Economia de Centreafrica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Centreafrica
Moneda Franc CFA d'Africa Centrala
Organizacions de comèrci OMC, Union Africana
Estatisticas[1]
PIB US$ 3 468 milions (2010)
reng PIB 170ena granda
creissença del PIB 3,7% (2010)
PIB per cápita 700 (2010)
PIB per sector agricultura 55%, industria 20%, comèrci e servicis 25% (2001)
Inflacion 0,9% (2010)
Populacion jol lindal de pauretat cap d'informacions
Fòrça de trabalh 1 296 000 (2007)
Fòrça de trabalh per ocupacion cap d'informacions
Caumatge 8% (2001)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 146,7 milions (2007)
Partenaris Belgica 32,57%, Republica Populara de China 10,49%, Indonesia 10,36%, Marròc 10,24%, Republica Democratica de Còngo 6,87%, França 5,79% (2009)
Impòrts (US$) 237,3 milions (2010)
Partenaris Corèa del Sud 19,29%, França 11,95%, Estats Units 7,78%, Cameron 7,39%, Païses Basses 6,77% (2009)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 1 153 milions (2007)
Revenguts (US$) 334 milions
Despensas (US$) 362 milions

Centreafrica es un dels païses mens desvolopats del mond amb un PIB per cápita de 700 dolars annals[1], de comunicacions deficientas e un sistèma educatiu e de formacion gaireben inexistent. La màger part de la populacion se consacra a l'agricultura.

La fusta es un recors explorat sens contraròtle, e constituissi una part substanciala de las exportacions. La mineracion, a l'excepcion de de diamants, aur e urani, demòra sens exploracion.

L'industria depend del sector minaire e de pichonas entrepresas; e lo sector de servicis es, sustot, public. Las ressorsas energeticas pròprias son escassas e lo país depend de l'exterior, amb excepcion de qualques idroelectricas. Lo petròli es importat de Cameron.


Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 The World Factbook.