Economia d'Uruguai

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia d' Uruguai
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Moneda Peso uruguaian
Organizacions de comèrci OMC, Mercosur, Unasur
Estatisticas[1]
PIB US$ 44,52 miliards (2009)
reng PIB 92en[2]
creissença del PIB 1,7% (2009)
PIB per cápita 12 700 (2009)
PIB per sector agricultura 9,5%, industria 22,5%, comèrci e servicis 68% (2009)
Inflacion 7,3% (2009)
Populacion jol lindal de pauretat 27,4% (2006)
Fòrça de trabalh 1 636 000 (2009)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 9%, industria 15%, comèrci e servicis 76% (2007)
Caumatge 7,9% (2009)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 6,32 miliards (2009)
Partenaris Brasil 18,7%, Republica Populara de China 8,5%, Argentina 7,3%, Alemanha 6,5%, Mexic 4,9%, Païses Basses 4,5%, Russia 4,4% (2008)
Impòrts (US$) 6,576 miliards (2009)
Partenaris Argentina 19,6%, Brasil 17,9%, Republica Populara de China 11%, Estats Units 9,7%, Paraguai 6,5%, Nigèria 4,5% (2008)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 12,61 miliards (2009)
Revenguts (US$) 8,841 miliards
Despensas (US$) 9,666 miliards (2009)

L'economia d'Uruguai es basada fòrtament en las exportacions de produchs agropecuaris, en una man d'òbra fòrça qualificada, e de nauts nivèls de despensas socialas. Après una creissença de 5% a l'an entre 1996 e 1998, l'economia sofriguèt una recession entre 1999 e 2002, après las crisis economicas dels vesins del Mercosur, Brasil e Argentina. Coma exemple, a Argentina retirèt grand volum de depauses dels bancas uruguaianas en 2001 e 2002, la que causa resultèt en una especulacion amb la moneda uruguaiana e una creissença del caumatge. Lo PIB en aqueles dos ans queiguec gaireben 20%, en essent 2002 lo pièger an de la crisi[1]. Una renegociacion del deute amb lo sector privat en 2003 restaurèt la confidança publica. Mercé a aiçò, e la una arribada dels prèses de las commodities exportadas pel país, l'economia tornèt créisser, en arribant a aperaquí 8% l'an entre 2004 e 2008. En 2009 la creissença foguèt solament 1,7% mas lo país sofriguèt pas una recession mercé a las politicas monetària e fiscala eficaças adoptadas[1].

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Los bestials ovin e bovin son los pus importants; carn, lana, cuèr e d'autres sosproductes constituiguèron totjorn las principalas exportacions. De mendre importància per l'economia son los cultius agricòla, entre eles, lo blat, lo ris e la sòja. La carn representèt 37% del total de las exportacions en 2006.

Las ressorsas mineralas son escassas, mas l'industria cresquèt mercé a las importacions de combustibles e produchs primaris. La principala indústria es la d'aliments, seguida per la textila e la quimia. Una indústria qu'a crescut a la fin del sègle XX e al començament del XXI es la del logicial, la qu'efectua de reüsidas exportacions pas tradicionalas.

La ret de rotas es bona e lo torisme creis rapidament. Lo torisme e los servicis financièrs constituisson d'importants recorses economics.

Transpòrts[modificar | modificar la font]

La ret viària nacionala de l'Uruguai compta amb 8705 km de rotas d'un o mai de carrils, mai de 2300 km d'autopistas o autovias segon la National Geographic, que se distribuisson en los 175 016]km² de territòri e servisson en mai de tres milions d'abitants e desenas de milièrs de toristas, la que causa significa un dels mai nauts indèxes d'accèsses a divèrsas parts del territòri d'America Latina.

Los camins de fèrre uruguaians comptan amb aperaquí 2900 km de linhas, de 1435 mm, traccion Diesel e solament 11 km de dobla via.

L'Uruguai a aperaquí 64 aeropòrts o d'aerodròms segondaris, que nòu n'an pista d'aterratge asfaltada, en essent los autres cinquanta cinc, aerodròms segondaris o pistas d'emergéncia amb la pista amb paviment leugièr.

Dins los 450 km de còstas sul Río de la Plata e 220 km de còstas marinas se plaçan coma pòrts principals lo Pòrt de Montevideo, Colonia del Sacramento, Fray Bentos (en realitat, en l'extrèm sud del riu Uruguai), Nueva Palmira, La Paloma, Piriápolis e Punta del Este.

Referéncias[modificar | modificar la font]