Discutir:Provençau

Lo contengut de la pagina non es disponible dins una autra lenga.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Autras discussions [+]
  • Supression -
  • Neutralitat -
  • Drech d'autor -
  • Article de qualitat -
  • Bon article -
  • Lutz sus -
  • De far -
  • Archius -
  • Traduccion

Classificacions sosdialectalas[Modificar lo còdi]

La desinéncia de 1a persona au present de l'indicatiu qu'es -i (canti). Mai es -o (canto/chanto) dins la zona de transicion vèrs lo vivaroaupenc e tanben dins lo parlar mentonasc.

Noun sabi cenqu'es una « zona de transicioun » tra lou nisssart e lou gavouòt. Vist de Nissa, tout cenqu'es pas nissart es gavouòt o prouvençau. En mai d'aco, se la desinença de la premièra persouna pòu estre 'o' en gavouòt, noun cresi que sìgue ver per cenqu'es dòu gavouòt lou mai proche de l'espaci nissart. Vourìi ben avé una referença soubre aquelu pounch (doun es cenque l'autour souòna « la zona de transicioun » e que dialete (vilage/valada) utilisa aquela desinença).

Ansin: la forma occitana generala los amics, las amigas se ditz en niçard lu amics, li amigas (mai en provençau generau: leis amics, leis amigas).

En nissart, « los amics » si di « lu amic » [ly ami'k] o [ly ami'ke] e « las amigas » si di « li amigui » [li ami'gi]. Soleuh (d) 12 mai de 2015 a 10.51 (UTC)[respon]

Ai pas trouvat d'espligassioun sus la forma « li amigui », mà ai trouvat un sourgent : L’afaire « clic’strilh ».
Gasiglia mouòstra que quauquifès, lou noum pòu s'acourdà en noumbre coura aqueu noum pòu estre utilisat couma un ajetiéu. Noun douna d'espligassioun per « amic » mà es poussible qu'aquela declinacioun esiste per la mema rasoun.
Ces pluriels sont dû au fait que les suffixes -ié et -tour peuvent aussi bien créer des adjectifs qualificatifs (lesquels ont normalement un féminin pluriel en -i) que des substantifs. L'analogie avec les adjectifs qualificatifs conduit parfois à donner des pluriels en -i également à des noms formés à partir des suffixes -isan et -in (Grammaire du Nissart, Rémy Gasiglia, p. 117-118)
Li douhi forma deugon estre utilisada mà ai souventifès audit amigui. Soleuh (d) 14 mai de 2015 a 07.21 (UTC)[respon]
Ai trouvat l'espigassioun en Grammaire du Nissart da Gasiglia, mà noun sabi couma tourna escriéure l'article. Vau prouvà de rectificà l'errour, mà noun pensi qu'aquestou isemple sìgue pertinent perqué pouòrta soubre un pounch de detail.
Les adjectifs substantivés continuent de varier en nombre au féminin :

li amigui (les amies) de amic (ami)
li nissardi (les niçoises) de nissart (niçois)
li vesini (les voisines) de vesin (voisin)
li gavouòti (les gavotes) de gavouòt (gavot)

(Grammaire du Nissart, Rémy Gasiglia, p. 136) Soleuh (d) 10 octobre de 2015 a 22.10 (UTC)[respon]