Fedra (dialòg)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Platon a la Glyptothek de Mónegue.

Lo Fedra es un dialòg platonic posterior a La Republica que presenta fòrça tematicas comunas amb Lo Banquet. Es de la penultima fasa de l'òbra de Platon e foguèt escricha en 370 AbC

Estructura de l'òbra[modificar | modificar la font]

Lo dialòg parla de la valor de la retorica en ligam amb la filosofia. Tanben es present lo tèma de l'amor. Es considerat coma un dels mai bèls e poetics de la produccion de Platon, subretot per las seunas descripcions de l'amor. E mai parla de l'escritura e de la seuna relacion amb la memòria.

Lo dialòg comença amb lo discors de Lisias que nos parla de l'amor. A aquò Socrates respond disent que parlar de l'amor dins un sens negatiu va contra los dieus, perque, l'amor es una divinitat (Afrodita e Eros) e s'es una divinitat pòt pas èsser marrit mas bon.

Socrates comença lo seu primièr discors parlan de la formas del desir que divisa en doas:


A) Lo desig sensat.

B) Lo desir gorrin.- Aquel alara s'explica amb la gorrinariá que se fa pel menjar, bevenda e lo còrs. Aquel darrièr buta cap a l'amor que penetra pels senses per portar al mond coneissedor e atal poder observar la veritat.

Lo segon discors de Socrates nos parla sobre la demécia e divida en dos:

A) La deméncia coma malautiá umana.

B) La deméncia coma inspiracion divina .- La deméncia coma inspiracion divina se subdivisa en 4

B.1 La profetica (Apollon)
B.2 Los rituals mistics (Dionís)
B.3 La poètica (Musas)
B.4 Aquel de desir corporal (Afrodita e Eros)

Aquelas subdivisions e subretot la darrièra demòstran lo desir d'explicar cossí l'arma en se, tanben avent una causa divina, a un destin. Dins aquel discors tanben se pòt diferenciar l'associacion de l'arma tripartida que fa Platon. L'arma es representada per una allegoria que met en relacion l'auriga e los dos cavals que la tiran, alara, l'arma es alada. Tanben avertís dins aquel discors que las destinacions de l'arma son al total nòu segon la quantitat de veritat que l'arma alada aviá vist dins lo seu viatge seguent los dieus. Aqueles son:

  1. Filosòfs.
  2. Reis.
  3. Politics.
  4. Comerçants.
  5. Poètas.
  6. Devinaires.
  7. Artesans o Païsans.
  8. Sofistas.
  9. Tirans.

Aquelas son las nòu destinacions que l'arma pòt càser aprèp que se detornèt del camin dels dieus. Aquela distraccion se deu a la diferéncia qu'i a entre los cavals e l'auriga de l'arma e aquel dels dieus. L'arma es alada e casent del camin perd aquelas alas. Passent tres còps dins una vida filosòfica l'arma tornará a èsser alada e demorará pas sus la tèrra pel periòde de 10 000 ans qu'es lo temps necessàri per que sortisson d'alas nòvas.

Dins lo destorns del dialòg se parla tanben de la retorica e ne cerca la seuna definicion. Compara aquela, al seu torn, amb los diches dels mèstres en retorica de l'epòca coma Gorgias, Lisias, e qualques sofistas. Tanben efa allusion a Pericles qu'aprenguèt de per Anaxagores la natura de las causas. Segons lo Socrates platonic aquò es fondamental perque Pericles desvolupèt la seuna retorica dempuèi una coneissença de l'universal encara que prenguava pas las bonas decisions segon l'avís de Socrates, èra perdonat per exercir la retorica amb de fins naturalas. Fin finala parla de l'escriptura per o far, remonta al mite de Tamus e Teuts qu'eran lo rei d'Egipte e una divinitat, coneissedor d'un gran nombre d'arts mas sobretot de las letras, respectivament. Lo mite fa comprene que lo rei d'Egipte reclama a Teust que l'escritura es pas la vertadièra saviesa de l'òme mai puslèu lo sovenir que qualcun a mejans de la paraula (anamnesi).

Personatges[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]