Economia de Liban
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Moneda | liura libanesa | |||||||||||
| Organizacions de comèrci | OMC, CCEAG e altres | |||||||||||
| PIB | US$ 58,65 miliards (2010) | |||||||||||
| reng PIB | 87en | |||||||||||
| creissença del PIB | 7,2% (2010) | |||||||||||
| PIB per cápita | 14.200 (2010) | |||||||||||
| PIB per sector | agricultura 5,1%, industria 15,9%, comèrci e servicis 79% (2010) | |||||||||||
| Inflacion | 3,7% (2010) | |||||||||||
| Populacion jol lindal de pauretat | 28% (1999) | |||||||||||
| Fòrça de trabalh | 1 481 000 (2010) | |||||||||||
| Fòrça de trabalh per ocupacion | cap d'informacions | |||||||||||
| Caumatge | cap d'informacions | |||||||||||
| Expòrts (US$) | 5 187 milions (2010) | |||||||||||
| Partenaris | Soïssa 22%, Emirats Arabis Units 10%, Iraq 8%, Arabia Saudita 7%, Siria 6% (2009) | |||||||||||
| Produchs d'exportacion | {{{Produchs_exportats}}} | |||||||||||
| Impòrts (US$) | 17 970 milions (2010) | |||||||||||
| Partenaris | Estats Units 11%, França 10%, Republica Populara de China 9%, Itàlia 8%, Alemanha 8%, Turquia 4% (2009) | |||||||||||
| Deute extèrne | 34,45 miliards (2010) | |||||||||||
| Revenguts (US$) | 9 001 milions (2010) | |||||||||||
| Despensas (US$) | 10 950 milions (2010) | |||||||||||
L'economia de Liban, plan aital la siá qualitat de vida, foguèt ja de las mai prospèras de tot l'Orient Mejan. Malgrat aiçò amb la guèrra civila libanesa entre 1975 e 1990, tota l'economia del país foguèt afectada, la produccion nacionala foguèt talhada per la mitat e lo país quitèt de figurar coma centre financièr regional.[1]
Amb lo tèrme del conflicte intèrne e la recuperacion de l'estabilitat politica, lo país se mobilizèt en la reconstruccion. Per la realizar, Liban recebèt immediatament près de 15 miliards de dolars de païses coma França e Alemanha e, a l'ora d'ara, tanben dels Estats Units. Amb l'infrastructura rebastida, l'economia tornèt créisser amb una de las mai nautas taxas del mond, en se fasent un pòl de creissença a la region. La capitala, Beirot (cridada de "París de l'Orient") tornèt ganhar destaque en lo scenari regional, en aculhent divèrses eveniments.
Lo país tornèt èsser cridat de "Soïssa de l'Orient" a causa de las activitats financièras ailà realizadas. La reconstruccion de monuments e infrastructura a atrach lo torisme que creis cada an.
A l'ora d'ara, Liban tornèt aver un dels mai anautits patrons de vida d'Orient Mejan. Son economia es basada en lo liure mercat e i a pas de restriccions del govèrn a las inversions estrangièras. Malgrat aiçò, lo clima de las inversions sofrís amb suborns, corrupcion, decisions arbitràrias de concessions de licéncias, nauts impòsts e taxas, legislacion ultrapassada e pauca proteccion als dreches de proprietat intellectuala[1]. Los servicis, principalament las bancas e lo torisme, son d'importantas fonts de riquesa[1].
Referéncias [modificar]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 The World Factbook. Consultat lo 3 de mai 2011
