Demografia d'Itàlia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Itàlia es un dels païses mai poblats d'Euròpa. Sa populacion es la cinquena del continent après Russia, Alemanha, França e Reialme-Unit.


Evolucion istorica[modificar | modificar la font]

Itàlia coneguèt una expansion importanta de sa populacion amb l'Empèri roman.

La populacion èra gaireben de 10 o 12 000 000 en l'an 400 siá 25% de la populacion europèa e 4/5% de la populacion mondiala. Demorèt fins al sègle 11 lo païs mai poblat d'Euròpa ( l'importància demografica d'Itàlia entre l'an 0 e l'an 400 es comparabla a la de França entre los sègles 12 e 17 o la de los Estats-Units al sègle 20).

Son expansion foguèt relativament mai lenta que la mejana europèa entre 1500 e 2000, mas Itàlia foguèt un centre major d'emigracion.

An Populacion Nòtas
1 6 000 000 20% de la populacion d'Euròpa, primièra populacion del continent mai o mens a egalitat amb Gàllia, 2,5% de la populacion mondiala
1 000 7 000 000 18% de la populacion europèa, primièra populacion del continent a egalitat amb França (territòri actual), 2,5% de la populacion mondiala.
1 500 11 000 000 14% de la populacion europèa, tèrça populacion del continent après França e Alemanha
1 600 13 000 000
1 700 13 500 000
1 800 18 100 000 11% de la populacion europèa, 1,9% de la populacion mondiala, cinquen païs d'Euròpa.
1 900 32 377 000 2% de la populacion mondiala
1 950 47 104 000 9% de la populacion europèa, quarta populacion del continent
2 000 56 942 000 8% de la populacion europèa, 0,9% de la populacion mondiala
2 050 62 000 000 prevision[1]

Evolucion istorica de la populacion italiana[2]

Lo recensament de 2011[modificar | modificar la font]

Lo darrièr recensament oficial porgís de chifras importantas per la conoissença de la demografia italiana contemporanèa. A mostrat en particular l'envielhiment de la populacion e lo cambiament dels corrents migratòris, Itàlia venent un païs d'immigracion massiva après de sègles d'emigracion. Itàlia comptava en 2011 (recensament oficial) 59 464 644 estatjants[3]. Demest aquela populacion, i aviá 4.570.317 forastièrs (7,69%) e 54 894 327 ciutadans italians (92,31%).

Lo créis demografic entre los recensaments 2001 e 2011 es degut entièrament a l'immigracion, lo nombre de las personas de nacionalitat italiana diminuent de 250 000 en 10 ans[4]. A confirmat atal la tendencia estructurala a la diminucion de la populacion italiana.

Los estrangièrs[modificar | modificar la font]

Itàlia a conoscut recentament una immigracion importanta. Ven principalement d'Euròpa de l'Est e d'Africa del nòrd. Entre los recensaments de 2001 e 2011, la populacion estrangièra a augmentat de 2 694 256 (+143%).

Aicí la lista dels grops que comptavan mai de 100 000 membres en 2011.

Nacionalitat Nombre
Romaneses 968.576
Albaneses 482.627
Marròcans 452.424
Chineses 209.934
Ucrainians 200.730
Filipineses 134.154
Moldaus 130.948
Indians 121.036
Polacs 109.018
Tunisians 106.291

A aquela immigracion legala cal ajustar l'immigracion illegala, relativament importanta. Aquela ondada d'immigracion a donat naissança a de tensions importantas e de cambiaments de lei[5].

Edats[modificar | modificar la font]

En 2011, solament 14% de la populacion aviá mens de 15 ans mentre que 20,3% avián mai de 65 ans.

L'indici d'envielhiment èra de 145 (per comparason[6] França 106, Japon 177, Canada 88, Mèxic 21)

Reparticion[modificar | modificar la font]

Populacion urbana[modificar | modificar la font]

Emigracion[modificar | modificar la font]

Tradicionalament Itàlia es estat un païs d'emigracion. Tre l'Edat Mejana òm trobava d'Italians venguts en Occitània o en França. Aprèp 1492, los Italians participèron activament al poblament dels païses americans ( esp. E.-U., Brasil, Argentina) tot en contunhar una emigracion mai o mens establa cap a d'autres païses (esp. França). S'estima que i a mai de 70 000 000 de personas d'origina italiana que vivon fòra d'Itàlia.

De consultar tanben: emigracion italiana

Balanç demografic[modificar | modificar la font]

Tot ben que la feconditat semble s'ameliorar d'a passet (1,41 en 2010, de comparar amb 1,18 en 1995), lo balanç demòra globalament negatiu. Las perspectivas demograficas de las Nacions Unidas o de l'INED indican una baissa probabla de la populacion a unes 55 000 000 abans 2050 (62 000 000 se l'immigracion se mantenh).

Natalitat, mortalitat e créis natural[modificar | modificar la font]

Estastiticas dempuèi 1900[7][8][9]

Populacion mejana(x 1,000) Naissenças viventas Decèsses Créis natural Taus brut de natalitat (per 1,000) Taus brut de mortalitat (per 1,000) Créis natural (per 1,000) Fertilitat
1900 32,377 1,067,376 768,917 298,459 33.0 23.7 9.2
1901 32,550 1,057,763 715,036 342,727 32.5 22.0 10.5
1902 32,787 1,093,074 727,181 365,893 33.3 22.2 11.2
1903 33,004 1,042,090 736,311 305,779 31.6 22.3 9.3
1904 33,237 1,085,431 698,604 386,827 32.7 21.0 11.6
1905 33,489 1,084,518 730,340 354,178 32.4 21.8 10.6
1906 33,718 1,070,978 696,875 374,103 31.8 20.7 11.1
1907 33,952 1,062,333 700,333 362,000 31.3 20.6 10.7
1908 34,198 1,138,813 770,054 368,759 33.3 22.5 10.8
1909 34,455 1,115,831 738,460 377,371 32.4 21.4 11.0
1910 34,751 1,144,410 682,459 461,951 32.9 19.6 13.3
1911 35,033 1,093,545 742,811 350,734 31.2 21.2 10.0
1912 35,246 1,133,985 635,788 498,197 32.2 18.0 14.1
1913 35,351 1,122,482 663,966 458,516 31.8 18.8 13.0
1914 35,701 1,114,091 643,355 470,736 31.2 18.0 13.2
1915 36,271 1,109,183 809,703 299,480 30.6 22.3 8.3
1916 36,481 881,626 854,703 26,923 24.2 23.4 0.7
1917 36,343 713,732 948,710 -234,978 19.6 26.1 -6.5
1918 35,922 655,353 1,268,290 -612,937 18.2 35.3 -17.1
1919 35,717 770,620 676,329 94,291 21.6 18.9 2.6
1920 35,960 1,158,041 681,749 476,292 32.2 19.0 13.2
1921 37,869 1,163,344 670,234 493,110 30.7 17.7 13.0
1922 38,196 1,175,834 690,054 485,780 30.8 18.1 12.7
1923 38,571 1,155,157 654,827 500,330 29.9 17.0 13.0
1924 38,927 1,124,650 663,077 461,573 28.9 17.0 11.9
1925 39,265 1,108,565 669,695 438,870 28.2 17.1 11.2
1926 39,590 1,094,666 680,274 414,392 27.7 17.2 10.5
1927 39,926 1,093,772 639,843 453,929 27.4 16.0 11.4
1928 40,281 1,072,316 645,654 426,662 26.6 16.0 10.6
1929 40,607 1,037,700 667,223 370,477 25.6 16.4 9.1
1930 40,956 1,092,678 576,751 515,927 26.7 14.1 12.6
1931 41,339 1,026,197 609,405 416,792 24.8 14.7 10.1
1932 41,584 990,995 610,646 380,349 23.8 14.7 9.1
1933 41,928 995,979 574,113 421,866 23.8 13.7 10.1
1934 42,277 992,966 563,339 429,627 23.5 13.3 10.2
1935 42,631 996,708 594,722 401,986 23.4 14.0 9.4
1936 42,965 962,686 593,380 369,306 22.4 13.8 8.6
1937 43,269 991,867 618,290 373,577 22.9 14.3 8.6
1938 43,596 1,037,180 614,988 422,192 23.8 14.1 9.7
1939 44,018 1,040,213 591,483 448,730 23.6 13.4 10.2
1940 44,467 1,046,479 606,907 439,572 23.5 13.6 9.9
1941 44,830 937,546 621,735 315,811 20.9 13.9 7.0
1942 45,098 926,063 643,607 282,456 20.5 14.3 6.3
1943 44,641 885,300 679,708 205,592 19.8 15.2 4.6
1944 44,794 817,704 685,171 132,533 18.3 15.3 3.0
1945 44,946 817,812 615,092 202,720 18.2 13.7 4.5
1946 45,253 1,039,432 547,952 491,480 23.0 12.1 10.9
1947 45,641 1,014,712 524,019 490,693 22.2 11.5 10.8
1948 46,381 1,009,299 490,450 518,849 21.8 10.6 11.2
1949 46,733 940,293 485,277 455,016 20.1 10.4 9.7
1950 47,104 911,805 455,169 456,636 19.4 9.7 9.7
1951 47,417 863,849 485,208 378,641 18.2 10.2 8.0
1952 47,666 847,354 477,894 369,460 17.8 10.0 7.8
1953 47,957 842,274 476,015 366,259 17.6 9.9 7.6
1954 48,299 870,689 441,897 428,792 18.0 9.1 8.9
1955 48,633 869,333 446,689 422,644 17.9 9.2 8.7
1956 48,920 873,608 497,550 376,058 17.9 10.2 7.7
1957 49,181 878,906 484,190 394,716 17.9 9.8 8.0
1958 49,475 870,468 457,690 412,778 17.6 9.3 8.3
1959 49,831 901,017 454,740 446,277 18.1 9.1 9.0
1960 50,198 910,192 480,932 429,260 18.1 9.6 8.6 2.41
1961 50,523 929,657 468,455 461,202 18.4 9.3 9.1 2.41
1962 50,843 937,257 509,174 428,083 18.4 10.0 8.4 2.46
1963 51,198 960,336 516,377 443,959 18.8 10.1 8.7 2.55
1964 51,600 1,016,120 490,050 526,070 19.7 9.5 10.2 2.70
1965 51,987 990,458 518,008 472,450 19.1 10.0 9.1 2.67
1966 52,332 979,940 496,281 483,659 18.7 9.5 9.2 2.63
1967 52,667 948,772 510,122 438,650 18.0 9.7 8.3 2.54
1968 52,987 930,172 532,571 397,601 17.6 10.1 7.5 2.50
1969 53,317 932,466 539,129 393,337 17.5 10.1 7.4 2.51
1970 53,661 901,472 521,096 380,376 16.8 9.7 7.1 2.43
1971 54,074 906,182 522,654 383,528 16.8 9.7 7.1 2.41
1972 54,381 888,203 523,828 364,375 16.3 9.6 6.7 2.36
1973 54,751 874,546 547,487 327,059 16.0 10.0 6.0 2.34
1974 55,111 868,882 532,052 336,830 15.8 9.7 6.1 2.33
1975 55,441 827,852 554,346 273,506 14.9 10.0 4.9 2.21
1976 55,718 781,638 550,565 231,073 14.0 9.9 4.1 2.11
1977 55,955 741,103 546,694 194,409 13.2 9.8 3.5 1.98
1978 56,155 709,043 540,671 168,372 12.6 9.6 3.0 1.87
1979 56,318 670,221 538,352 131,869 11.9 9.6 2.3 1.76
1980 56,434 640,401 554,510 85,891 11.3 9.8 1.5 1.64
1981 56,502 623,103 545,291 77,812 11.0 9.7 1.4 1.62
1982 56,544 617,507 522,332 95,175 10.9 9.2 1.7 1.59
1983 56,564 600,218 553,568 46,650 10.6 9.8 0.8 1.52
1984 56,577 587,871 534,676 53,195 10.4 9.5 0.9 1.46
1985 56,593 577,345 547,436 29,909 10.2 9.7 0.5 1.41
1986 56,596 554,845 537,453 17,392 9.8 9.5 0.3 1.35
1987 56,602 552,329 524,999 27,330 9.8 9.3 0.5 1.30
1988 56,629 569,698 539,426 30,272 10.1 9.5 0.5 1.32
1989 56,672 560,688 525,960 34,728 9.8 9.3 0.5 1.29
1990 56,719 563,019 543,708 19,311 9.9 9.5 0.5 1.27
1991 56,751 562,787 553,833 8,954 9.9 9.8 0.2 1.28
1992 56,797 575,216 545,038 30,178 10.1 9.6 0.5 1.36
1993 56,832 552,587 555,043 -2,456 9.7 9.8 -0.0 1.24
1994 56,843 536,665 557,513 -20,848 9.4 9.8 -0.4 1.23
1995 56,844 526,064 555,203 -29,139 9.3 9.8 -0.5 1.18
1996 56,860 536,740 557,756 -21,016 9.4 9.8 -0.4 1.23
1997 56,890 540,048 564,679 -24,631 9.5 9.9 -0.4 1.26
1998 56,907 532,843 576,911 -44,068 9.4 10.1 -0.8 1.24
1999 56,917 537,242 571,356 -34,114 9.4 10.0 -0.6 1.23
2000 56,942 543,039 560,241 -17,202 9.5 9.8 -0.3 1.25
2001 56,977 535,264 548,227 -12,963 9.4 9.6 -0.2 1.27
2002 57,158 538,198 557,393 -19,195 9.4 9.8 -0.3 1.29
2003 57,605 544,063 588,897 -44,834 9.4 10.2 -0.8 1.33
2004 58,175 562,599 545,050 17,549 9.7 9.4 0.3 1.33
2005 58,607 554,022 568,328 -14,306 9.5 9.7 -0.2 1.32
2006 58,942 560,010 560,875 - 865 9.5 9.5 -0.0 1.35
2007 59,375 563,933 573,026 -9,093 9.5 9.7 -0.2 1.37
2008 59,832 576,659 585,126 -8,467 9.6 9.8 -0.1 1.42
2009 60,193 568,857 591 663 -22,806 9.5 9.8 -0.4 1.41
2010 60,626 561,944 587,488 -25,544 9.3 9.7 -0.4 1.41
2011 60,820 556,606 592,404 -35,798 9.1 9.7 -0.6 1.42

Perspectivas[modificar | modificar la font]

L'augmentacion recenta del nombre de las naissenças deu pas amagar la flaquesa de la fertilitat en Itàlia.

Segon l'Istat[10], en 2010, 13,9% de las naissenças (siá 78 000) èran degudas al estrangièrs. La natalitat dels estangièrs èra de 18,4 per mila mentre que la mortalitat èra de 1,2 per mila siá un créis natural de 17,2 per mila ( + 73 000 personas).

Pels ciutadans italians, las donadas èran:

- natalitat (8,6 per mila, 484 000 naissenças)

- mortalitat (10,4 per mila, 587 000 decèsses)

- créis natural (-1,8 per mila, -103 000 personas).

L'evolucion previsibla es doncas una augmentacion plan importanta de la proporcion de personas d'origina estrangièra dins los cinquanta ans que venon e, se i a pas un cambiament important dins la fertilitat, una baissa de la populacion italiana malgrat l'immigracion.

Minoritats lingüisticas[modificar | modificar la font]

Itàlia compta tanben qualques pichonas minoritats linguisticas: los Sardes (1 350 000), los Retoromans e Friulans (700 000), los Alemands (250 000), los Occitans(180 000), los Franceses e Arpitans (100 000), los Albaneses (100 000 venguts tre le sègle 15 e coneguts coma Arbëreshë), los Grècs, los Eslovèns e los Catalans representan los principals grops. Amassa representan çaquela mens de 3 000 000 de personas.

Los Sardes[modificar | modificar la font]

Los Retoromans[modificar | modificar la font]

Los Friulans[modificar | modificar la font]

Los Alemands[modificar | modificar la font]

Los Occitans[modificar | modificar la font]

Los Albaneses[modificar | modificar la font]

Los ancians Albaneses[modificar | modificar la font]

Los novèls immigrats[modificar | modificar la font]

Los Grècs[modificar | modificar la font]

Los Eslovèns[modificar | modificar la font]

Los Catalans[modificar | modificar la font]

Las lengas del immigrants e las lengas estrangièras[modificar | modificar la font]

L'italian e sos dialèctes[modificar | modificar la font]

Consultar tanben: Italian e lengas d'Itàlia.

Religions[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Nacions Unidas, prevision de la populacion, revision 2010
  2. Sorgas ISTAT
  3. Institut d'estadisticas italian ISTAT
  4. http://censimentopopolazione.istat.it/_res/doc/pdf/censimento_in_pillole.pdf
  5. http://www.ecodibergamo.it/stories/Cronaca/80364_il_reato_di_clandestinit_assurdo._parola_di_tremaglia/
  6. Chifras de 2011, INED
  7. B.R. Mitchell. European historical statistics, 1750-1975.
  8. http://unstats.un.org/unsd/demographic/products/dyb/dybsets/1948%20DYB.pdf United nations. Demographic Yearbook 1948
  9. ISTAT
  10. http://www.istat.it/it/archivio/39726