá 2.000 francs.[1][2] Dos ans aprèp la publicacion de son manual Nouvelle méthode pour le piano-forte, op. 60 (1833), s'installèt tornarmai a Coblença, e contunhèt lai a compausar. Tornèt puèi a París aprèp qualques annadas mas se retirèt a debon en 1848.

La musica de Hünten venguèt bravament populara de pertot en França, Alemanha, e Anglatèrra, a mai se fòrça critics descriguèron sovent sas creacions coma vulgaras[3] e de comentaris mai tardius èran pro comparables.[4] Son filh, Emil Hünten, venguèt pintor.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Geschichte Der Musik Seit Beethoven (1800-1900). By Hugo Riemann. W Spemann, Berlin, Stuttgart, 1901. Page 313.
  2. Geschichte des Clavierspiels und der Clavierliteratur. By Karl Friedrich Weitzmann. J. G. Cotta, Stuttgart, 1863. Page 137.
  3. Allgemeiner musikalischer Anzeiger, No. 28, 14 July 1831. Hof und Haslinger, Vienna. Vol. 3, pp109-110.
  4. "Diverse Musicians And Psychiatrists Take On Schumann." James R. Oestreich. The New York Times, 17 d'agost de 1994. [1]