Discutir:Secessionisme lingüistic

Lo contengut de la pagina non es disponible dins una autra lenga.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Autras discussions [+]
  • Supression -
  • Neutralitat -
  • Drech d'autor -
  • Article de qualitat -
  • Bon article -
  • Lutz sus -
  • De far -
  • Archius -
  • Traduccion

Los blaveros escrivon pas jamai amb la norma de l'IEC. Seriá impensable que un blavero escriguèsse amb aquesta norma. Fau pas las correccions ièu meteis perque coneissi pas lo provençal. --Comandant Rampas (Boèta) 13 d'oct de 2007 a 13:49 (UTC)

Lei blaveros de la revista Paraula d'òc, que pretendon que lo valencian seriá d'occitan mai pas de catalan (sic!), escrivon ben amb la nòrma de l'IEC. Es contradictòri, o sabi, mai es verai que fan ansin.--Aubadaurada 13 d'oct de 2007 a 13:53 (UTC)
Coneissi pas ben aquesta revista mas coneissi personas, coma lo professor Jordi Colomina, que i an escrich e son pas blaveros. Cal confondre pas blavero amb aquel que defensa lo nom valencian o la particularitat del valencian dins lo catalan, o aquel que defensa un nom compausat coma catalan-valencian per al conjunt de la lenga. Desencusatz-me pels errors. --Comandant Rampas (Boèta) 13 d'oct de 2007 a 14:00 (UTC)
Lei dirigents d'aquela revista afortisson que lo valencian seriá pas de catalan. Me sembla qu'es ben una manifestacion de blaverisme.--Aubadaurada 13 d'oct de 2007 a 14:04 (UTC)
En aquel cas, es evident que as rason, mas trobi que benlèu se pòt balhar una impression errada als lectors en disent que los blaveros escrivon qualque còp segon la norma de l'IEC en se basant en un cas tan periferic (periferic dins lo contèxt valencian). Amistats. --Comandant Rampas (Boèta) 13 d'oct de 2007 a 14:10 (UTC)

Veni de far una redaccion que respònd a çò que prepausas. Coralament.--Aubadaurada 13 d'oct de 2007 a 14:18 (UTC)

Mercés. Cresi que aital la question es milhor esplicada. Amistats. --Comandant Rampas (Boèta) 13 d'oct de 2007 a 14:29 (UTC)

Un pel mai[Modificar lo còdi]

Adieu a totes, Ai pas vist las contribucions anterioras e vos pregui doncas de m'excusar se per cas diguèsse qualque bajanada... Lo problèma de fons es de pausar sistematicament las causas coma doas entitats antagonistas que cal classificar o coma "amics" (bons, corrèctes o normatius...) o coma "enemics" (marrits o de marrida fe, incorrèctes o antinormatius). Ne sabi pas pro sus la revista mas de tot biais una causa que cal pas doblidar es l'estacament de las gents al parlar nadiu. Coma persona d'origina valenciana, navigui un pauc oralament e a l'escrich entre los parlars d'Alcoi/Guadalest e un catalan o valencian mai normatiu, es pas gaire evident de se reconéisser de còps que i a dins las solucions (que pòdon èsser falsas...) de l'estandard o de la varietat dominanta (ex: *darrera en luòga de darrere, llençar, nedar, arrencar; escollir per triar, atrevir-se per gosar, apropar per acostar etc...) e pòdi comprendre fòrça plan la reticéncia de qualques valencians... Per tornar sul tèma, ai ausit parlar de Lluís Fornés El sifonero qu'es una de las autoritats mai activas de la revista, cresi. Segur per d'unes pòt èsser vist coma un blavero (e o es probablament dins una cèrta mesura) mas se pòdon pas condamnar totas las posicions dels intellectuals valencians que lo problèma es plan mai seriós que çò que sembla. Sovent, pensi, d'unes ensajan simplament d'elevar sa varietat al nivèl del catalan estandard e d'ensajar de trobar una posicion mejana entre un catalan barcelonés e l'espanhòl, adaptada a la realitat del terren. L'alquimia elaborativa occitanista que se vei (tròp sovent, a mon vejaire) dins la Wiki e dins la realitat (negar glaça escafat sistematicament per glaç, mai per pus (sortit aparentament de percentatges sus qual sap qué?), impausar illa (contra totas las autras variantas) fonciona sonque perque los locutors nadius, pecaire..., son pas gaires e tòcan pas l'escrich. Lo catalan del PV a viscut fòrça reescrituras de l'istòria (lenga prelatina, mossaraba e actualament probable d'occitan, çò que dins lo fons es benlèu pas talament fals o piòt se o agacham dins una perspectiva anteriora al manifèst de las annadas 30 continuada uèi) e segur negar la catalanitat del valencian es una conariá de las gròssas... pasmens negar, o ensajar d'escafar, sas particularitats tanben n'es una. Per clavar, çò que voliái dire es que la reaccion blavera se pòt comprendre mai que mai per una paur d'èsser fagocitats per una varietat diferenta (e aqueste aspècte manca dins l'article), d'èsser manjats per un nacionalisme/separatisme que desligariá lo País Valencian de son car e adorat estat espanhòl (ma cosina me disiá dissabte l'eslogan "una y no 51" (se parla pas de pastagàs segur... sens realizar la semblança prigonda amb "una e indivisible"...)). Per la revista pensi que caldriá aver mai (o pus coma o voldretz) d'informacions per la poder classificar e cal pas doblidar nimai que las posicions mejanas pòdon existir. Aquí, vos saludi totes coralament Capsot 15 d'oct de 2007 a 09:09 (UTC)

Aquesta classificacion de la revista Paraula d'òc dins lo blaverisme, l'avèm evocada solament dins la discussion, pas dins l'article. Es segur qu'es pas una revista ben representativa dau blaverisme en generau.--Aubadaurada 15 d'oct de 2007 a 13:18 (UTC)
Coneissi pas tant lo valencian coma tu, mai me sembla, en tot cas, que lo catalan estandard de l'IEC intègra de trachs valencians coma formas legitimas (xic per noi, servisca per serveixi, etc). La forma erronèa darrera ara la remandan vèrs la forma pus justa darrere, dins totei lei diccionaris recents dau catalan.--Aubadaurada 15 d'oct de 2007 a 13:25 (UTC)

A A A A !!! iiiii !!!! O! O! O! O! O! O! O! O! O! O!

Aquest brohlon d'article me fa plorar dau rire !

--92.128.118.104 (d) 10 setembre de 2009 a 13.06 (UTC)[respon]

Adieu, lo pòt modificar se pensas que i a d'informacions que devon èsser apondudas/modificadas/suprimidas ! Coralament Mertyl (d) 10 setembre de 2009 a 13.51 (UTC)[respon]

Lo cas del lemosin d'Espanha e de Rossilhon[Modificar lo còdi]

(Vaquí lo trabalh de https://oc.wikipedia.org/wiki/Especial:Contribucions/77.231.253.133)

Fichièr:Pompeu fabra.jpg
Lo traïdor espanholista-localista Pompèu Fabra : escopir aquì.

Lo lemosin d'Espanha e de Rossilhon, parfoàs desnommat a tòrt catalan es una varianta periferica de la lengua occitana qu'es parlada en Rossilhon e dins lo Comtat de Barcelona d'Espanha ansin que dins lo Realm de Valencia d'Espanha. Después las originas de la lenga, aquela varienta es nommada lemosin, fòrs per qualques secessionistas diglossics lemosins d'Espanha e de Rossilhon. Il es fortament recommandat als occistanistas de conservar aquela appelacion vertadièra e venerable, sos pèna d'escommunicacion. Afin d'esvitar la confusion totjorn possible amb lo patoés parlat pels plocs del Massif Septentrional, om preciserà ben lemosin d'Espanha e de Rossilhon.

Dusque dins las annadas 30, los Lemosins d'Espanha e de Rossilhon furon membres feals dels institucions pre-occitanistas coma lo Felibritge (en esperant la revelacion de la grafìa dels trobadors per Loís Alibèrt, era lo que i'avìa de mels). Però vaig arrivar lo diable secessionista Pompeu Fabra, alienat per la vergonha de parlar la polida lenga occitana. Aquest espanholista localista vaig inventar una cacografìa completament differenta de la grafìa dels trobadors, franco-fonetica, facha de grafemes patoésants coma : ny, ly o x en lòc de nh, lh, o sh. Mas grave ! Pagat per sis mèstres de Madrid, vaig completament espanholisar lo lemosin d'Espanha e de Rossilhon. Per exemple, vaig remplaçar l'article lo per l'article el, portant fòrt minoritar dins l'ensemble occitan e probablament dut à l'influença espanhola. Però, i'a finalament una justicia en aquel mond pasque lo traïdor Pompeu Fabra vaig morir luenh del Comtat de Barcelona d'Espanha, dins lo fred paìs de sis mèstres franchimands. Aquò's ben fach, quand metes !

Al final, lo secessionisme lemosin d'Espanha e de Rossilhon tuvò pas gaire d'impacte dins la poblacion del Comtat de Barcelona d'Espanha. Notamment, pasqu'i'a pus gaire de Lemosins d'Espanha e de Rossilhon dins aquest paìs ; que furon tots remplaçats per d'Andaloses e de Latinòs que parlan pas qu'espanhol. Urosòment que los darrés autoctones vòn a crevar, pasque coma aquò, om porrà enseinhar partot l'occitan estandard e om oirà pus nonca parlar del soà-disant catalan.