E-Prime

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

E-Prime (que significa English Prime) es una manièra de parlar la lenga anglesa sens usar lo vèrb "èsser", en anglés to be, en quina part que siá (be, is, am, are, was, were, been, being [1]). Per contra, un parlant o un escribiente d'E-Prime usa de vèrbs diferents coma "se far" (en anglés to become), "demorar" (to remain), e "s'igualar" (to equal) o eles pòdon rebastir la frasa per mostrar quala o que fa l'accion. Per exemple, en E-Prime, un escribiente cambiariá la frasa Mistakes were made = "Errors foguèron faches" a Joe made mistakes = "Joe faguèt d'errors". Aquel cambiament de formulacion revèla un actor (Joe) del temps que la forma precedenta a amagada l'actor. Los usatgièrs d'E-Prime considerariá mai adaptada la cambiada frasa.

Racions D'E-Prime[modificar | Modificar lo còdi]

D. David Bourland, Jr. Prepausèt primièrament E-Prime en 1965. Bourland Aviá estudiat Semantica Generala en lo passat. L'idèa principala de la Semantica Generala es que d'èssers umans pòdon merament saber qu'eles obsèrvan e experiencian quand eles veson, senton, tòcan, senton per gost, olen, pensan, e senton, e en mai, las observacions e las experiéncias pòdon afectar las observacions e las experiéncias futuras. Doncas que qui que siá a d'experiéncias diferentas dels autres, tanben interpretacions de las experiéncias son diferentas.

Estudiants de Semantica Generala e d'usatgièrs d'E-Prime obstinen se que dire This cat is soft = "Aquel gat es doç" omet nombroses autras atributs, e implica que l'"objècte" exterior del gat es lo "meteis que" l'experiéncia interiora d'"èsser doça". Per contra, d'usatgièrs d'E-Prime dison This cat feels soft TO ME = "Aquel gat impressiona doç A ME" per se remembrar de las causas seguentas:

  1. La siá experiéncia d'"èsser doça" compren e l'"objècte" exterior nomenat "gat" e los uèlhs, las mans, lo cervèl e lo sistèma nerviós de l'observaire.
  2. Quauquarrés un autre puedería experienciar divèrses aspèctes del gat.
  3. Eles meteisses puederían experienciar una causa diferenta en un temps diferent o en circonstàncias diferentas. (Lo gat puedería gratar los, o impressiona humit o cubrido amb brutícia.)

Qué es pas E-Prime[modificar | Modificar lo còdi]

E-Prime e Semantica Generalas son pas de lengas o de de formas d'anglés diferents. Per contra, eles provesisson de manièras diferentas de pensar e de parlar del mond.

Lengas coma arábico, turca, e cantonés, e mai se a pas un vèrb separat per "èsser", elas an l'idèa d'"èsser". Per exemple, un parlant de la nòstra lenga puedería dire "Aquela poma es roja". Un locutor d'arabi poiriá dire (en traduccion literala) "Aquela poma roja". La majoritat de las lengas pòt èsser usada per esprémer l'idèa d'una roja poma. Un usatgièr d'E-Prime pòscas merament dire (en traduccion literala) "Aquela poma apareis roja a me" per se remembrar que "veire de roja" compren e la poma e l'uèlh e cervèl de la persona observante la poma.

Nombroses ensenhaires d'anglés alentan estudiants a usar de vèrbs diferents d'"èsser". A eles, usatge de vèrbs mai actius fa òbra escricha mai clar e mai interessant. Aquelas enseñadores vòlon refinar d'òbras escrichas per los sieus estudiants e pas necessàriament accedisson a las idèas de Semantica Generala o E-Prime.

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. En la nòstra lenga serián "èsser", "es", "son", "èra", "estat", "en essent", "siá"/"siatz"