Defensa activa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

En deportis de combat, se sona d'una "activitat" qu'a per objectiu evitar de suportar l'ofensiva de l'adversari e utilizar l'accion ofensiva de l'adversari a lo sieu pròpri favor, al contrari a una defensa cridada "classica" que se satisfà simplament de defendre. Segon lo provèrbi: "la defend melhor es l'atac". Per exemple: "A" assesta un còp d'estancada quand lo sieu adversari se sarra.

"Defensa activa" es una expression utilizada per qualques expèrts d'espòrts de combat per designar una forma de defensa diferenta de ela telefonada "classica" (Per exemple: blocatge o evitació). Coma lo sieu qualificatiu indica, ela se demòstra per una "activitat" dirigida a l'ofensiva de l'adversari. A per objectiu l'utilizacion de l'accion de l'adversari a lo sieu pròpri favor, en luòc de se satisfar simplament de defendre.

Quin es la diferéncia d'una "defensa classica"? Sustot, s'agís de far que l'ofensiva de l'adversari faga lo mens de damatges possibles e, d'una autra part, d'utilizar l'activitat de l'adversari per complir un contraatac eficaça essencialament un còp de contra.

  • 1/ Li primièra intencion es prene mens de damatges possibles pendent la defensa. Aital las manièras usadas son pauc laboriosas en traumatismes: blocatge "absorbent" (absorció de còp) e desviació de l'arma d'atac.
  • 2/ Lo segond objectiu es tirar profièch de l'atac de l'adversari. Se distinguís aital doas manièras:
    • La defensa li cal permetre de complir un contraatac. Per exemple, absorbir lo còp e contraatacar o desviar l'arma e desequilibrar l'adversari al meteis temps per contraatacar avantatjosament,
    • La defensa basariá sus l' atacar, es a dire passar a ofensiva pendent l'iniciativa de l'adversari, o ne li avanci de l'oponent o en lo sieu atac pròpiament nomenat. I a, aicí, una estrategia prèpa del còp de contra. Per exemple, perturbar l'adversari a se sarrar o a desvolopar lo sieu atac, amb ajuda d'un còp en l'ais dirècte.

Illustracion en bòxa[modificar | Modificar lo còdi]