Dreches de l'Òme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte

Los Dreches de l'Òme (var. Drechs de l'Òme, Dreits de l'Òme, Drets de l'Òme, Dreits de l'Òmi) son, segon la teoria juridica del iusnaturalisme, de dreches inalienables que fan partida dels èssers umans totes. Aquela teoria afirma qu'aqueles dreches son de besonh per tal d'assegurar la libertat e la mantenença d'una qualitat de vida digna, e son garantits a las personas totas dins tot moment e luòc. Los dreches inalienables se pòdon pas concedir, limitar, cambiar o vendre. Los dreches inalienables o son assegurats o son violats.

Istòria[modificar | modificar la font]

Los Dreches Umans apareisson d'en primièr dins la politica anglesa coma una exigéncia borgesa d'aver de seguretat contra los abuses de la corona, per limitar lo poder dels reis subre lors ciutadans, en crear una seria de principis que los monarcas ne podián pas legislar o decidir. Amb la naissença de l'Assemblada de l'ONU, e la Declaracion Universala dels Dreches Umans lo 10 de decembre de 1948, lo concèpte de Dreches Umans s'universaliza. Per lor natura, los Dreches Umans son inerents a l'òme, mas fins a la Revolucion Francesa foguèron pas reconeguts.

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]