Explosion de l'usina AZF

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La chimenèia de l'usina (uèi destruida) vista dempuèi lo Pont Nòu distant de 4 o 5 km en linha drecha.

AZF èra la sigla d’una usina quimica (AZote Fertilisants) que l’entrepresa Grande Paroisse aviá a 5 km de Tolosa (grop Total).

Foguèt bastida d'en primièr en 1920 dins lo quartièr d'Empalòt, a l’entorn de la Vila Rosa qu'amb lo temps se trapèt inclusida dins l’aglomeracion. Aquò provoquèt de consequéncias dramaticas quand lo 21 de setembre de 2001 a 10 h 17 del matin, 40 de gaireben 400 tonas estocadas d'amonitrat (fertilizant a basa de nitrat d'amòni) espetèron en creant un cratèr de 30 m de diamètre e prigond de 10 m.

Bilanç de la catastròfa[modificar | Modificar lo còdi]

Bilanç uman[modificar | Modificar lo còdi]

Lo bilanç oficial es de 30 mòrts (21 emplegats d'AZF), mai de 2500 ferits grèus e mai de 8000 ferits leugièrs.

La majora partida dels ferits foguèron victimas d’un buf violent que se propaguèt per la vila partiguèt los veirals en de quilomètres a l’entorn.

Ans aprèp se comptèron per mai de mila de personas que foguèron plaçadas jos tractament psicologic per suportar los traumatismes causats per l’explosion e los remembres de las scènas de caòs.

Bilanç material[modificar | Modificar lo còdi]

Se calculèt que los damatges atenguèron prèp de 2 miliards d’èuros. L’explosion destruiguèt o damatgèt fòrça infrastructuras dins la zona sud-èst de la vila, obligant a reparar o tornar bastir l’Escòla Nacionala Superiora dels Engenhaires Quimics, las escòlas Gallieni e Deodat de Severac, l’espital Gérard Marchant, lo Palais dels Espòrts, la Sala Bikini e mai fòrça enrepresas, piscinas, gimnasis, salas de musica, etc.

E mai provoquèt de damatges dins los ostals particulars fins al centre urban arroïnant pòrtas, fenèstas, teulats, parets...

Consequéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Lo fòrt traumatisme causat per l’explosion, amb l’evacuacion d’un airal metropolitan de centenas de milièrs de personas en mai, de la psicòsi terrorista que seguèt (cal pas oblidar que la catastròfa se produiguèt 10 jorns aprèp los Atemptats de l'11 de setembre als EUA) daissèt un cretge duradís dins la consciéncia collectiva dels tolosans. La manca administrativa dins lo pagament de las indemnizacions e las contradiccions sus l’origina de l’espet ajudèron pas a oblidar.

En mai dels damatges dirèctes provocats per l’explosion, la disparicion de l’entrepresa e tot lo seu malhum foguèt un tust grand per l’economia de la vila e de tot Miègjorn-Pirenèus. Cal dire que la quimia èra amb l’aeronautica lo motor economic de la vila, fins que se nomenèt una de sas universitats del nom del quimista natiu lo Prèmi Nobel de Quimia Pau Sabatièr.

Al plan uman la destruccion de las demoranças particularas e residéncias pels estudiants e la prioritat que se donèt a la reconstruccion de las infrastructuras publicas abans las demoranças provoquèt una crisi immobiliària grèva dins la segonda vila de França per lo nombre d'estudiants. Un an aprèp l’explosion fòrça estudiants poguèron pas trobar de lotjament e d’autres se trobèron dins de condicions fòrça precàrias (campings, autocaravanas...).

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Numèro 100 de la revista "Fusion"
  • Numèro 68 de la revista Canal N7, publicacion de l'Associacion d'Engenhaires de l'INP-ENSEEIHT
  • Daniel Depris : Toulouse, an I après AZF
  • Numèros 3609, 3625 y 3634 de "Valeurs actuelles"
  • Daniel Dissy : AZF-Toulouse : Quelle vérité ? Révélations sur la catastrophe de Toulouse

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]