Estat del benestar

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Despensas socialas dins lo monde segon l'OSCE

L'estat del benestar (Welfare State en anglés, per comparacion al "warfare state" o estat de guèrra alemand aprèp la Segonda Guèrra Mondiala) es, segon lo sociològ T.H. Marshall una combinason especiala entre democracia, benestar e capitalisme. Consistís en un ensems de politicas qu'installa una seria de servicis socials de caractèr universal. Aqueles servicis an per finalitat de garantir de condicions de vida convenentas a la populacion e evitar que las personas demòren en situacion d'escac fàcia a de circonstàncias de natura problematica. L'estat garantís l'accès a l'ensenhament, a la santat e per poder viure dins la malaltiá, andicap, caumatge e retirada.

Origina[modificar | Modificar lo còdi]

Lo primièr estat del benestar ven del sistèma d'assegurança establits per Otto von Bismarck en Alemanha al sègle XIX. Seguit pels païses escandinaus qu'establiguèron de sistèmas mutualistas que pauc a pauc seràn integrats pendent la primièra mitat del sègle XX, e aprèp la crisi seguent de la granda depression dels ans 1930 foguèt desvolopat un còp acabada la Segonda Guèrra Mondiala, subretot capitanejada per las reformas prepausadas per Sir William Beveridge, qu'establiguèron un sistèma d'assegurança nacionala per afrontar las necessitats socialas.

Tipes[modificar | Modificar lo còdi]

Segon divèrses autors i a diferents tipes d'estats del benestar coma los modèls anglosaxon, centreuropèu, mediterranèu e de l'Euròpa de l'èst.

Estat de benestar en França[modificar | Modificar lo còdi]

Lo regim francés combina dos aspèctes:

  • l'Estat de benestar bismarckien, fondat en Alemanha per las leis de 1880, amb un mecanisme d'asseguranças socialas, ont las prestacions son la contrapartida de cotizacions (malautiá, retirada e accident del trabalh sonque pels actius)
  • l'Estat de benestar beveridgian finançat per l'impòst e dona de prestacions uniformas a totes los membres de la societat, las prestacions ne donant en general sonque de minimums relativament basses[1].

Atal perseguís un objectiu doble: un objectiu de proteccion sociala, d'assegurança contre los riscs e astras de la vida, mas tanben un objectiu de justícia sociala amb de mecanismes complèxes de redistribucion de las riquesas.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr)Pierre Rosanvallon, La nouvelle question sociale, Éd. du Seuil, 1995, p. 45