Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|
| Moneda |
Rial d'Oman |
| Organizacions de comèrci |
OMC |
|
|
| PIB |
US$ 69,43 miliards (2009) |
| reng PIB |
80ena granda[2] |
| creissença del PIB |
2,6% (2009) |
| PIB per cápita |
20.300 (2009) |
| PIB per sector |
agricultura %, industria 36,3%, comèrci e servicis 61,6% (2009) |
| Inflacion |
5,3% (2009) |
| Populacion jol lindal de pauretat |
cap d'informacions |
| Fòrça de trabalh |
968.800 (2007) |
| Fòrça de trabalh per ocupacion |
cap d'informacions |
| Caumatge |
15% (2004) |
|
|
| Expòrts (US$) |
29,34 miliards (2009) |
| Partenaris |
Republica Populara de China 31,7%, Corèa del Sud 17%, Emirats Arabis Units 11,7%, Japon 11%, Tailàndia 7,1% (2008) |
| Produchs d'exportacion |
{{{Produchs_exportats}}} |
| Impòrts (US$) |
18,41 miliards (2009) |
| Partenaris |
Emirats Arabis Units 27,2%, Japon 15,6%, Estats Units 5,7%, Republica Populara de China 4,6%, Índia 4,5%, Corèa del Sud 4,2%, Alemanha 4,2% (2008) |
|
|
| Deute extèrne |
US$ 7 474 miliards (2009) |
| Revenguts (US$) |
18,75 miliards |
| Despensas (US$) |
18,35 miliards |
L'economia d'Oman es basada en la produccion de petròli e gas natural. Lo país a un fòrt surplus comercial e una bassa inflacion. A causa de la diminucion de las resèrvas, lo país a desvolopat de plans que cercan diversificar la siá economia, atraire d'indústrias e privatizar d'activitats, amb vista a amendrir la siá dependéncia del petròli a solament 9% del PIB l'an 2020[1].
Lo torisme e las indústrias alimentadas pel gas natural son los compausants principals de l'estrategia de diversificacion del govèrn. En adoptar de tecnicianas d'aument de la productivitat en l'extraccion, lo país atenguèt aumentar la siá produccion en 2009, en ganhant mai temps per las siás estrategias de diversificacion[1].
Lo sistèma economic es estat controtlat per la monarquia e per membres del govèrn. A comptar de l'an 2000 se produsiguèt un procès de liberalizacion en un doble sens: d'una banda, s'agiguèt de desligar l'activitat economica e comerciala del poder politic, pròpri de un sistèma absolutista, e per un autre se facilitèt la privatizacion ordenada de las espleitacions minaires. Los grèus desequilibris socials que mantenon encara un nivèl de caumatge entre los abitants del país de 15%, se son anats en redusint al cors dels darrièrs ans amb una diminucion progressiua de la man d'òbra provenenta de païses coma Paquistan, Afganistan o l'Índia. Al meteis temps, s'es aumentat la indústria pesada destinada a la transformacion de produchs, en diversificant l'economia.
Nòtas & referéncias [modificar]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mu.html
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
