Demografia de Belgica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Belgica compta al 31 de decembre de 2012, 11 041 266 estajants[1]. La populacion bèlga seguís un modèl demografic de flaca natalitat e d'esperança de vida longa, amb una preséncia importanta de forestièrs. Sa caracteristica principala es pasmens la dualitat entre las populacion flamencas e francofònas, que son de contunh en oposicion.


Evolucion istorica[modificar | modificar la font]

La populacion bèlga a conoscut un créis relativament moderat al sègle 19 mas mai naut que lo de França. Per comparason, Los Païses-Basses comptavan mens de 2 000 000 d'estatjants en 1800, e n'en comptan mas de 16 700 000 en 2012. Lo créis es estat mas reduch en cò dels francofònes fins a l'epòca actuala.


An Populacion
1800 4 000 000
1850 4 400 000
1900 6 719 000
1950 8 639 000
2000 10 251 000
2010 10 830 000

Dinamica actuala[modificar | modificar la font]

La populacion bèlga coneís una feconditat flaca, amb una leugièra amelioracion dempuèi 2004 e una feconditat superiora a la mejana europèa (1,86 en 2010).

A l'ora d'ara, la baissa seculara de la natalitat sembla tancada.

AN Taus de natalitat (per mila) Taus de mortalitat (per mila) Taus de créis natural (per mila)
1900 28,8 19,2 9,6
1950 16,9 12,5 4,3
1975 12,2 12,2 0,0
2000 11,2 10,2 1
2010 11,9 9,6 2,3

Evolucion dels tausses de natalitat, mortalitat e créis natural de 1900 a 2010[2]

Etnias en preséncia[modificar | modificar la font]

Los Francofònes (4 500 000) e los Flamencs (5 500 000) constituisson las doás etnias principalas de Belgica. I a tanben dins l'est del païs una minoritat, pro reducha en nombre, d'Alemands (75 000). A aquò cal ajustar la preséncia de forestièrs e d'immigrats ( gaireben 1 570 000 personas èran nascudas en defòra de Belgica en 2005)

Los Valons[modificar | modificar la font]

Los Valons representa lo grop mai important de francofònes que demòra en Valonia.

Cal notar pasmens que s'incluís tanben jos aquesta apelacion tots los estatjants de Valonia, tot ben que una partida d'aqueles sián de fach de Picards, de Champanhòls o de Lorencs.

La region valona s'espandís sus un territòri de 16 844 km2 e compta 3 561 256 estatjants en 2012. La communautat germanofòna (854 km2, 76 000 estatjants) fa partida de Valonia.

Los Valons fan partida de la Communautat Francesa.

Los Brusseleses[modificar | modificar la font]

La Region de Brussèlas Capitala es una region a majoritat francofòna qu'es restacada a la Communautat Francesa. Compta 1 145 098 estatjants (1-01-2012) per una superficia de 161 qm².

Es una region que foguèt francizada mai que mai al sègle 20. Pasmens lo flamenc e lo francés son las doás lengas oficialas. Brussèlas es una region multicurala amb 38,6%[3] de personas nascudas a l'estrangièr (1991).

lengas mai parladas a Brussèlas
(19 comunas)
An Flamenc Francés
1910 49.1% 49.3%
1920 39.2% 60.5%
1930 34.7% 64.7%
1947 25.5% 74.2%

Segon un estudi de 2006[4], lo declin del flamenc contunha. Lo francés es utilizat dins 76,7% dels ostals (56,8% sol, 11,3% amb d'autras lengas e 8,6% amb lo Flamenc), lo flamenc dins 15,6% (7% sol e 8,6% amb lo francés), las autras lengas dins 27,6% ( 16,3% sol e 11,3% amb lo francés). Lo dinamisme del francé se manifesta tanben per lo nombre total de locutors. Segon l'estudi citat, las principalas lengas parladas ( amb diferent nivèls de competéncia, de ben a mairal) son en 2006:

-francés 95,55%

-anglés 35,40%

-flamenc 28,23% (l'enquèta de 2001 donava 33,29%)

-espanòl 7,39%

-arabi 6,36% (l'enquèta de 2001 donava 9,99%)

-italian 5,72%

-alemand 5,56%

-portugués 1,67%

-turc 1,47%

-lingalà 0,99%

-grèc 0,91%

-rus 0,64%

-berbèr 0,36%


Atencion, aquel estudi destria pas las lengas mairalas, las lengas d'usatge, dòna simplament las competéncias declaradas (lengas conoscudas). Las chifras comprenon tanben las lengas estrangièras apresas, çò que bufa bravament l'importància de l'anglés, de l'espanhòl e de l'alemand. Dins la vida vidanta lo flamenc es ben mai utilizat que l'anglés ( e dins de situacions diferentas) e la preséncia reala de l'espanhòl (7,39%) es ben mendra que la del flamenc tot ben que l'estudi balhe 7% de locutors exclusius del flamenc a l'ostal.



Los Fransquilhons[modificar | modificar la font]

Los Fransquilhons son de Flamencs o de Valons que vivan en Flandra e que lor lenga mairala es tradicionalement lo francés. Per de rasons politicas, son pas recensats mas segon un estudi de 2007[1], i aviá 367 000 Fransquilhons (5,9% de la populacion de Flandra). Son plan nombroses dins lo Brabant Flamenc (15,7% en 2007). En mai d'aquela communautat, s'estima tanben que 70% dels Flamencs pòdon conversar, al mens basicament, en francés.

Los Flamencs[modificar | modificar la font]

Los Flamencs constituisson lo grop etnic mai nombrós de Belgica. Vivon mai que mai en Flandra (13 522 qm² e 6 370 493). En 2011[5], los forestièrs representavan 6,8% de la populacion. Los Flamencs parlan massissament lo flamenc mas los Fransquilhons parlan francés. Lo bilingüisme, amb de nivèls de competéncia variables segon los locutors, es plan frequent (gaireben 80%) e generalizat a tots los mitans socials. Los Flamencs vivon tanben dins la Region de Brussèlas Capitala, ont representan una minoritat significativa. En Valonia, lor importància es minora.

Las tensions entre las communautats son degudas a dos fenomèns:

- un es istoric, a saber la dominacion, al sègle 19 e dins una partida del sègle 20, del païs per la communautat francofòna. Aquò daissèt de bravas rancuras.


- l'autre es sociolingüistic: malgrat sa flaquesa demografica seculara, la communautat francofòna a gasanhat de terrenh sus los Flamencs. Aquò es vertat en França (que lo flamenc i patís la meteissa astrada coma l'occitan), atal coma en Belgica (subretot Brussèlas e sa banlèga). De mai, lo prestigi del francés e son internacionalizacion li dònan un poder d'atraccion superior a lo del flamenc, e de nombroses Flamencs se mesfisan de tot çò que reverta a una tentativa de francizar Flandra.

Los forestièrs[modificar | modificar la font]

En 2011, èran 1 119 256 (11,1%). Pasmens aquò exclau los naturalizats.

Lo nombre d'immigrats es superior a 1 600 000 en 2012, amb mai o mens 50% que venon de l'U.E.


Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Eurostat basa de donadas (data explorer) http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/population/data/database
  2. Institut national de statistiques ( Belgique)
  3. Recensament de 1991
  4. http://www.brusselsstudies.be/medias/publications/FR_51_BruS13FR.pdf
  5. INS (Institut d'estatisticas bèlga)