Economia d'Itàlia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia d' Itàlia
Moneda Èuro e Franc Soïsse (a Campione)
Organizacions de comèrci OMC, Union Europèa, OCDE
Estatisticas[1]
PIB US$ 1 847 miliards (2011)
reng PIB 11ena granda
creissença del PIB 0,4% (2011)
PIB per cápita 30.500 (2011)
PIB per sector agricultura 2%, industria 24.7%, comèrci e servicis 73,3% (2011)
Inflacion 2,9% (2011)
Populacion jol lindal de pauretat cap d'informacions
Fòrça de trabalh 25 080 000 (2011)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 3,9%, industria 28,3%, comerç e servicis 67,8% (2011)
Caumatge 8,4% (2011)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 524,9 miliards (2011)
Partenaris Alemanha 13,3%, França 11,8%, Estats Units 5,9%, Espanha 5,4%, Soïssa 5,4%, Reialme Unit 4,7% (2011)
Impòrts (US$) 549,6 miliards (2011)
Partenaris Alemanha 16,5%, França 8,8%, Republica Populara de China 7,7%, Païses Basses 5,5%, Espanha 4,7% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 2 684 miliards (2011)
Revenguts (US$) 1 025 miliards (2011)
Despensas (US$) 1 111 miliards (2011)

L'economia d'Itàlia es la 11ena del mond[1], e la 4ena de l'Union Europèa per òrdre d'importància. Es una economia industriala divèrsa, amb practicament lo meteis produch per abitant que França e lo Reialme Unit. Aquesta economia capitalista se manten devesida en un nòrd industrial, dominat per las entrepresas privadas, e un sud agricòla, amb 20% de caumatge. En comparason amb de païses europèus vesins, a un grand nombre d'entrepresas pichonas e mejanas (PME).

La màger part de las matèrias primièras utilizadas per l'industria e mai de 75% de l'energia son importadas. Durant lo decenni passat Itàlia a perseguit una politica fiscala estricta que li permetèt d'arribar a complir sos objectius economics. Dempuèi son adesion a l'Union Europèa, Itàlia a beneficiat largament de l'interès e de l'inflacion basses de l'èuro.

Lo rendement economic d'Itàlia s'es mantengut fàcia a sos companhs de l'Union Europèa e lo govèrn de Prodi a mes en accion de reformas nombrosas destinadas a melhorar la competitivitat e la creissença. S'a mogut lentament, d'autra part, en la mesa en òbra de reformas estructuralas indispensablas, coma aleujar los impòstes e reïmplantar lo rigid mercat italian del trabalh e lo sistèma de pensions.

Aprèp l'escandal comptable de Parmalat en 2003, qualques personas an mes en dobte lo sistèma de contraròtle financièr del país.

Exquisite-kfind.png Veire l'article: Lista d'entrepresas italianas.

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 The World Factbook. Consultat lo 1èr de decembre de 2012