Estratovolcan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Lo Mont Fuji, en Japon, es un exemple d'estratovolcan.

Un estratovolcan es un volcan que l'estructura es constituida per l'acumulacion de coladas de lava e de piroclasts (tefra) al cors dels diferents estadis eruptius, abitualament violents. Los estratovolcans prenon una forma conica amor de sa lava pastosa qu'es pas de bon circular, fasent de depaus de cendres e d'escorias mai que mai prèp de la chiminèia volcanica. Eissits d'un magmatisme de subduccion, sas erupcions son explosivas, de tipe vulcanian, estrombolian, pelean o plinian. La forma del volcan es generalament conica fins que, en seguida d'una nòva explosion del volcan, se forma un nòu còn pel cratèr o la caldera. Atenhon en general de grandas nautors e sos pendisses son prononciats (de còps que i a fins a 45 °).

Creacion[modificar | modificar la font]

Esquema de la zona de subduccion e un estratovolcan associat.

Los estratovolcans son comuns dins las zonas de subduccion, formant de cadenas al long dels limits de la placa tectonica ont l'escòrça oceanica s'escola jos l'escòrça continentala (es lo 'volcanisme d'arc continental', per exemple, la cadena de las Cascadas en Canadà, o los Andes centrals) o jos una autra placa oceanica (per exemple, las Illas Aleutianas en Japon). Lo magma que forma los estratovolcans s'enauça quand l'aiga contenguda dins los minerals idratats e la ròca basaltica porosa de l'escòrça oceanica superiora se libera contra la ròca del mantèl terrèstre de l'astenosfera dessubre de la capa oceanica. La desliurança de l'aiga del minerals idratats se nomena "desidratacion", e se produtz a pressions e temperaturas específicas per cada mineral, a mesura que la placa davala a de grandas prigondors.