Fonologia de l'occitan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La fonologia de l'occitan.

Vocalas[modificar | modificar la font]

Vocalas en general[modificar | modificar la font]

VOCALAS
EN GENERAL
anterioras centralas posterioras
non
arredondidas
arredondidas non
arredondidas
arredondidas
barradas /i/
i, í
/y/
u, ú
/u/
o, ó
semibarradas /e/
e, é
semidobèrtas /ɛ/
è
/ɔ/
ò
dobèrtas /a/
a, à

Remarcas:

  • Lo grafèma -a final (après l'accent tonic) se pronóncia /ɔ/ en general (localament: /a/, [ə]).
  • Lo grafèma á se pronóncia /ɔ/ en general (localament: /e/, /ɛ/).
Alternància vocalica generala[modificar | modificar la font]

En posicion atòna, certanas vocalas son impossiblas e se transforman en vocalas pus barradas:

Vocalas auvernhatas[modificar | modificar la font]

vocalas
auvernhatas
anterioras centralas posterioras
non
arredondidas
arredondidas non
arredondidas
arredondidas
barradas /i/
i, í
/y/
u, ú
/u/
o, ó
semidobèrtas /e/
è
/œ/
ue, uè
/ə/
(/ɪ/)
e, é
/ɔ/
ò
dobèrtas /a/
a, à

Una caracteristica tipica de l'auvernhat (tanben coneguda dins certans parlars periferics del vivaroaupenc) es la transfonologizacion dels fonèmas seguents:

  • Lo fonèma ancian /ɛ/ s'es transformat en /e/.
  • Lo fonèma ancian /e/ s'es transformat en /ə/ o /ɪ/.
Alternància vocalica auvernhata[modificar | modificar la font]

En posicion atòna, certanas vocalas son impossiblas e se transforman en vocalas pus barradas:

  • La vocala tonica /e/ (è) se transforma en la vocala atòna /ə (ɪ)/ (e). Per exemple (solinham l'accent tonic): tèrra /ˈterɔ/ > terrassa /təˈrasɔ/.
  • La vocala tonica /ɔ/ (ò) se transforma en la vocala atòna /u/ (o). Per exemple (solinham l'accent tonic): còde /ˈkɔdə/ > codificar /kudifiˈka/.
  • En nòrd-auvernhat, la vocala tonica /a/ (a) (non arredondida) se transforma en la vocala atòna /ɒ/ (a) (arredondida). Per exemple (solinham l'accent tonic): bala /ˈbalɔ/ > balon /bɒˈlu/.
  • Lo diftong tonic /aw/ (au) se transforma en lo diftong atòn /ɔw (u, œ)/ (au). Per exemple (solinham l'accent tonic): sauta /ˈsawtɔ/ > sautar /sɔwˈta/.
  • Lo diftong tonic /aj/ (ai) se transforma en lo diftong atòn /ej (i)/ (ai). Per exemple (solinham l'accent tonic): laissa /ˈlajsɔ/ > laissar /lejˈsa/.

Vocalas lemosinas[modificar | modificar la font]

vocalas
lemosinas
anterioras centralas posterioras
non
arredondidas
arredondidas non
arredondidas
arredondidas
barradas /i/
i, í

/iː/
is, ís
/y/
u, ú

/yː/
us, ús
/u/
o, ó

/uː/
os, ós
semidobèrtas /e/
e, é, è
/œ/
ue

/œː/
ues
/ɔ/
ò

/ɔː/
òs
dobèrtas /a/
a, à

/aː/
as, às

Una caracteristica fòrta del lemosin (tanben coneguda dins certans parlars periferics del vivaroaupenc) es la neutralizacion dels fonèmas /e/ e /ɛ/ en un fonèma unenc /e/, que pòt aver una apertura variabla.

Dins los mots de formacion populara, las sequéncias as, es, is, òs, os, us, ues [as, es, is, ɔs, us, ys, œs], quand son en fin de sillaba, son vengudas [ah, eh, ih, ɔh, uh, yh, œh] e ara son vengudas de vocalas longas, [aː, (ej), iː, ɔː, uː, yː, œː], çò que tend a crear de fonèmas novèls amb una oposicion pertinenta entre vocalas brèvas e vocalas longas. Lo meteis fenomèn existís dins una part del vivaroaupenc.

Alternància vocalica lemosina[modificar | modificar la font]

En posicion atòna, certanas vocalas son impossiblas e se transforman en vocalas pus barradas:

  • La vocala tonica /ɔ/ (ò) se transforma en la vocala atòna /u/ (o). Per exemple (solinham l'accent tonic): còde /ˈkɔde/ > codificar /kudifiˈka/.
  • La vocala tonica /a/ (a) (non arredondida) se transforma en la vocala atòna /ɒ/ (a) (arredondida). Per exemple (solinham l'accent tonic): bala /ˈbalɔ/ > balon /bɒˈlu/.
  • Lo diftong tonic /aw/ (au) se transforma en lo diftong atòn /ɔw/ (au). Per exemple (solinham l'accent tonic): sauta /ˈsawtɔ/ > sautar /sɔwˈta/.
  • Lo diftong tonic /aj/ (ai) se transforma en lo diftong atòn /ej/ (ai). Per exemple (solinham l'accent tonic): laissa /ˈlajsɔ/ > laissar /lejˈsa/.

Consonantas[modificar | modificar la font]

Consonantas en general[modificar | modificar la font]

Dins aqueste tablèu, se met entre parentèsis los fonèmas conservators qu'an desparegut en lengadocian mas que se son mantenguts dins d'autres dialèctes.

CONSONANTAS
EN GENERAL
labialas
(bilabialas e
labiodentalas)
dentalas e
alveolaras
palatalas velaras
sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras
oclusivas /p/
p
/b/
b, v
/t/
t
/d/
d
/k/
c, qu
/g/
g, gu
fricativas /f/
f
(/v/)
(v)
/s/
s, ss, ç, c
/z/
z, s
(/ʃ/)
sh
africadas /ts/
-tz, -ts
(/dz/)
(tz)
/tʃ/
ch
tj, tg
/dʒ/
j, g
(tj, tg)
nasalas /m/
m
/n/
n
/ɲ/
nh
lateralas /l/
l
/ʎ/
lh
vibrantas /r/
rr, r-
batudas /ɾ/
r
glides /ɥ/
u + vocala

/w/
vocala + u
/j/
vocala + i

Remarcas:

Consonantas gasconas[modificar | modificar la font]

consonantas
gasconas
labialas
(bilabialas e
labiodentalas)
dentalas e
alveolaras
palatalas velaras glotalas
sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras sordas sonòras sordas
oclusivas /p/
p
/b/
b, v
/t/
t
/d/
d
/k/
c, qu
/g/
g, gu
fricativas /f/
f
/s/
s, ss, ç, c
/z/
z, s
/ʃ/
(i)sh
/ʒ/
j, g
/h/
h
africadas /ts/
-tz, -ts
/dz/
tz
/tʃ/
ch
/dʒ/
tj, tg
nasalas /m/
m
/n/
n
/ɲ/
nh
(/ŋ/)
(-n)
lateralas /l/
l
/ʎ/
lh
vibrantas /r/
rr, r-
batudas /ɾ/
r
glides /w/
vocala + u
u + vocala
/j/
vocala + i
  • Lo gascon a qualques ponches comuns amb lo lengadocian:
    • Los fonèmas /b, d, g/ representan dos tipes de sons, segon l'entorn fonic:
    • Los fonèmas /b/ e /v/ del sistèma general se son neutralizats en /b/. Sembla possible, pasmens, que lo fonèma /v/ aja pas jamai existit en gascon.
  • Lo gascon e lo lengadocian meridional ignòran lo glide /ɥ/ e an la meteissa reparticion per los fonèmas /dʒ/ (tg, tj) e /ʒ/ (j, g).
  • Dins una part del gascon, las africadas palatalas /tʃ/, /dʒ/ se transforman en oclusivas palatalas: /c/, /ɟ/.

Accent tonic[modificar | modificar la font]

L'accent tonic a una mobilitat limitada: pòt tombar sonque

  • sus la darrièra sillaba (mots oxitòns o aguts)
  • l'avantdarrièra sillaba (mots paroxitòns o plans).
  • Pasmens, en niçard, e pus rarament en cisaupenc (Valadas Occitanas), l'accent tonic pòt tombar tanben sus l'antepenultima (mots proparoxitòns o esdrúchols). Aqueles mots proparoxitòns correspondon a de mots paroxitòns dins los autres dialèctes. Per exemple (solinham l'accent tonic):
sistèma general
(proparoxitòns absents)
cisaupenc
(proparoxitòns rars)
niçard
(proparoxitòns frequents)
pagina pàgina pàgina
arma, anma ànima, anma ànima
dimenge diamenja diménegue
manja, marga mània mànega

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • BÈC Pèire (1973) = BEC Pierre, Manuel pratique d’occitan moderne, coll. Connaissance des langues, París: Picard
  • BIANCHI Andriu, & VIAUT Alan (1995) = BIANCHI André, & VIAUT Alain, Fiches de grammaire d’occitan gascon normé, vol. 1, Bordèu: Presses Universitaires de Bordeaux
  • ROMIEU Maurici, & BIANCHI Andriu (2005) = ROMIEU Maurice, & BIANCHI André, Gramatica de l’occitan gascon contemporanèu, Bordèu: Presses Universitaires de Bordeaux
  • RONJAT Juli = RONJAT Jules (1930-1941), Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes, 4 vol. [reed. 1980, Marselha: Laffitte Reprints, 2 vol.]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]