Elisabeta I d'Anglatèrra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Elisabeta Ièra
Reina d'Anglatèrra
President.svg
Elizabeth1England.jpg
Retrach d'Elisabeta Ièra atribuit a William Segar
Règne
President.svg
17 de novembre de 155824 de març de 1603
Coronament 15 de genièr de 1559
Dinastia Ostal Tudor
Predecessor Maria Ièra
Successor Jacme Ièr
Biografia
President.svg
Naissença 7 de setembre de 1533
Decès 24 de març de 1603
Paire Enric VIII d'Anglatèrra
Maire Anne Boleyn
Signatura
Autograph of Elizabeth I of England (from Nordisk familjebok).png
Autras foncions
{{{foncion1}}}
Mandat
{{{debuta foncion1}}} - {{{fin foncion1}}}
President {{{president1}}}
Monarca {{{monarca1}}}
Governador general {{{governador1}}}
Predecessor {{{predecessor1}}}
Successor {{{successor1}}}
{{{foncion2}}}
Mandat
{{{debuta foncion2}}} - {{{fin foncion2}}}
President {{{president2}}}
Monarca {{{monarca2}}}
Governador general {{{governador2}}}
Predecessor {{{predecessor2}}}
Successor {{{successor2}}}
Royal Arms of England (1399-1603).svg
Monarcas de Grand Bretanha
Elisabeta I Reina d'Anglatèrra e d'Irlanda

Elisabeta I, tanben coneguda coma "La Reina Verge" o "La Bona Reina Bess", (Londres; 7 de setembre de 1533 – idem; 24 de març de 1603), reina d'Anglatèrra e d'Irlanda del 17 de novembre de 1558 fins al jorn de sa mòrt. Coronada tre la mòrt de sa sòrre Maria I, prenguèt lo cap d'un país dividit per de questions religiosas dins la segonda mitat del sègle XVI.

Accession al tròn [modificar]

Filha del rei Enric VIII d'Anglatèrra e d'Anna Boleyn, Elisabeta foguèt la cinquena e darrièra representanta de la dinastia de Tudor. Declarada illegitima après l'execucion de sa maire, foguèt pasmens restablida dins los seus dreches al tròn pel Parlament en 1544. A la mòrt d'Enric VIII, èra pas que la tresena dins l'òrdre de succession a la corona. En 1554, foguèt empetegada dins un complòt e empresonada, abans de se retirar a Hartfield House. Las mòrts successivas de son frairastre, Edoard VI, puèi de sa sorrastra ainada, Maria I, li permetèron d'accedir al tròn en novembre de 1558 per un regne de 45 ans. E mai que Maria I, catolica ferventa, s'opausèt longtemps a çò qu'Elisabeta li succediguèsse, moriguèt mentre que la futura reina èra gardada en residéncia susvelhada. Foguèt coronada a l'Abadiá de Westminster a Londres, lo 15 de genièr de 1559 per Owen Oglethorpe, evesque de Carlisle. Son accession al tròn marca lo començament d'un periòde màger, qualificat d'elisabetenc, que Anglatèrra s'i va enauçar al reng de poténcia coloniala.