Dèlta fluvial

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo dèlta de Ganges
Dèlta de Ganges, detalh
Dèlta de Nigèr, vista de Space Shuttle (NASA)

Un dèlta es un tipe de boca qu'un riu pòt presentar al luòc ont se trai dins un ocean, una mar o un estanh.

Dins de condicions ligadas a la turbuléncia de la mar e a la quantitat de sediment carrejats pel riu, se pòt formar un amàs de fons. Aquel dividissent lo riu en divèrses braces que lor traçat amb la còsta es sovent triangular, semblant a la letra grèga Δ (Dèlta). La primièra division del riu a la dintrada del dèlta se nomena l'apèx.

L'activitat alluvionària intensa condutz la forma pròpria del dèlta a cambiar segon lo temps.

Existís dos grands tipes de dèlta : de tipe Gilbert, e marins. Lo dèlta de tipe Gilbert es pus corrent e pus simple. Possedís un ventalh ribassut e de depaus sedimentaris basals, frontals e suls sucs. Los dèltas marins son pus complèxes dins lor arquitectura, perque possedisson una partida deltaïca aeriana e una autra sosmarina.


Un dèlta fòrça conegut es aquel format per Nil quand s'escampa dins la mar Mediterranèa per dos braces : lo de Damieta e lo de Roseta.

Ecologia dels dèltas[modificar | Modificar lo còdi]

Coma los estuaris, los dèltas constituisson d'ecosistèmas particulars. l'engorgament fangós e la mescla d'aigas de densitat, salinitat, temperaturas e turbiditat diferentas i crèan de condicions e abitats unics, expleitats per qualques espècias pendent tot o partida de lor cicle de la vida.

Ecotoxicologia[modificar | Modificar lo còdi]

Ont lo corrent alentís e segon los fenomèns de bioconcentracion e de sedimentacion, de «pòchas» de sediments polluits pòdon aparéisser, mai o mens renduts al moment de las tempèstas, dels curatges e dels aigats sasonièrs, o quand se pesca amb lo chalut. Lo projècte « CAROL » (Camarga Ròse Lengadòc) mostrèt la preséncia [1] de pòchas de sediments fòrça radioactius al drech de l’embocadura del Grand Ròse, contaminats per de Cèsi 137, fixat suls sediments.

[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels principals rius que lor embocadura forma un dèlta[modificar | Modificar lo còdi]

Euròpa[modificar | Modificar lo còdi]

Lo dèlta de Danubi

Asia[modificar | Modificar lo còdi]

Africa[modificar | Modificar lo còdi]

Los dos dèltas del flume de Nigèr

Oceania[modificar | Modificar lo còdi]

Pas cap

America[modificar | Modificar lo còdi]

Lo dèlta de Mississipí, vista de l'espaci (colors falsas)


Antartida[modificar | Modificar lo còdi]

Pas cap

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr)Rapòrt final del projècte Carol per l'Institut de Radioprotection et de Sûreté Nucléaire. Vejatz tanben (fr) B. Lansard, 2005. Distribution et remobilisation du plutonium dans les sédiments du prodelta du Rhône (Méditerranée nord-occidentale). Tèsi de doctorat, Universitat d'Ais-Marselha 2.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :