Destral

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Destrau)
l'òme amb destral
Quadre de Paul Gauguin (1891).

Una destral (var. destrau, pigassa, piòla, manaira), es un esplech format d'una lama de metal (d'acièr mai sovent) estacada a un margue de fusta. Es mai sovent utilizada per copar de fusta, mas foguèt tanben emplegada coma arma. Los pompièrs l'utilizan se cal per dubrir de pòrtas.

Origina[modificar | Modificar lo còdi]

Destral de silex - Neolitic - Museum de Tolosa
Destral

Las traças mai ancianas de destrals se trapèron en Africa e lor edat es evaluat a 1,6 milion d'ans.[1].

De descobèrtas en Espanha donèron una edat mai anciana per las primièras destrals europèas e foguèron datadas del Pleistocèn superior entre 760 000 e 900 000 ans[2].

Las primièras destrals èran formadas d'una pèira talhada inserida entre doas pòstes de fusta ambedoas serradas e ligadas amb un còrda. Las mai recentas son formadas d'una lama traucada ont passa lo margue.

Arma[modificar | Modificar lo còdi]

La destral es tanben utilizada coma arma de combat de prèp. Mai dificila de gaubejar qu'una espasa per encausa de son pes e de la manca d'equilibri (l'espasa essent equilibrada per son pomèl), la destral permet pasmens de tustar mai poderosament.


Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) P. Pétrequin & A.M. Pétrequin, Écologie d'un outil: la hache de pierre en Irian Jaya (Indonésie), Paris, Éditions CNRS, Mongr. du Centre Rech. Arch. 12, 1993.
  • (fr) P. Pétrequin, La hache de pierre : carrières vosgiennes et échanges de lames polies pendant le Néolithique (5400 - 2100 av. J.-C.), exposition du musée d'Auxerre (Musée d'Art et d'Histoire), Paris, Éditions Errance, 1995.
  • (en) W. Borkowski, Krzemionki mining complex, Warszawa, 1995.
  • (en) R. Bradley & M. Edmonds, Interpreting the axe trade: production and exchange in Neolithic Britain, 1993.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (en)Leakey, M.D. (1971) - Olduvai Gorge - vol. 3: Excavations in Beds I and II, 1960-1963, Cambridge, Cambridge University Press, 306 p.
  2. (fr)« La hache : une constante humaine », in Lyon Plus, 3 septembre 2009, p. 15

Suls autres projèctes Wikimèdia :