Estanh de Taur
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||
| Administracion | ||||||||||||
| País | Occitània | |||||||||||
| Geografia | ||||||||||||
| Latitud Longitud |
||||||||||||
| Tipe | laguna | |||||||||||
| Superfícia | 75 km² | |||||||||||
| Altitud | 0 m | |||||||||||
| Prigondor | 4,5 m | |||||||||||
| Idrografia | ||||||||||||
| Emissari(s) | Mediterranèa | |||||||||||
L'Estanh de Taur es l'estanh litoral mai grand de la còsta bassa lengadociana e rosselhonesa. Las vilas de Seta e Agde se situan a sas extremitats èst e oèst.
L'estanh de Taur es una lòna desseparada de la mar Mediterranèa per una correja d'arena litorala que religa lo volcan d'Agde e lo Puòg de Sant Clar. Comunica amb la mar per lo grau de las Quilhas a Seta e per lo grau de Pissa-Sauma a Massilhan. Recep las aigas del Canal de las Doas Mars al luòc dich de Los Onglós. Es religat a Ròse per lo Canal de Ròse a Seta.
L'estanh a una superfícia d'aperaquí 7500 ha e una prigondor mejana de 4,5 m (lo punt pus prigond es lo trauc de la Bisa qu'atenh 32 m). Ocupa lo territòri de sèt comunas : Seta, Frontinhan, Los Banhs de Balaruc, Balaruc Vièlh, Bosiga, Lopian, Mesa e Massilhan. Es lo sèti d'una activitat d'elevatge de cauquilhatges (ustras e muscles) d'una importància economica granda per la region a l'entorn.