Discutir:Milhau

Lo contengut de la pagina non es disponible dins una autra lenga.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Autras discussions [+]
  • Supression -
  • Neutralitat -
  • Drech d'autor -
  • Article de qualitat -
  • Bon article -
  • Lutz sus -
  • De far -
  • Archius -
  • Traduccion

Sauvatèrra[Modificar lo còdi]

Segon lo TDF de Mistral, lo mot francés "beffroi" se ditz en occitan un sauvatèrra (o un salvatèrra segon las regions; mas a Milhau, es probable que se diga puslèu sauvar, donc sauvatèrra). Seriá interessant de saber se los occitanofòns naturals de Milhau utilizan aquel tèrme o un autre tèrme. D'autres diccionaris donan:

  • Palai: bechauri (= beishauri?, bechauri?)
  • Bonaud: cluchèir/biefrau (mas son metòde en lexicografia es pas segur)
  • Laus:torre de vila (mas son metòde en lexicografia es pas segur)
  • Lavalada: tor d'arlarma (presentat coma "proposicion lexicala") / clochier (donc la proposicion lexicala es pas segura).

Cal èsser prudent e preferir provisoriament la forma del TDF de Mistral, en esperant que trobem de fonts d'informacion lexicografica pus asseguradas.--Aubadaurada (d) 18 de genièr de 2008 a 11:23 (UTC)

Milhautenc / Milhautencs / Milhautena[Modificar lo còdi]

Dins un libre de 1981 : "Escola claudi peirot - lo milhautenc a taula" i a Milhautenc/Milhautencs (Millavois) e Milhauntena (Millavoises) per los gentilicis de Milhau.

Aquò me sembla curiós. Un mesculin en -enc e un femenin en -ena es una correspondéncia impossibla. Siá son de formas autenticas a l'origina e que l'autor a interpretadas amb incoeréncia, siá son de formas inventadas... En tot cas, lei formas milhavés e milhagués, elei, son atestadas pron solidament--Nil Blau (d) 21 de febrièr de 2008 a 11:17 (UTC).
I a d'autras causas curiosa dins lo libre : Ròcafòrt (lo vilatge d'avairon) escrit Rocafôrt e qualques paginas aprép Rôcafort. Per los trenèls, i a trenel / trénel / trenèls / trenèl dins lo meteis libre. E Milhau es escrit Milhaù dins tot lo libre. Los ô per los ò es pas un problèma mas los meteises mots escrit de manièras differentas es un problèma.

Dins un libre Les chansons locales de Millau. 1935. Imprimerie Artière et J. Maury qu'es un recuèlh de cançons de Milhau, i a totjorn Milhaù dins totas las cançons (donc benlèu es la grafia causida per l'estampaire), aquò es solament una grafia e es pas la question, mas i a Millautins/Millotens/Milhotins :

  • E naùtres que sen Millotens pagina 16 - autor : Lucien Grégoire
  • Ome d'omichs millautins coumo iù pagina 24 - autor : L. Julié
  • Gays Milhotins, conten nùostro potrio pagina 36 - autor : L. Julié

D'en primièr, vesèm ben que la grafia es pas la meteissa pel meteis autor dins lo meteis libre donc es un pauc curiós, mas per designar l'estatjant de Milhau. Disi pas qu'aquelas formas Milhautenc/Millautins/Millotens/Milhotins son corrècte, mas se es una error, sembla èsser espandida dins mai d'un libre e par mai d'un autor, aquò vòl dire pas res, devi legir d'autres libres, d'autres autors mai vièlhs per saber d'ont venon aquelas formas. Mertyl 22 de febrièr de 2009 a 13:33 (UTC)